Ensabonada de TV-3 a Pere Aragonès

TV-3 va emetre aquest dimarts una hagiografia de Pere Aragonès. Dit més planerament, una ensabonada biogràfica. Per fer-se càrrec de la seva dimensió n’hi ha prou recollint part dels mèrits que uns i altres van associar a la seva figura: té idees clares, és un líder jove, no improvisa, és mordaç amb una certa contenció, coherent, té molt sentit de l’humor, no és agressiu, de petit era divertit i amb inquietuds... Tot això pot ser perfectament veritat, però el programa no recorda cap possible defecte. Potser no en té. L’únic retret que se li fa amb certa consistència és que no ha estat mai al sector privat, tota la vida ha tingut un sou públic, i això pot tenir-lo ignorant de les tensions que es viuen en una corporació, incloses les laborals. I el pitjor de tot és que fa la sensació que no li calia aquest abrigall protector, que és un personatge que sap entomar amb serenor les dificultats. Aquesta benevolència amb la seva figura el perjudica perquè ja se sap que als currículums no es posa res que pugui semblar una taca. Això si el polític no és desvergonyit i no s’inventa un màster o un títol. Els currículums no són creïbles. No ho sé: Aragonés no va suspendre mai la gimnàstica a l’escola? Torra i ell no van sortir cap vegada esgarrinxats d’una trobada? És una vida sense ensopegades?

I això que el programa té encerts formals. Tot i que comença amb un solemne tràveling amb Aragonès accedint al despatx de la Generalitat, els seus responsables abandonen aviat un tracte visual magnificent del personatge que tampoc lligaria amb el títol del programa: Pere Aragonès, el president més jove. Un títol i un programa que volen transmetre frescor. A les xarxes, més d’un espectador negava l’exactitud del titular. A la llista de presidents, abans de l’època moderna, n’hi ha de més joves. Interessant el relat de quan Oriol Junqueras el va apartar de l’organització de l’1-O perquè “algú ha de quedar quan tots haguem rebut". Un dels intervinents assegura que ara ERC és un partit que no té pressa, més estratègic que tàctic.

Durant l’emissió, es veuen molts clatells. Un dels testimonis és la seva esposa i hi ha més d’una escena amb la filla. Aragonès accepta les càmeres quan assaja discursos i cerimònies (el backstage del polític, una mostra de naturalitat). I la seva assessora d’imatge reflexiona sobre com ha de ser l’armari d’un president de la Generalitat. En algun moment, comentant intervencions seves del passat, no les reconeix com error, però admet que el perseguiran sempre. Com aquell “Espanya ens roba” o tractar la família dels borbons d’organització criminal.

Quan està millor Pere Aragonès, “el més petit de tots”, es quan el deixen parlar sol i explica que va ser un nen que no va conèixer la dictadura i que el seu himne infantil era Bola de Drac; que és l’únic independentista de la família (quan va entrar en política, expliquen, el seu pare li va dir: “fes el que hagis de fer, però que no t’hagi d’anar a buscar mai a comissaria”) o que no li agraden els lideratges testoesterònics. Això sembla.

Aquest programa ha tingut un cost superior als 70.000 euros.