Les dones invisibles de la fotògrafa Mary Ellen Mark

Des que als nou anys va agafar una càmera per primera vegada fins a la seva mort Mary Ellen Mark (Filadèlfia 1940 - Nova York 2015), va realitzar dos milions de fotografies. La majoria protagonitzades per dones. I gairebé totes amb vides difícils i allunyades del convencional. Siguin pacients d'un psiquiàtric a Oregon, treballadores sexuals a Bombai, missioneres a Calcuta i joves mares solteres i drogoaddictes a Seattle. I, si no fos per la fotògrafa, que les treu del seu món marginal perquè protagonitzin les seves imatges, llibres o pel·lícules, serien invisibles i passarien desapercebudes. Però Mary Ellen Mark posa en el focus aquests personatges que gairebé sempre miren a la càmera interrogant l'espectador.

És el que ocorre amb les 93 imatges, preses entre 1977 i 2011, que ha reunit Anne Morin per a l'exposició Mary Ellen Mark: Vides de dones, que es pot veure (fins al 31 de juliol) a Foto Colectania de Barcelona gràcies a la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell. Una mostra que, gràcies a la pandèmia, ha sigut estrena absoluta a Barcelona. Després anirà a Lenzburg (Suïssa) i a París. “No és la gran retrospectiva, però explica bé la seva trajectòria. Va morir el 2015 i és important que segueixi en escena perquè en massa ocasions l'obra de les fotògrafes, quan desapareixen, tendeix a anar a la deriva”, explica Morin.

El treball de Mary Ellen Mark, publicat en revistes i diaris com Vanity Fair, Life, New Yorker, Rolling Stone, The New York Times, 18 llibres i nombroses exposicions, l'han convertit en una referència del fotoperiodisme i la fotografia documental, que destaquen la seva visió ètica i humana i la seva proximitat i empatia amb els fotografiats.

Des que va arribar a Nova York el 1966 va començar a fotografiar moviments i protestes per la guerra del Vietnam, les que defensaven l'alliberament de la dona i els drets LGTBI. “Només m'interessa la gent marginal, els més febles”, assegurava. Entre els personatges que surten a les seves fotografies, difícils d'oblidar, hi ha molts nens i adolescents, “persones petites”, com a ella li agradava dir. Entre ells, l’Amanda, de nou anys, de Carolina del Nord i que, entre joc i joc, no parava de fumar davant de la seva mare, a qui controlava completament. “Quan vaig anar a acomiadar-me d'ella estava amb la seva cosina Amy en una piscina inflable descansant per fumar una cigarreta”, recorda la fotògrafa de la seva experiència el 1990.

Membre de la prestigiosa agència Magnum entre 1977 i 1981, Mary Ellen Mark s'implicava amb els personatges que treia de l'anonimat. El 1979, per confeccionar la seva sèrie Ward 81, va viure durant sis setmanes amb els pacients de la sala de seguretat femenina de l'hospital estatal d'Oregon i va conviure també tres mesos amb les prostitutes d'un dels carrers de Bombai per guanyar-se la seva confiança i poder fer el 1981 Falkland Road.

“No els feia només una foto i se n'anava desentenent-se dels seus problemes. Sempre tornava. Els feia un seguiment al llarg dels anys. Es comprometia amb les persones que retratava. No les mirava des de a dalt, sinó de tu a tu. La seva escriptura fotogràfica és frontal i directa”, assegura Morin.

Com la família Damm, formada per quatre persones i el seu gos Pitbull que vivien al seu automòbil a Los Angeles, als quals va fotografiar diversos anys fins que tot va acabar amb denúncies dels fills per abusos per part del pare.

Cap relació va ser tan intensa com la que va tenir amb Tiny, una jove de 13 anys drogoaddicta i prostituta. La va conèixer el 1983 i va continuar fent-li fotos durant tres dècades, il·lustrant el naixement d'alguns dels seus deu fills, cadascun d'un pare diferent. Vivia a Seattle, ciutat exemple del “somni americà”. I allà Mary Ellen Mark retrata el malson d'aquest somni. La primera vegada que es van veure, la jove va intentar fugir pensant que la fotògrafa era policia. Després es van fer inseparables. A les fotos apareix Tiny adolescent i madura, desmillorada pels durs anys de vida. La foto de Halloween en la qual volia semblar “una puta francesa” se la va fer l'any següent quan va tornar amb el seu marit, el cineasta Martin Bell, per rodar el documental Streetwise, que va acabar nominat als Oscar. Es podrà veure a l'abril a la Filmoteca juntament amb Tiny: The life of Erin Blackwell, que van rodar 30 anys després.

A l'exposició es poden veure dues altres sèries seves: Indian Circus, basada en el món del circ, i Twins, amb imatges desconcertants protagonitzades per germans bessons “que representen els dos pols en els quals evoluciona l'espectre de la seva obra: la monstruositat i el grotesc”, explica la comissària.

Un altre vessant del treball d'aquesta fotògrafa que no recull aquesta exposició és el relacionat amb el cinema. Va treballar durant anys per al cinema fent la foto fixa de més de 100 pel·lícules. Per això és fàcil veure-la al costat d'actors i directors de Hollywood, uns treballs que li permetien elaborar amb llibertat les seves sèries de personatges marginals. Per treballar amb Milos Forman a Algú va volar sobre el niu del cucut va accedir a l'hospital d'Oregon, que li va permetre fer el seu reportatge de les dones que estaven internes.

Mary Allen Mark torna, en realitat, a Barcelona. Ella va ser en aquesta ciutat el 1986, on va documentar la vida d'altres d'invisibles, la de les persones d'ètnia gitana que vivien al Poblenou.