Juan Manuel Gil guanya el premi Biblioteca Breve de novel·la barrejant humor i nostàlgia

Ell, o potser un amic, corrent desesperadament darrere d'una pilota per una pista d'aterratge. És una imatge inesborrable de l'adolescència de l’andalús Juan Manuel Gil, que, per convertir en pura literatura, li va posar com a catalitzador el correu electrònic que rep un escriptor d'un vell amic perdut perquè s'animi a explicar l'adolescència de la colla al barri perifèric, tot i que en un missatge posterior s'hi retracta. I amb aquella escena real i la trama de ficció no exempta d'humor i paròdia, i un punt de nostàlgia, ha construït Gil Trigo limpio, la infantesa perduda en un barri perifèric amb la qual ha obtingut el 63è premi Biblioteca Breve, que convoca i dota amb 30.000 euros Seix Barral.

“Aquest joc entre realitat i ficció fa de la història un lloc més confortable, una experiència més divertida i un poderós motor per a la curiositat: ‘Això que vull compartir amb tu és veritat, em va passar a mi; si et quedes amb mi, t’ho explico”, argumenta Gil (Almeria, 41 anys) per explicar la naturalesa híbrida de la seva obra guanyadora, en el marc d'una cita literària retransmesa en línia, que ha hagut de desprendre's d'un dels seus senyals d'identitat, l'acte social que reuneix bona part del món literari. Això no ha estat obstacle perquè Enrique Vila-Matas, un dels membres del jurat, hagi tingut un record per a Juan Marsé, guanyador del premi el 1965. “Si et vols dedicar a això d'escriure, procura passar-t’ho bé”, ha recordat que li va dir a Vila-Matas un autor “ràpid com un llamp, potser per això taxatiu i d'una sola peça”.

“El joc entre realitat i ficció fa de la història un lloc més confortable, una experiència més divertida i un poderós motor per a la curiositat”, diu el guardonat

“L'època que fa de frontissa entre infantesa i adolescència és un jaciment espectacular que he aprofitat i aprofitaré; el record del nen corrent a la pista d'aterratge és real, encara que no era jo qui corria; però la suma de veritats connectades fa una ficció nova”, respon Gil sobre la novel·la. El barri que limita amb l'aeroport de l’Almería de principis dels anys noranta, amb descampats i platges amb búnquers abandonats de la Guerra Civil, és el marc de les aventures de quatre amics, tots sense nom (el narrador, “el del síncope” i el de “la fallada multiorgànica”) excepte el que envia el correu, el Simón, i del qual l'escriptor intentarà retrobar el rastre, una desaparició que, admet l'autor, “és un tema del meu univers literari” i l'explicació de la seva admiració per l'obra de, precisament, Vila-Matas.

Aquest exercici, sempre marcat “per una sorprenent agilitat i humor”, segons el jurat, va acompanyat de reflexions sobre l'ofici de narrar i l'escriptura (la necessitat de fer o no marrada per explicar una història, l'extensió, l'art del ritme…) que fa l'escriptor de ficció, autor d'una novel·la, Un hombre bajo el agua, de títol idèntic al de l'última obra real escrita per Gil fa tot just dos anys. Un pont entre realitat i ficció que també els fa compartir la professió de professors de literatura i haver crescut a Almeria.

“Hi ha paròdia en aquest intent que la novel·la s'ofereixi com un manual sobre com escriure novel·les”, apunta Gil, que va debutar en les lletres com a guardonat poeta el 2004 (Guia inútil de un naufragar, premi Andalucía Joven) i després va saltar ja a la novel·la amb Inopia (2008), Las islas vertebradas (2017) i l'autoreferenciada Un hombre bajo el agua (2019); al mig, dos llibres barrejant vida real i actualitat: Mi padre y yo. Un western (2012, premi Argaria) i Hipstamatic 100. “És probable que l'humor sigui la mare de totes les ciències”, sosté Gil, per a qui “la literatura espanyola no es pot entendre sense l'humor i, a més, només podia assumir el joc d'identificar autor i narrador si ho feia des de certa perspectiva paròdica”.

“Volia expressar també com excessos polítics i econòmics que es reflecteixen en actuacions immobiliàries són capaços de generar canvis molt potents i insospitats”, explica Juan Manuel Gil

Durant el lliurament del guardó al Museu Marítim de Barcelona, Gil ha donat mostres d'aquest humor. Així, ha recordat tots els perills i temors dels quals la seva mare volia protegir-lo i que camuflava entre les seves esbroncades pseudonarratives, “com l'existència de traficants d'òrgans que havien d'estar a la cantonada de casa”, fascinació per unes històries que el van portar a la literatura. Les pinzellades d'humor, ironia i segons intencions apareixen des de les primera pàgines, com ha fet aflorar la lectura que n'ha fet l'actor Àlex Brendemühl en el lliurament del premi.

A més d’aquest cordó umbilical amb l'humor, Trigo limpio ("un títol per demostrar que la novel·la no és res del que t'ofereix", ha admès) deixa entreveure la vida a les perifèries de ciutats que ja són elles mateixes perifèriques, situació de llunyania física, sociològica i fins i tot moral que reflecteix en l'obra de l'aeroport i la seva ampliació, metàfora constructiva sobre els mals futurs d'una societat. “Volia expressar també com excessos polítics i econòmics que es reflecteixen en actuacions immobiliàries són capaços de generar canvis molt potents i insospitats. Però també com es va convertir entre els adolescents en aquell lloc capaç de generar les històries i aventures més fascinants que qualsevol es pogués imaginar”, assegura barrejant altre cop realitat i ficció.

Gil, que veurà impresa Trigo limpio el 10 de març, s'ha imposat entre 967 manuscrits, una altíssima participació fruit que les bases permeten l'enviament electrònic, que ja ha suposat el 97% del total, més de la meitat d’Espanya (56%) i, en aquest marc concret, de Madrid (gairebé un de cada quatre originals), en un procés de creixent internacionalització del premi fruit de les noves tecnologies. L'anàlisi dels que han competit en el 63è Biblioteca Breve llança també una aclaparant presència d'autors masculins (78%) i un predomini de l'anomenada literatura del jo o de l'autoficció, les biografies i els diaris personals. I, un signe dels temps, d'algunes presències del canvi climàtic i del coronavirus com a telons de fons.