_
_
_
_
Eleccions catalanes

Un candidat de Junts dimiteix després de publicar insults a Colau

Josep Sort assegura que netejaran Catalunya d’espanyols i titlla Pedro Sánchez de "rata"

Cristian Segura
El candidat Josep Sort.
El candidat Josep Sort.

Nova polèmica pel tint xenòfob d'alguns candidats de les llistes de Junts per Catalunya (Junts). La tempesta s'ha centrat ara en Josep Sort, número 65 de la llista electoral per Barcelona del partit que lidera Carles Puigdemont. Sort té un compte a Twitter en la qual aboca periòdicament insults i missatges d'odi. “Farem neteja d'espanyols, promesa!”, va escriure el setembre passat en aquesta xarxa social, acompanyant el text amb una fotografia de l'actriu Rosa Maria Sardà, coneguda per la seva oposició a la independència, i morta el 2020.

Más información
El nacionalisme radical pren la llista electoral de Junts

“Colau no és res més que una puta histèrica espanyola”, va dir Sort de l'alcaldessa de Barcelona l'abril del 2020. Ada Colau va demanar ahir diumenge a Junts que fessin fora aquest veterà independentista de les seves llistes. Sort, que ha eliminat aquest dilluns el seu compte de Twitter, és president del partit Reagrupament, una formació aliada amb Junts. Abans de tancar el seu compte a la xarxa social va anunciar que dimitia de “tots els càrrecs i responsabilitats orgàniques i altres”. Junts ha confirmat que l'ha suspès de militància. Malgrat tot, Sort va respondre a l'alcaldessa sense mostrar penediment: “Retiro això de puta. Elles no en tenen cap culpa. Ni tu cap importància, aliada de Manuel Valls i la dreta espanyola rància i xenòfoba”. Colau va ser investida alcaldessa el 2019 amb el vot favorable de l'ex-primer ministre francès i ara regidor de Barcelona. La líder de Junts, Laura Borràs, ha insistit que Valls és “feixista” per la seva etapa com a ministre de l'Interior de França, quan va expulsar del país a grups de migrants gitanos.

Sort també ha dedicat qualificatius com “animal”, “gossos” o “rates” als ciutadans de Madrid, al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez o al cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella. Amb especial ferotgia ha vexat de manera reiterada la periodista de TV3 Lídia Heredia. Durant una entrevista que aquesta va fer l'agost del 2020 al llavors president de la Generalitat Quim Torra, Sort va escriure: “Quin gran president tenim i com li està petant el cul a Lídia Heredia! President, no pari, destrossi-la més, sense pietat”.

En un dels seus últims missatges polèmics, d'aquest 2021, aquest doctor en Filosofia va apuntar: “Vinga, españolazos, ñordos [terme utilitzat pel nacionalisme català radical per referir-se als espanyols], sortiu al carrer, us hem derrotat a la Universitat de Barcelona (UB) i us derrotarem el 14 de febrer [data de les eleccions], i assaltarem el Col·legi d'Advocats, no us menjareu ni un kiko. Patireu, promesa!”. Sort ha estat professor associat a la Facultat de Filosofia de la UB, al departament de Ciència Política.

L'octubre del 2017, després la declaració unilateral d'independència, l'ara dimitit candidat de Junts va publicar una fotografia amb companys de Reagrupament brindant i amb el següent text: “La implementació de la república farà neteja de la xusma col·laboracionista amb els estrangers. Brindem per això, Reagrupament”. El partit que ha presidit ha comunicat aquest dilluns, després d'anys fent públics els seus insults, que es desmarca de les opinions de Sort.

Tancs israelians

Sort té un blog en el qual publica textos i opinions. En una de les seves últimes entrades, del desembre passat, revelava una suposada negociació secreta amb el Govern d'Israel per adquirir tancs una vegada es proclami de nou la independència de Catalunya: “Avui s'ha sabut que, en el que concerneix al seu component de Terra, les Forces de Defensa de Catalunya tindran cent tancs israelians Merkava IV, de gran potència i que estan perfectament adaptats a un terreny desèrtic o semidesèrtic, com els Monegros”. “L'adquisició d'aquest tanc”, afegeix Sort, “formarà part d'un acord militar secret que en aquests moments ja s'estaria negociant entre Israel i l'autoritat nacional catalana en formació, i que també inclouria sistemes d'armament aeris, navals, digitals i d'intel·ligència”.

No és el primer cas de mostres de nacionalisme radical en el partit de Puigdemont. L'exemple més conegut és el de Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona i número 3 de Junts en les eleccions. Canadell va afirmar en una conferència del 2018 que Catalunya “porta 300 anys sota aquests salvatges, jo crec que fins i tot 500 anys”, referint-se a Espanya. Durant la pandèmia, Canadell va publicar a Twitter que “Catalunya independent hagués salvat milers de vides. Espanya és atur i mort, Catalunya, vida i futur”. La situació més tensa que ha viscut el partit en els últims mesos va ser una reunió amb grups de l'extrema dreta independentista en la qual va participar el dirigent de Junts i vicepresident del Parlament català, Josep Costa.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_