Brillant ball de Sol Picó cap a les seves arrels

En el marc de la programació de la Quinzena Metropolitana de Dansa, el Mercat de les Flors de Barcelona ha obert les seves portes al fascinant i colorista treball de Sol Picó titulat ‘Animal de séquia’. Una peça que, gràcies a la producció de l'Institut Valencià de Cultura, es converteix és un espectacle de gran format que ofereix una relectura contemporània de la cultura popular valència des de les seves arrels. El treball de Picó destil·la la força, el color i la màgia de les tradicions valencianes.

En aquesta singular aventura, la ballarina i coreògrafa valenciana ha comptat amb excepcionals companys de viatge. Primer, la vibrant i descriptiva música del compositor Jesús Salvador Chapi, que interpreta en directe i sota la seva batuta la Banda Chapicó, composta per 28 músics que formen part activa de l'espectacle. Ballen i es mouen amb gran facilitat. El fragment en què la banda toca un pasdoble amb tots els components ajaguts a terra és inoblidable. I el segon encert són els 8 magnífics ballarins que la interpreten. Ballarins <NO>amb una gran qualitat tècnica als quals se suma una forta personalitat escènica. Picó ha creat per a ells un vocabulari coreogràfic rude i ancestral amb un gest contundent molt arrelat a la terra. Són homes i dones fortes amb ferocitat a la mirada.

Amb ‘Animal de séquia’, l’autora mostra tots els elements que formen la tradició valenciana, però no de forma explícita, sinó esquemàtica, contemporània. A la peça hi ha falleres, festes de moros i cristians, l'albufera, el mascle cabró i la força de l'aigua, però sense caure en tòpics.

Al llarg de l'espectacle abunden els moments brillants. Per exemple, la processó del pa beneit –que té lloc a la petita localitat valenciana de la Torre de les Maçanes i en la qual les dones, el dia de Sant Gregori, desfilen amb uns grans pans sobre el cap– és d'una gran expressivitat.

Sol Picó no balla durant l'espectacle, però sí que s'ha reservat uns minuts gairebé al final on interpreta un solo en el qual desplega tot el seu encant i maduresa interpretativa. El final del muntatge és d'una gran bellesa plàstica: músics, cantants i ballarins s'uneixen en una apoteòsica festa en la qual els tomàquets juguen un paper important al costat de la delicada forma en què es van despullant els dansaires.