L’encanteri del Barça

El Barça no para de fer gols i de guanyar partits, embalat des que va guanyar la Lliga i la Champions, camí de conquerir també la Copa. El seu motor és la fam de victòria i més quan juga al Johan Cruyff. L’equip fa honor al nom de l’estadi, necessita ser notícia cada jornada si vol que se’n parli, com si perdre signifiqués tornar a l’anonimat, conscient que ara mateix és la locomotora del futbol femení i la nineta dels ulls del FC Barcelona.

Más información

Lluís Cortés: “Tenim equip per guanyar moltes Champions”

“És un pas de gegant, és obrir portes per a la dona, per a les nenes”

Ningú juga tan bé ni fa millor pedagogia del joc de posició, possessió, pressió i precisió que va portar el club blaugrana al cim del món quan l’entrenava Guardiola, el tècnic que va donar mètode a la idea de Cruyff. L’estil Barça torna a ser més vigent que mai amb Lluís Cortés a la banqueta i la direcció tècnica de Markel Zubizarreta. El mèrit de l’entrenador ha estat demostrar que la clau de volta és la velocitat, tal com es va poder veure contra el Chelsea.

El físic es millora amb els entrenaments, amb l’esforç, la dedicació i l’alimentació, cuidant-se com han fet les jugadores des de derrota de Budapest: la victòria de Göteborg s’explica per la derrota de fa dos anys amb el Lió. Només es guanya per 4-0 després de saber perdre i pair un 1-4. Veient el Barça, ningú podrà dir que el futbol de toc, d’associació i triangulació ha caducat i s’ha de jugar com el Bayern de Munic.

El Barça és un equip reconeixible pel seu futbol dinàmic, sensible quan intervé Jenni Hermoso, exuberant amb Alexia Putellas, desequilibrant als extrems amb Hansen i Martens, complert amb Aitana Bonmatí, precís si la passada surt de Mapi León, equilibrat amb Patri Guijarro, ambiciós amb Bruna Vilamala. No hi ha hagut cap pas enrere i la progressió de l’equip és imparable des de fa sis anys, empès per Jordi Mestre, Maria Teixidor i Xavi Llorens.

La seva bandera ha de servir també per accelerar la creació de la Lliga Professional. Quan la feina es fa bé, és més fàcil lluitar per un bon conveni, es troben patrocinadors i la televisió s’interessa pels drets i les transmissions, com va passar diumenge amb TV3: la quota de pantalla de la final de la Champions va ser de 28,4% i una mitjana de 778.000 espectadors —les xifres de Gol van ser de 382.000 espectadors i una quota del 2,4%.

Les seccions professionals del club han d’estar igualment agraïdes al futbol femení perquè sempre s’ha discutit sobre el seu caràcter deficitari i també sobre la seva incidència en el teixit esportiu de Catalunya: difícilment es pot competir i discutir amb el Barça. De totes maneres, la seva meta ja no és Espanya sinó Europa, i avui ja es pot dir que totes —bàsquet, handbol, hoquei patins, futbol sala i futbol femení— han conquerit la Champions.

El FC Barcelona és un club de caràcter poliesportiu que, de la mateixa manera que presumeix que no es tracta només de guanyar sinó de com es guanya, ara té el repte de saber manar i governar amb generositat, un punt de llum de les nenes que comencen a jugar i tenen com a ídols a les futbolistes del Barça. Té bones individualitats i col·lectivament és un equip desacomplexat, ric tàcticament, segur que Göteborg serà el seu Wembley.

Hi ha molts punts de connexió entre la primera Copa d’Europa guanyada pels homes i per les dones: Zubizarreta pare-Zubizarreta fill; Martens-Koeman; la samarreta blaugrana recuperada per recollir el trofeu; o el lema “sortint i disfrutant” d’Aitana Bonmatí. Cruyff va ser molt pressent a Göteborg sense necessitat que Lluís Cortés s’omplís la boca amb el record de Johan. El tècnic de Balaguer sap que és el joc de l’equip el que evoca Cruyff.

El Barça femení està convençut, al cap i a la fi, que no pot parar de jugar, de marcar gols i de guanyar perquè ja és víctima de l’encanteri culer que associa l’èxit a la bellesa, i això vol dir moltes coses, sobretot que la victòria només s’aconsegueix quan es juga bé, i si no, no s’hi val; no és estrany que Cortés digui que aspiren a guanyar moltes Champions i a celebracions tan lluminoses com la de dimecres a la nit al Johan Cruyff.