‘Los Borbones’, les greus conductes d’una saga

La Sexta va estrenar aquest dimarts el primer episodi de la sèrie documental Los Borbones: una família real. L’emissió dels altres cinc capítols es farà a la plataforma de pagament de la casa, Atresplayer, on ahir mateix es podia veure el segon. Tot i que està centrada en la figura de Joan Carles I, el títol va en plural perquè el documental exposa un argument amb insistència: les conductes reprovables del rei emèrit no són inèdites a la família. L’ancestre més llunyà que agafen per sostenir aquesta idea és Alfons XIII i el més proper, el mateix rei emèrit, els dos personatges amb els quals centren aquesta construcció de vides paral·leles. Una acotació prudent per evitar que aquest plural que agrupa conductes ignominioses d’una saga no esquitxi l’actual rei, que en aquests dos primers capítols pràcticament no apareix, llevat de referències inevitables. L’aparten.

Semblances? Segons la sèrie, més d’una. Alfons XIII, al marge de les seves inversions, va tenir contactes i negocis sospitosos. Per exemple, en el món de la cursa de llebrers. De fet la República va obrir una investigació per delictes econòmics del monarca que no va substanciar-se als tribunals. “Com el seu net”, diu la narradora del documental, “no distingia el diner públic del privat”. Alfons XIII, l’any 1922, en ple desastre militar al Marroc, va gaudir d’unes luxoses vacances a l’estranger. Va ser el seu Botsuana. Don Joan, i també el seu fill, Joan Carles I, van trencar amb els pares. I Felip VI ha hagut de distanciar-se del pare per salvar la monarquia. Alfons XIII va sostenir la dictadura de Primo de Rivera i va ser padrí del casament de Francisco Franco. El dictador, al seu regne sense rei, va saltar-se la línia successòria en favor del príncep que va jurar els principis del Movimiento tot i que, després, com a rei, va defensar la democràcia.

El documental no fa cap descobriment, però és, ara per ara, un bon repàs de la biografia de Joan Carles I, la del seu pare i la del seu avi. Un repàs d’episodis que, de vegades, es fa amb massa pressa. La responsable periodística del documental és Ana Pastor i Aitor Gabilondo (autor de l’excel·lent sèrie Pàtria) s’ha encarregat d’organitzar la narració. Ho ha fet per temes. Per exemple, el segon capítol va sobre l’ambició dels Borbons. El primer capítol ofereix un treballat desplegament d’imatges d’arxiu. Al segon episodi, algunes es van repetir.

Gabilondo, per definir quina mena d’aproximació han volgut fer els autors al personatge de Joan Carles I, ha dit una frase que ha fet fortuna als mitjans: “havíem de ser equilibrats. Entre la fel·lació i la guillotina hi ha un camí intermedi”. Aquesta passió per metàfores cridaneres -també va dir del rei emèrit que era el Lance Amstrong de la monarquia- està més controlada a la sèrie.

El concepte de família es fa servir més d’una vegada. Per dir que la de Joan Carles I està desestructurada o per afirmar, molt exageradament, que els espanyols “teníem una segona família” (?) a la Zarzuela que hem abandonat després de Botsuana. El documental, que critica el silenci de molts anys dels mitjans, de moment, no s’ha acostat a Felip VI tot i que s’anuncia un quart capítol dedicat a la reina Letícia a qui no s’ha perdonat, diu Pastor, el seu origen plebeu. El primer capítol acaba afirmant que Felip VI és diferent dels seus predecessors, però la narradora es pregunta si una futura societat espanyola acceptarà la monarquia i si serà consultada. El documental aporta testimonis de diferent procedència ideològica.

Abans de l’estrena, El intermedio, amb El Gran Wyoming al davant, li va dedicar un notable espai promocional. Ana Pastor va subratllar que l’espectador es trobaria amb dades poc conegudes o ignorades i va esmentar que Alfons XIII va ser un addicte al cine porno. Però aquest detall biogràfic i el paper del comte de Romanones com a intermediari amb els productors barcelonins de Royal Films (el nom demostra que els germans Baños eren de la broma), fa anys que està acreditat. El Gran Wyoming, comentant que en una entrevista de joventut Joan Carles parla de la Guerra Civil com de “la crisi de 1936” i que la Casa Reial defineix un divorci com “cese temporal de la convivencia”, va subratllar la passió familiar per l’eufemisme. No es pot dir que els autors de Los Borbones el practiquin...vistos els dos primers capítols.