A Catalunya fins i tot Hasél és procés

En aquests últims dies, tot Espanya, però més que cap altra ciutat Barcelona, ha estat escenari d'un bon nombre de protestes arran de la detenció d'un raper que ha començat a ser conegut precisament després d'aquesta detenció. Un noi de classe alta que, si per alguna cosa sonava, era justament per la seva poca inclinació a respectar la llibertat d'expressió dels altres i la diversitat d'idees, tenint en compte que proposava matar-los.

A mesura que han anat passant els dies, les demandes socials al darrere d'aquestes protestes s'han enterbolit, massa grups i interessos barrejats perquè nosaltres, pobres mortals, sapiguem què estan demanant aquests joves irats amagats darrere de passamuntanyes que es s'han dedicat a destrossar mobiliari urbà. Ni tan sols teníem els nostres governants autonòmics explicant-nos què estava passant. Gairebé una setmana ha trigat a sortir a donar la cara Pere Aragonès, el nostre desaparegut president de la Generalitat en funcions, per apuntar que “El saqueig de comerços i l'enfrontament amb servidors públics no és dret a la manifestació”.

Potser per tot plegat, quan l'altre dia a TV3, una televisió occidental del primer món, després de la setena jornada de protestes a Catalunya, entrevistaven per parlar de les revoltes al programa Tot es mou una col·laboradora, blanca de classe acomodada, vaig afinar l'oïda a veure si acabava d'entendre què passava als nostres carrers i quines reivindicacions hi havia al darrere. La noia confirmava que als carrers es responia amb violència, “una violència justificadíssima”, assenyalava, pel masclisme, la inseguretat, la falta de futur… i al cap de poc puntualitzava “parlo com a filla del procés (…) en 10 anys no ha passat res, només se'ns ha traït”, i afegia també el procés a la seva explicació i acabava dient que ens preparéssim, que els joves d'avui no tenen res a perdre.

Poca cosa cal discutir si afirmo que tot això sembla que s'ha cogut a foc lent a la cuina de la frustració del procés, ella mateixa assegurava que seguien perquè no havia passat res (o sigui no som independents, s'entenia entre línies). I el pitjor, sembla que li està demanant a uns polítics que són incapaços de garantir la seguretat a la capital que s'atreveixin a fer alguna cosa per gestionar un Estat. Un discurs buit de contingut polític, en el qual ni s'esmenta la llibertat d'expressió. Una noia que només es preocupa de la seva pròpia llibertat d'expressió i, és clar, els que pensen diferent estarem obligats a escoltar-la, amb contenidors cremant pel mig. Un pastitx argumentatiu en el qual ve a dir que per culpa del masclisme i pel fet que el procés no avança protesten per l'empresonament d'un raper destruint portatestos municipals i trencant aparadors del barri de Gràcia, i s'enfronten a cops amb la policia del Govern que també dona suport al procés.

Bé.

Aclarim, abans de seguir, que la jove que intervé i que no té res a perdre està –la vida és plena de sorpreses– a sou de la CCMA. Sense anar més lluny, ha cobrat 9.510 euros per les seves intervencions en mitjans de comunicació catalans. Si no fos un tema tan seriós ironitzaria dient que podria ser la protagonista de la cançó de Jeanette: “Soy rebelde porque el mundo me ha hecho así” . Però en aquesta versió del 2021 caldria afegir que “a més em paguen per ser-ho”.

Mentida em sembla que uns centenars de professionals del vandalisme urbà generin més opinió que la fugida de cervells i el desaprofitament de talent de molts dels nostres joves que ni cremen contenidors ni saquegen comerços. Poca cosa més puc afegir, és clar que al darrere de tots els actes destructius que hem estat veient aquests dies hi ha moltes coses, massa, potser, però no hi ha ideologia. I, per descomptat, no hi ha ideologia d'esquerra (com també hem vist que no hi ha classe obrera darrere del vot independentista), és la queixa del que ho té tot, del mateix grupuscle que ha aconseguit que acabi pujant la dreta, i el pitjor, com diu Zizek, és que: “la pujada del feixisme és el fracàs de l'esquerra, però també una prova que hi havia un potencial revolucionari, una insatisfacció que l'esquerra no ha estat capaç de mobilitzar”.

Espanya els ha enganyat deixant-los sense futur professional ni laboral, el que ara els falta descobrir és que Catalunya els ha enganyat amb un república independent que és mentida.