Els extrems de la participació a Barcelona

L’excepcionalitat haurà marcat les dues últimes eleccions al Parlament. Si el desembre del 2017, després del referèndum de l’1 d’octubre, es van celebrar convocades pel president Mariano Rajoy sota el 155; ara és una pandèmia mundial la que condiciona la cita.

Les eleccions del 2017 van registrar una elevadíssima participació. Del 81,6% a Barcelona, però amb grans diferències entre barris. Els veïns més participatius, amb un 88,3%, van ser els de Tres Torres (Sarrià-Sant Gervasi): barri tranquil, de torres i edificis a quatre vents, i amb una renda que dobla la de la mitjana de la ciutat. Els que menys van votar, amb un 63,5%, van ser els veïns del Raval (Ciutat Vella), bulliciós, mestís, amb una renda inferior a la mitjana i una densitat de població que dobla la de Tres Torres. EL PAÍS ha visitat els dos barris per prendre el pols en vigílies de la cita amb les urnes. Amb realitats tan oposades l’únic que comparteixen els seus carrers és l’absència de cartells electorals.

A Tres Torres es produeix una paradoxa: registra sempre una participació molt per sobre de la mitjana, però és difícil trobar votants pel carrer. Bona part de les persones que passegen per la zona un dia feiner al matí ho fan per un encàrrec o anar al metge. El barri és ple de clíniques i consultes d’especialistes.

I què voten? El barri donava suport històricament a Convergència i, en menor mesura, al PP. Però el procés va sacsejar les opcions electorals. La reacció a l’1-O i les seves conseqüències va portar Ciutadans a aconseguir gairebé el 38% dels vots. Junts va aguantar i va aconseguir un 27,5%. El PP es va quedar en un 8%. Una altra qüestió de Tres Torres és que a les generals del 2019 Vox va aconseguir un suport del 10% dels votants, davant el 5,3% que de mitjana va treure el partit a la ciutat. Al Raval va obtenir un 4,7% de suport.

Malgrat l’elevada participació, a Tres Torres hi ha zero ambient electoral. “Aquí la gent és molt discreta i reservada, no parlen de política”, ho diu Xavi González a la peixateria que regenta en un mercat petit on ningú no crida. A aquesta hora els pocs veïns que hi ha al carrer són jubilats. Els preguntats asseguren que no tenen por i que malgrat la pandèmia aniran a votar. “És el que toca”, afirma al carrer de Ganduxer un home de 76 anys que ha sortit a comprar el pa i el diari. Al costat del Col·legi de Metges, que s’estrenarà com a seu electoral, assegut al sol està Jordi Artigas. 73 anys També votarà: “Sempre partits catalans”. Com Josep Lluís Carreras, 75 anys, també ho farà, al costat de la seva dona: “Presencialment, no em fio de correus”, diu i assenyala que és “votant de sempre de Junts”. Creu que el suport a Ciutadans el 2017 “va ser un suflé de gent que volia alguna cosa nova”. Sobre Vox, afirma: “És el partit de persones amb diners que es veuen amenaçats”. El vot per correu s'ha disparat al barri i entre persones de totes les edats, explica la cartera Maria Ángeles Fernández. “En dues setmanes només hem estat amb això”, assegura.

A tres quilòmetres en línia recta està el Raval. Aquí el 47,9% dels veïns no té nacionalitat espanyola. No podran votar. Els matins al Raval són per treballar, prendre el sol en bancs i ravalejar.

Àngel Cordero, de la plataforma Acció Raval, creu que les baixes participacions en el barri es deuen a l’“embafament”. “És igual qui governi, el Raval sempre s’emporta les parts més dures de les crisis. El nostre barri no està en el pensament de la majoria de partits, l’utilitzen com a camp de batalla electoral. A les municipals va venir Josep Bou del PP a denunciar els narcopisos. No hi ha tornat”, lamenta. “Hi ha altres interessos i veus com polítics des de JxCat fins a la CUP intenten ficar-se a les entitats i plataformes per controlar-les. No som ximples, ens n’adonem ràpid i veiem quan ens volen utilitzar”. Cordero també creu que cap formació no ha resolt els problemes del barri: “L'accés a l’habitatge, els narcopisos, la propietat dels pisos, l’expulsió de veïns... Manen més els lobbies que els polítics”.

Jossie Rocafort presideix l’associació Eamiss, que atén la població filipina. Calcula que al Raval viuen 6.000 filipins que no tenen nacionalitat espanyola i 6.000 més que sí. “Als que poden votar els animem a fer-ho perquè amb la crisi s’han quedat molts en situació molt precària, però no hi donen importància i no ho fan. A tot estirar voten uns quants i al partit que els digui el seu ocupador, mai per ideologia”, lamenta Rocafort. El desembre del 2017, el 24,7% dels votants del Raval va donar suport a Ciutadans, el 19% a ERC i el 15,2% al PSC.