Catàlegs poètics

La poesia per a infants viu un moment àlgid. Mai abans havien aterrat tants exemplars als aparadors i amb embolcalls editorials tan diferents, i sobretot tan primmirats. Si passem de l’embolcall al contingut, un dels recursos que més abunda en el gènere és el d’elaborar reculls que esdevenen una mena de catàleg d’un tema concret, com ara les quatre estacions, les bèsties, la música, el cos humà o tants d’altres.

La gent de la meva escala, de Roser Ros (Barcelona, 1950), és un exemple clar d’aquest hàbit. L’autora és una coneguda narradora oral, escriptora i analista especialitzada en peces que provenen de la tradició oral i popular (cantarelles, moixaines, rondalles). Trajectòria i pòsit s’entrelluquen i llueixen amb esplendor en aquest títol. Val a dir, i així ho recorda l’autora en la introducció, que el títol és un homenatge a un recull de narracions de Joan Salvat-Papasseit que es van editar a principis dels anys vint, que duien per títol Els nens de la meva escala, i que ocupen un lloc preeminent en la breu història de la literatura per a infants en català.

A La gent de la meva escala, Ros descriu, de manera poètica, les característiques dels nens i les nenes que viuen en els diferents pisos d’un edifici i algunes de les situacions que s’esdevenen en els espais comuns, com ara el replà o el terrat.

Tot i ser descripcions de les particularitats de cadascun d’ells i petites històries on ells són els protagonistes, els poemes tenen el regust dels contes populars i la sonoritat d’algunes cantarelles. A dins de cada peça, l’autora hi embasta, amb destresa i mestria, onomatopeies, jocs de paraules, cançons populars i rimes, entre d’altres recursos, cosa que converteix el llibre en una galeria poètica ben original, a la qual les il·lustracions dinàmiques i alegres de Maria Girón s’afegeixen amb precisió i hi escauen com anell al dit.

Salvador Comelles (Terrassa, 1959) és un escriptor de llarga trajectòria que ha excel·lit en el conreu del conte i la narrativa, i que ha evolucionat també cap a la poesia, molt ben valorada, aquests darrers anys, per la crítica, pels lectors i per la comunitat educativa. Llibres com El circ (premi Crítica Serra d’Or), Abecedari poètic, o bé, Bona nit: poemes per a l’hora d’anar a dormir, han esdevingut ja referents del gènere.

Ara, amb els seves dues darreres obres, Comelles ha anat un pas més enllà, tot creant uns catàlegs temàtics on combina enginy, imaginació i una atractiva prosa poètica: Espècies extraordinàries ha estat un dels millors llibres de 2020, en el qual s’endinsa en un joc que firmaria de gust el mateix Gianni Rodari: canviar alguna lletra de la denominació d’alguns animals, tot creant així espècies tan particulars com el dramadari, el centveus, la cuca de fum... i dotar-los d’una definició ben sorprenent i divertida.

Aquesta pràctica la torna a desenvolupar en el seu darrer llibre, Arbres, en el qual ens ofereix un catàleg d’arbres imaginaris: l’arbre dels secrets (aquell que escolta sense jutjar, i guarda els secrets de la gent), l’arbre alfabètic (les seves fulles són lletres a través de les quals s’expressa, i a l’hivern, despullat de fulles, hiverna en silenci); l’arbre de les quatre estacions (que les viu totes en un sol dia, des del matí fins a la nit)...

La principal característica d’aquest recull i de tots aquests arbres és el toc de fantasia que l’autor hi aplica i la definició enginyosa que, de cadascun d’ells, se’n desprèn, amb una lògica original i una poètica meravellosa, adobat amb el marc generós que li ofereix l’edició i les amables i fantasioses il·lustracions de Mónica Armiño.