La falta de lideratge deixa el Barça sense rumb

Va ocórrer el 2008 en una botiga del centre de Barcelona, sota el paraigua de la marca Nike, patrocinadora de Puyol i Piqué. “Què tal, Geri?”, va preguntar un periodista al nou central blaugrana, que acabava de tornar del United. “Què Geri ni què carall!”, va atallar Puyol des de darrere per tallar la conversa. Tot i que desafortunat perquè ho va fer de males maneres, la seva intenció era protegir el nou en una reacció de capità. Una cosa que falta en aquest Barça, ara que Piqué està lesionat i els altres braçalets són poc comunicatius: Messi, Busquets i Sergi Roberto. I l'absència d'una veu líder al vestuari està passant factura a l'equip.

Más información

L’Athletic sempre serà l’Athletic

Messi: “El Barça està molt malament”

“Hem defensat malament les jugades dels gols. Ens falta parlar. Quan surt la pilota o quan s’ha de començar a córrer, algú ha de cridar, i això de vegades passa i de vegades no. A tots els partits passa el mateix”, va lamentar Giezmann Griezmann després d’haver marcat dos gols però igualment haver caigut davant de l'Athletic a la Supercopa (2-3), el jugador que reclama autoritat però que alhora regala una motxilla Louis Vuitton per a tothom com a detall per Nadal.

La figura de Puyol va quedar definida a Wembley el 2011, quan el Barça va conquerir la Champions i va decidir cedir l'honor d'aixecar el trofeu a Abidal, gest solidari per la seva batalla contra el càncer. Era el capatàs dins i fora del camp, figura que va voler absorbir Luis Enrique quan va arribar al Barça. “Als meus equips, el líder soc jo”, va sentenciar l'ara seleccionador. Però va tenir problemes amb Messi i el vestuari es va unir com mai per jugar al so dels davanters (Neymar, Leo i Suárez), ben conduït per un Xavi que estava a punt de marxar. Després va agafar el braçalet Iniesta, que convencia amb la pilota als peus i amb la paraula però més en consens que com a autoritat, fins que va arribar Messi, sense comparació amb el migcampista, tot i que limita els seus discursos en temps i freqüència.

“Messi parla al camp perquè observa coses que els altres no veuen. És un líder nat, perquè quan li arriba la pilota sempre passa alguna cosa. Cristiano entra en un partit i només pensa a guanyar, s’oblida de la resta i és la idea que transmet a tots”, va explicar Pjanic en una entrevista amb EL PAÍS, ja que ha compartit vestuari amb els dos futbolistes que han marcat l'última època del planeta futbol.

Però el vestuari està desfet, condicionat per les renovacions exprés de la directiva a diversos jugadors (Piqué, Lenglet, De Jong...) que van actuar de manera unilateral per efectuar la reducció salarial que va rebre la plantilla. I es nota, sobretot al darrere sense Piqué; Lenglet està desbravat, Mingueza no fa gaire cosa i a més s’exigeix a Pedri i Ansu que configurin el joc i el defineixin al costat de Messi. Tasca que De Jong vol a la gespa però no a fora i que reivindica Ter Stegen davant dels micros, assenyalat pels aficionats com a capità pel seu grau d'autoexigència, professionalitat i ascendent amb l'afició. Però el dia de les votacions va quedar lluny dels escollits.

Amb Messi emmurriat

Qui regna és Messi, per mèrits propis i vots. Però, en aquesta temporada, la seva relació amb el club no va gaire bé. Fins i tot podria marxar a final de temporada, enutjat perquè no el van deixar fer-ho el curs anterior perquè ho va sol·licitar fora de termini. Ningú no dubta del compromís del 10 amb la competitivitat i amb el triomf, però Koeman se li exigeix un lideratge sense poder fitxar. I no sortirà un Godín, com reclama Griezmann, ni tornarà Puyol, però el Barça necessita una veu de comandament, encara que sigui per donar l’avís de començar a córrer, com demana l’atacant francès.

El desgovern del club ha deixat l'equip a la intempèrie: no hi ha president, el capità dubta si vol seguir i ningú ajuda a un entrenador, la continuïtat del qual dependrà de les eleccions Qui assumeix la responsabilitat en un vestuari dividt entre joves i veterans? Al Barça se l'emporta el corrent.