De Jong és la nineta dels ulls del Barça
L’holandès va ser fitxat pràcticament per clamor popular quan va decidir deixar l’Ajax
La Copa és un torneig que ha fet fortuna per la capacitat de mobilitzar els aficionats dels dos finalistes i per la seva èpica, dues condicions que no es van donar en la darrera edició, guanyada pel Barça. El partit es va jugar a porta tancada per culpa de la pandèmia i l’equip blaugrana va sobresortir per la seva estètica, protagonista d’un joc excel·lent, molt ben pensat i més ben executat a partir del lideratge del capità Leo Messi.
Tots els jugadors barcelonistes van fer un molt bon partit davant de la impotència de l’Athletic. N’hi va haver un, en qualsevol cas, que va resultar decisiu si més no perquè va participar en els quatre gols: Frenkie De Jong, un futbolista que va ser fitxar pràcticament pel clamor popular de la gent blaugrana, entusiasmada amb un centrecampista que es disputaven els millors clubs d’Europa i especialment el PSG i el Manchester City.
Les negociacions per la seva contractació van ser retransmeses pràcticament per Oriol Domènech al Club de la Mitjanit. El periodista anunciava com anaven les converses i el risc que corria el Barça si no s’espavilava, com va acabar fent el president Josep Maria Bartomeu. Hi va haver molta gent que es va pronunciar al programa d’Esports3, a les xarxes i als ambients futbolístics, la majoria a favor d’incorporar De Jong.
M’atreviria a dir que, en aquesta ocasió, hi va haver menys queixes que mai pel preu, tot i ser car: 75 milions més 11 de variables és el que es va acordar el gener de 2019 amb l’Ajax. Tothom, qui més qui menys al Camp Nou, era un admirador de De Jong, especialment els que defensen que el Barça ha de ser fidel a una identitat futbolística que el fa parent precisament de l’Ajax i dels seus ídols, com ara Johan Cruyff.
A De Jong li agradava precisament la idea de poder ser, amb el temps, un dels símbols del Barça
A De Jong li agradava precisament la idea de poder ser, amb el temps, un dels símbols del Barça en un moment en què es parlava d’evolucionar l’estil després de la sortida de Xavi i més endavant d’Iniesta. Els centrecampistes sempre han estat el punt neuràlgic del joc blaugrana, la raó de ser dels equips de Cruyff i després de Pep Guardiola, el moll de l’os del Camp Nou. I Koeman no seria diferent, per a sort de De Jong i del Barça després del 2-8 de Lisboa.
El jugador es va coronar finalment a La Cartuja en la final de Copa guanyada a l’Athletic per 0-4. Va marcar un gol, el segon després d’una rematada de cap, i va participar en el primer, en el tercer i també en el quart i últim després d’una deliciosa combinació rematada per Messi. Els onze blaugrana van participar en una jugada de 60 tocs que va durar dos minuts i 26 segons abans d’acabar a la xarxa d’Unai Simón.
La pilota va anar endavant i enrere, de porteria a porteria, a un i dos tocs, ràpida i lenta fins a l’acceleració final, sempre a peus dels blaugrana, impossible de ser robada pels jugadors de Marcelino García Toral. Acostuma a passar quan el futbol del Barça és ràpid i precís, depenent d’un segon i d’un centímetre, impossible de defensar perquè el rival sempre arriba tard i acaba fent una falta que l’àrbitre no sempre xiula si es diu Martínez Munuera.
La intensitat i l’agressivitat no serveixen de res quan el Barça juga fi i, a més a més, imposa la seva vitalitat i el seu desacomplexament, personificat en De Jong. El seu partit va ser pletòric perquè va ser respectuós amb la singularitat futbolística de l’Ajax i del Barça, i per tant amb el seu solfeig futbolístic, i al mateix temps va expressar la seva pròpia personalitat, la d’un jugador modern, dinàmic, que es menja el camp als seus 23 anys.
De Jong va acabar la final tan content com els seus seguidors, que es delien per poder dir que tenien raó quan van dir que el Barça no el podia deixar escapar, de la mateixa manera que el jugador sabia també que no s’havia equivocat quan va triar el Barça. Avui és el punt de trobada de joves i veterans i el màxim exponent d’un equip ambiciós, disposat a reconquerir la Lliga i també, si es pot, la Champions o la Superlliga.
L’holandès pot jugar de volant, de mig centre i fins i tot de central, del que li doni la gana, perquè sempre ha estat la nineta dels ulls del Barça, el jugador en què hi ha dipositades les més grans expectatives, amb el permís naturalment de Messi. De Jong també es va voler retratar amb el trofeu al costat del capità, com cadascun dels jugadors de la plantilla, no fos cas que hagués estat el darrer guanyat per l’argentí amb el Barça.
De moment Messi deu pensar, mentre tria l’equip on jugarà a partir de l’any vinent, que difícilment trobarà un soci millor que De Jong.
Sobre la firma
