Dels fulls de mà a les pedrades al Palau de la Música

El Palau de la Musica sempre s'ha considerat el temple del catalanisme. I no és una etiqueta posada de manera aleatòria. Dissabte, durant les protestes per l'empresonament del raper Pablo Hasél, un grup de persones va apedregar l'edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner i va trencar diverses vidrieres modernistes. Fins aleshores, els únics “esdeveniments del Palau de la Música” tenien a veure precisament amb una altra mena de reivindicacions: la lluita per les llibertats davant la dictadura de Franco. Va ser la nit del 19 de maig del 1960 i es va produir durant un homenatge pel naixement del poeta Joan Maragall en el qual el règim havia prohibit expressament que l'Orfeó Català cantés el Cant de la Senyera.

Al començament del concert, un grup de joves es va aixecar i va començar a entonar-la llançant fulls de mà amb un text escrit per un jove i desconegut Jordi Pujol que va ser detingut i empresonat durant tres anys. Aquests actes es consideren l'acte fundacional del renaixement del catalanisme polític després de la Guerra Civil i l'inici de la carrera política de Pujol.

Dissabte a la nit també hi havia concert d'una peça ben coneguda per a gairebé tothom: Les quatre estacions de Vivaldi, interpretades per Lina Tur i la formació Vespres d'Arnadí. Al final del concert, sobre les 8 del vespre, quan el públic estava sortint, un grup de joves, lluny del focus de la protesta, en aquell moment a la plaça de Catalunya, va aprofitar l'oportuna presència d'un sac amb runa d'una obra que hi havia a prop per llançar-los contra les façanes de l'edifici –catalogat per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat des del 1997–, tant del carrer Amadeu Vives com Sant Pere més Alt. Segons el Palau, encara és aviat per quantificar els danys, però “es compten nombrosos vidres i vidrieres històrics trencats”. L'acció dels manifestants va fer que prop de 300 persones que encara no havien sortit es quedessin atrapades a l'interior de l'edifici, que va haver de tancar les portes fins que van acabar els aldarulls. No hi va haver ferits i totes les persones van poder sortir amb seguretat, segons el Palau.

Quan es van conèixer els incidents, les xarxes es van omplir de missatges de suport, entre els quals hi havia el del Gran Teatre del Liceu, que recordava que el Palau de la Música, el passat 16 de febrer, havia condemnat, en un comunicat conjunt firmat pel Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Teatre Nacional de Catalunya, l'Auditori, el Liceu i el Palau, la detenció i entrada a presó de Hasél d'aquell dia. Les entitats, en un altre comunicat conjunt publicat diumenge al matí, van lamentar “l'agressió a la cultura i els danys causats al patrimoni”. Totes elles van reafirmar el seu “compromís a favor de la llibertat d'expressió i el respecte dels drets fonamentals dels creadors”.

Escorcoll del Palau

El Palau va anunciar que aquest diumenge continuaria amb les seves activitats programades amb normalitat. A les 12, un concert familiar amb Gustav Mahler com a protagonista, intentant girar full d'aquests inesperats incidents.

Amb tot, dissabte a la nit no va ser l'única jornada recent en què la pau que es respira en aquest edifici cabdal del modernisme barceloní seu de l'Orfeó Català es va veure sobresaltada. L'anterior va ser el juliol del 2009 durant els escorcolls de nou hores que van dur a terme els Mossos d'Esquadra per ordre del jutge. Els agents buscaven proves de l'espoli perpetrat durant anys pel president del Palau, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull.

Les investigacions van acabar asseient al banc dels acusats 16 persones per haver-se enriquit a costa del Palau. El desfalc va acabar esquitxant Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), que va cobrar 6,6 milions d'euros en comissions il·legals de Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obres públiques com la L9 del metro o la Ciutat de la Justícia. El Palau de Millet va fer de mitjancer d'aquests pagaments. El jutge va condemnar l'expresident a nou anys de presó per malversació, apropiació indeguda, tràfic d'influències, falsedat i blanqueig. La sentència va provar per primera vegada el finançament il·legal de Convergència, el partit fundat pel jove Jordi Pujol uns anys després del seu naixement polític pels “esdeveniments del Palau”.