Laporta marca el pas al Barça

Les signatures van confirmar les sensacions de la precampanya i a Joan Laporta li falten ara els vots del diumenge 24 per tornar a la presidència del FC Barcelona. El triomf de l'expresident blaugrana en les considerades primàries va resultar intimidador, i fins a cert punt despietat si es té en compte el seu discurs conciliador i integrador dels últims dies, després de reunir 10.272 avals, una xifra molt superior a la que va obtenir el 2015 (4.272) i fins i tot el 2003 (5.725), quan va guanyar les eleccions, inferior d'altra banda al rècord de Sandro Rosell el 2010 (12.635).

Vencedor contra pronòstic el 2003, any en què Lluís Bassat el va superar en signatures (9.894), Laporta afronta ara el repte de respondre a la condició de gran favorit davant de Víctor Font (4.713 avals), Toni Freixa (2.822) i Emili Rousaud (2.510). Tots quatre aspiren a ser proclamats candidats abans de divendres, després de superar el tall fixat en 2.257 avals, el 50% del nombre de compromissaris del Barça. L'únic que corre un cert risc de ser tallat en el procés d'autenticació és Rousaud perquè el seu marge és escàs i la mitjana de nuls acostuma a rondar el 10%.

El recompte i homologació de les signatures per evitar irregularitats s'ha complicat després que algun precandidat com Jordi Farré denunciés que s'han donat situacions de compravenda i perquè no tots els precandidats que s'han quedat fora han lliurat els avals: Agustí Benedito, un dels aspirants històrics, fundador de l'Elefant Blau, plataforma contrària a l'expresident Josep Lluís Núñez, no es va presentar a la cita amb el club després d'anunciar que no tenia les signatures necessàries per les dificultats generades per la covid-19.

Tampoc va superar el mínim, encara que va lliurar els avals, Xavier Vilajoana (1.968). Pere Riera, Lluís Fernández Alá (1.172) i Jordi Farré (2.082) van destruir a la mateixa seu les seves paperetes sense que poguessin ser comptabilitzades ni validades pels responsables del Barça. Farré va ser l'impulsor del vot de censura que, sense arribar a votar-se, va provocar a l'octubre la dimissió del president Josep Maria Bartomeu. Encara que va ser un dels 19.380 socis que va donar la seva signatura, Laporta no es va sumar explícitament a la iniciativa de Farré.

Validació i suspensió

L'expresident ha estat molt meticulós en les seves actuacions des que va decidir tornar a optar a la presidència del Barça. Ha emprat la tàctica de no cometre errors i teixir complicitats abans que guanyar-se enemics, sense deixar de marcar perfil i subratllar que el rival és el Reial Madrid, com va quedar explícit amb la pancarta del Bernabéu.

A diferència del 2003, quan necessitava remuntar, Laporta defensa avui un marcador molt favorable i no vol córrer riscos innecessaris, confiat en el seu carisma i en el caràcter presidencialista que acostumen a tenir els comicis del Barça. “Em demanen que arregli el Barça, que només ho puc fer jo”, va afirmar Laporta. “Encara que anem amb moral guanyadora per uns resultats espectaculars, no podem confiar-nos ni abaixar la guàrdia perquè només es va acabar la primera part”, va afegir per després advertir que no veu motius per ajornar la votació del 24.

Els representants del Procicat (Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya) i del Barça, molt pendents també de les eleccions autonòmiques previstes pel 14 de febrer, es reuniran el divendres per analitzar la data i les condicions dels comicis blaugrana afectats per la covid-19. La possibilitat que l'actual confinament municipal s'allargui més enllà del dia 17 podria provocar l'ajornament o fins a la suspensió de les eleccions davant de la impossibilitat que tots els socis convocats puguin mobilitzar-se i participar de la votació en un dia que l'equip juga a Elx.

Cal tenir en compte que no està permès el vot per correu ni l'electrònic i, a més, que la Generalitat no va voler variar la data assenyalada per al vot de censura, una decisió que va provocar la sortida de Bartomeu. Tot i que no va haver-hi coincidència entre els precandidats sobre la necessitat d'un ajornament, són diferents els sectors del barcelonisme que reclamen un president executiu per prendre decisions que ajudin a combatre la crisi econòmica del club i a millorar la situació esportiva en el mercat d'hivern com sol·licita Ronald Koeman.

El panorama actual afavoreix clarament Laporta pel nombre de signatures —en suma més que el total dels altres aspirants junts, 10.045— i també de candidats en la mateixa mesura que perjudica Font. A l'expresident, que té amb un electorat molt fidel que es mou al voltant dels 10.000 avals obtinguts, li va bé que s'atomitzi el vot, mentre que a Font li interessava un cara a cara per aglutinar els anti-Laporta. Una curiosa situació de rivalitat perquè tots dos comparteixen ideologia política —es declaren independentistes— i futbolística perquè són seguidors de Johan Cruyff i admiradors de Pep Guardiola.

La presència de Freixa i Rousaud obra una tercera via que semblava descartada des de les renúncies de Jordi Roche i Juan Rosell. A tots dos tampoc els convé que es divideixi el vot aparentment continuista malgrat que han marcat distàncies de manera puntual amb Sandro Rosell i Bartomeu. Freixa era contrari al vot de censura i Rousaud va dimitir a causa del Barçagate.

La conjuntura no descarta possibles aliances, si Rousaud supera la validació, després de constatar que el rival a batre és Laporta. “Estem molt satisfets amb les signatures perquè comencem de zero, no som coneguts i sabem que voten 50.000 socis”, va argumentar Font, conscient que sense l'ascendent de Laporta disposa d'un projecte molt complet i d'un organigrama ple de professionals que en l'àmbit esportiu encapçala Xavi. A Font li interessa agitar la campanya mentre Laporta encara no ha mostrat el contingut de la seva proposta perquè n'ha tingut prou amb el seu lideratge per marcar el pas a l'espera de saber si les eleccions seran un dos o un tres contra un i si es faran el 24.