Gerard Quinana guanya el Ramon Llull amb una novel·la sobre segones oportunitats a la vida

Autors que ja tenen una bona trajectòria de vendes o bé que, pel fet de tenir certa popularitat mediàtica, puguin garantir-les. Sota aquestes coordenades es mou, almenys des del 2014, el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, que convoca el Grup Planeta i que, amb 60.000 euros, és, amb el Sant Jordi, el més ben dotat en català. En aquesta línia d'amortització encaixa la figura del cantant Gerard Quintana, que s'ha alçat amb la XLI edició del guardó amb la novel·la L’home que va viure dues vegades, una història amb regust fantàstic que reflexiona sobre les segones oportunitats a la vida a través d'un personatge que rep una tan inesperada com enverinada herència.

Quintana (Girona, 56 anys) té les dues cartes de la baralla del Llull: carismàtic líder i cantant de Sopa de Cabra, malgrat els seus 27 discos (sis en solitari), no s'estrena com a escriptor (és autor de moltes de les lletres de les seves cançons) ni com a novel·lista. Això va passar fa tot just dos anys, el 2019, quan va llançar Entre el cel i la terra, on el personatge intenta construir la vida que sempre havia somiat. Una cosa semblant, en el fons, fa el protagonista de L’home que va viure dues vegades, Salvador Ponsatí, un personatge que, tot i que és jove, “ja té alguna ferida de la vida, un ésser que està incòmode i avergonyit del món que li ha tocat viure”, assegura un Quintana que sembla tàcitament retratar-s'hi.

Aquest ésser que “busca en els llibres el refugi amb el qual suportar la inconsciència general, la seva pròpia consciència li condiciona la vida”, és el protagonista d'una història que arrenca a Eivissa, el 1999, quan la Maria i els seus dos fills arriben a la platja després de saber que el seu pare no arribarà aquella nit perquè el vol s'ha cancel·lat. El que passarà en aquesta cala els canviarà la vida a tots.

“És una novel·la amb moltes capes, on apareixen les segones oportunitats i es constata com ens fimbregen els somnis”, descriu Quintana una obra que ha trigat a escriure “entre 30 anys i nou mesos; un llibre, almenys en el meu cas, ens acompanya tota una vida”. Més, pel que sembla, en aquest antic estudiant de Periodisme, que no pot escriure ni una línia “fins que no tinc tota l'estructura clara i abans no he omplert infinites llibretes de notes, però quan començo ni dormo ni tinc horaris, el llibre em segresta i tot a la meva vida passa a un segon pla”.

Com li agrada a Quintana, el llibre està, pel que sembla, ple de picades d'ullet. Així, el cognom del protagonista respon al segon del seu oncle, Pere Rodeja Ponsatí, propietari de la veterana Llibreria Geli de Girona. “Em va fer de mestre i guia en el món de la lectura”, uns títols entre els quals ara sent en la seva escriptura el ressò d'El mestre i Margarita, de Mikhaïl Bulgàkov, i el Doctor Faustus, de Thomas Mann, cita. “Té un punt de realisme màgic a l'estil de Massimo Bontempelli”, emmarca Gemma Lienas, membre del jurat. Quintana admet aquest regust en tant que, revela, “tots els homes de la família del protagonista moren dues vegades”. Per Isona Passola, també part del jurat, “l'obra entra en el gènere fantàstic, però també és molt poètica i, sense descurar l'ambició literària, atraparà un públic molt ampli”.

“Tot i que la novel·la nega la dicotomia”, segons el seu autor, Quintana no ha pogut fer més que reconèixer sentiments contradictoris entre la felicitat pel guardó i la situació actual de la cultura amb la pandèmia. “Tinc companys músics endeutats i reendeutats, sense albirar cap horitzó; llibreries tancades en una situació perplexa perquè se suposa que la cultura era un bé essencial, se'ns va dir que va ser un error administratiu que se solucionaria al moment i que, per raons estètiques, no es rectifica… Això et fa pensar què tenen de perillós els llibres quan si pots adquirir en una mateixa botiga productes d'electrònica i una cinta et separa d'ells i et prohibeixen adquirir-los”. També ha recordat el raper Pablo Hassel, que ha d'ingressar a la presó d'aquí a uns dies per les lletres de les seves cançons: “La seva situació amenaça la llibertat d'expressió de tots…”.

“La cultura ens fa ser un entre tots, no és només una paraula, no tots som iguals, encara que anem tots uniformitzats”, assegura gesticulant sobre el seu rostre simulant una mascareta. “La cultura ens fa més rics en la diversitat”, assegura. Amb L'home que va viure dues vegades (que Columna publicarà el 3 de març en català i després sortirà en castellà i portuguès), Quintana practica aquesta diversitat i, com el seu protagonista, es dona una segona oportunitat a la vida.