Preguntes i respostes sobre la ‘llei trans’

El Ministeri d'Igualtat ha preparat un esborrany de la llei trans, que pretén portar aquest mes al Consell de Ministres. Aquestes són les principals preguntes i respostes sobre la futura norma que impulsa, l'esborrany de la qual ja és públic.

Què és l'autodeterminació de gènere? Es tracta d'un aspecte central en la futura llei. Recull que “tota persona té dret a construir per a ella mateixa una autodefinició pel que fa al seu cos, sexe, gènere, orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere”. Des del 2007, qualsevol persona pot canviar a Espanya el nom i el sexe al DNI sense necessitat de sotmetre's a una operació quirúrgica. La nova norma permetrà fer-ho només amb una “declaració expressa” de la persona, sense els informes mèdics o psicològics que ara se sol·liciten ni la necessitat de dos anys d'hormonació que establia l'anterior llei, del 2007.

Quantes persones beneficia aquesta llei? Les persones transsexuals són entre el 0,3% i el 0,5% de la població mundial, segons l'Organització Mundial de la Salut. Com recull l'esborrany de la llei, un estudi de l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea reflecteix que el 63% de les persones trans enquestades a Espanya manifesten haver-se sentit discriminades en els últims 12 mesos. El 39%, pel personal sanitari, i el 51% va indicar que havia patit assetjament escolar.

Quins canvis preveu? Entre els canvis substancials hi ha la lliure autodeterminació de gènere i la garantia de l'accés a tractaments hormonals des de la pubertat. També el reconeixement de les identitats no binàries —aquelles persones que no se senten ni homes ni dones—, que podran eliminar l'esment al sexe en els seus documents oficials. A més, preveu l'accés a tractaments reproductius “a les persones trans amb capacitat de gestar”.

Quan entra en vigor? És difícil precisar en quin moment estarà vigent la llei, que ni tan sols ha iniciat la seva tramitació legal. Unides Podem espera portar-la al Consell de Ministres aquest mateix mes, però el seu soci del Govern, el PSOE, no ho veu clar. Però requereix també rebre els informes d'altres ministeris del Govern i de diferents institucions, com el Consell d'Estat, abans de tornar al Consell de Ministres i després al Parlament. Encara queden mesos per endavant.