Ted Chiang, estrella d’un Kosmopolis per explicar el món (i la narrativa) que ve

Potser en temps de crisi pandèmica i climàtica, de la inevitable ja consciència biocèntrica que ha de superar l'antropocentrisme, del futur interplanetari no tan llunyà i d'una narrativa que no para de mutar, l'única escriptura preclara i possible és la provinent de la ciència-ficció. “És la literatura per a l'era de l'emergència climàtica”, té molt clar el director del CCCB Lab, Juan Insua, “una ciència-ficció sense cotilles ni rètols, molt oberta, que mostra una connexió amb l'univers no habitual fins ara en altres gèneres literaris”. I qui millor ho liofilitza és l'obra del nord-americà Ted Chiang. Per això, qui per a alguns és hereu del mític Isaac Asimov serà l'estrella de Kosmopolis, el festival literari del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que, sota l'epígraf La literatura que ve, arribarà a la seva 11a edició del 16 al 20 de juny. El cartell d'extraterrestres ho completen, entre altres noms, els escriptors Maggie O’Farrell, Robert Macfarlane, Mia Couto, Hervé Le Tellier i el cineasta Werner Herzog.

Alguns d'aquests astres seran dels escassos participants, tot just una desena d'entre els 109 que nodriran les 37 activitats previstes, que intervindran de manera telemàtica. “Hem fet una aposta per la presencialitat; bona part dels actes es faran a l'aire lliure i si no, als nostres grans espais, amb aforament limitat al 70%”, fixa Judit Carrera, directora general del CCCB, justificant els tres mesos més tard de l'habitual de la cita per garantir-se el mínim impacte per la pandèmia. La jornada inaugural, en aquesta línia, comptarà amb l'astrofísica francesa Fatoumata Kébé, autora d'una història cultural sobre la lluna, i amb el seu compatriota Le Tellier, últim premi Goncourt amb L'anomalia, on explora amb l'especulació d'una humanitat on tots fóssim éssers virtuals. Com a president del grup experimental literari Oulipo xerrarà amb l'únic representant espanyol del col·lectiu, Pablo Martín Sánchez, autor d'una distopia ambientada a Reus (Diario de un viejo cabezota). Una reinterpretació de l'admonitori i mil·lenari Cant de la Sibil·la, amb Maria Arnal, José Luis de Vicente, Eduard Escoffet i la mezzosoprano Eulàlia Fantova, tancarà la primera jornada.

O’Farrell, autora d'una de les novel·les de la temporada, Hamnet, (19.30), serà el plat fort del dijous, 17, on prèviament l'autora de ciència-ficció i assagista Kameron Hurley (La brigada de llum; La revolució feminista geek) abordarà els nous horitzons de la perspectiva de gènere amb el seu col·lega català Víctor García Tur, especialista en visions no humanes en narrativa. De Chiang, en canvi, s'espera (divendres, 18, 19.00) que doni reposades als grans dilemes filosòfics que, entre l'alta literatura i la divulgació científica o la ciència-ficció especulativa i el pensament, sol plantejar en obres com els aclamats relats d'Exhalació. Que Pau Riba xerri amb el considerat primer cíborg, Neil Harbisson, i que a tot plegat Núria Martínez-Vernis hi afegeixi poesia és una manera galàctica d'acabar la jornada (21.30).

La manifesta voluntat universal del CCCB es reflectirà (dissabte, 19.00) amb les xerrades entre dues de les grans plomes del continent africà, Mia Couto (Trilogia de Moçambic) i José Eduardo Agualusa (Teoria general de l'oblit), que, sota el format novel·lesc de realisme màgic i confinaments físics i espirituals, han debatut com pocs el futur del continent. La ficció especulativa que ve de l'Amèrica Llatina sortirà de les propostes de tres dels seus millors representants: Verónica Gerber, Fernanda Trías i Giovanna Rivero.

“La pandèmia estarà present en tot moment perquè és fruit de crisis interconnectades, és efecte d'unes altres”, apunta Insua. Cal mirar, doncs, a tot arreu, com passarà en la jornada dominical de clausura, amb un Macfarlane que ha explorat una dotzena de paisatges del subsol del planeta (Bajotierra), en diàleg amb l'escriptor Gabi Martínez (12.30). I amb Herzog, que, juntament amb el vulcanòleg Clive Oppenheimer, debatran a la llum de la passada de l'últim treball del creador de Fitzcarraldo, Fireball: visitors from darker worlds, on han anat buscant els senyals que els meteorits han deixat a la Terra. Ciència i ficció, units, potser avui ho expliquen certament tot.

Un planter cultural ‘glocal’

Kosmopolis dona, entre altres coses, perquè set llibreries properes al CCCB acullin intervencions artístiques, comissariades per la multidisciplinària Alicia Kopf; perquè més de 200 alumnes de secundària participin en un programa amb l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (arran de la mostra Mart. El mirall vermell); per col·laborar amb les revistes Branca (llibre amb relats d'autors catalans sobre Mart) i Carn de Cap... “La nostra voluntat és ajudar el teixit cultural i literari local i ser centre d'assaig, incorporant formats i públics”, diu la directora general del CCCB, Judit Carrera, un centre amb afany de particular planter cultural domèstic… mentre basteix ponts també convidant la Royal Society of Literature de Londres. Glocal.