Gabriela Palatchi, la milionària hereva convertida en emprenedora

“La meva mare em matarà per haver publicat aquesta recepta. Em va demanar específicament que no ho fes. Ho sento, mare”. Gabriela Palatchi (Barcelona, 1990) ha publicat un llibre de receptes en el qual revela la seva mestria entre els fogons però també alguns secrets familiars. El descobriment més important de la seva mare, l’empresària Susana Gallardo, és la seva recepta del gaspatxo. Gabriela, emprenedora culinària a Istanbul, on viu amb el seu marit, li demana perdó i Gallardo segurament ja ho ha fet –per això l’amor matern és incondicional. El llibre, titulat Casa i autoeditat per l’autora, està dedicat a la seva àvia, morta el 2020 a causa de la covid-19.

Gabriela i els seus germans, Alberto i Marta, són la nova generació d’una de les fortunes espanyoles que més titulars de premsa ha protagonitzat en els últims anys: Susana Gallardo, principal accionista de la farmacèutica Almirall, es va casar el 2019 en segones núpcies amb l’ex-primer ministre francès Manuel Valls; el seu pare, Alberto Palatchi, va ser fundador i president de la companyia de moda Pronovoias, empresa que va ser venuda el 2017 per 550 milions d’euros a un fons d’inversió britànic. Gabriela explica que per muntar Gabfoods, el seu restaurant i marca de dieta ‘paleo’ –a base d’aliments no processats–, va seguir el consell que li va donar el seu pare: “La millor manera per conèixer un negoci és començar des de baix”. A Pronovias, relata l’autora del llibre, va començar com a venedora a les botigues del grup. D’aquella experiència assegura que va néixer la seva convicció, que va transmetre al seu pare, que els vestits de núvia havien de ser “més sexis”.

Gabriela Palatchi viu a cavall de Madrid i Istanbul, on es va establir el 2016 seguint l’amor de la seva vida, el seu marit, l’empresari Ediz Elhadef. Gabfood, la seva empresa, està domiciliada a la capital d’Espanya en un conegut edifici d’habitatges d’alt standing del barri de Salamanca. Les receptes de Palatchi s’inspiren en una gastronomia internacional molt variada i en plats tradicionals jueus, per influència de la família Elhadef. Gabriela revela a Casa que el plat preferit del seu marit és el pollastre al forn que ella li prepara amb devoció. “En el discurs de casament, el meu marit va esmentar aquest pollastre: ‘Sempre em fas feliç quan cuines el pollastre que m’agrada’.

La recepta del gaspatxo de la seva mare porta tomàquet, all, ceba, pebrot verd, pa del dia anterior, oli d’oliva, sal, vinagre i un toc especial de vi negre. Hi ha altres aportacions culinàries que Palatchi va degustar primer a la llar familiar o durant les seves vacances hivernals a la Cerdanya. D’una cuinera italiana que els Palatchi Gallardo van contractar per a un viatge d’esquí, va aprendre a elaborar un pa de focaccia amb flors i altres herbes. Al xalet dels Pirineus catalans on es va casar amb Elhadef, Gabriela evoca el fricandó que menjava després d’una llarga jornada d’esquí i l’ànec amb foie que prepara la seva mare per a la Nit de Cap d’Any. “Aquest plat és tan sofisticat que, si pogués parlar, recitaria Baudelaire”, escriu Gabriela.

La filla gran estava predestinada a dedicar-se a la moda, però l’amor es va creuar al seu camí. L’adaptació a Turquia ha estat immillorable, segons el seu testimoni. Ella mateixa hi té arrels per la família Palatchi, segons admet al llibre: l’avi Palatchi era un sefardita turc que va emigrar a Espanya quan va esclatar la I Guerra Mundial. L’avi va arribar a Barcelona acompanyat del seu germà. Amb una maleta plena de teles com a única propietat, els germans Palatchi es feien passar per sastres suïssos per guanyar-se la confiança de la burgesia local. En poc temps es van fer un nom entre les elits de Barcelona. Van obrir una botiga i després el patriarca va fundar Pronovias amb el seu fill Alberto.

Gabriela explica que té tanta vida social a Istanbul que ha hagut de renunciar al costum de comprar-se un vestit per a cada ocasió. Ho ha substituït per dissenyar-se ella mateixa la roba, comprant les teles en un dels barris més tradicionals de la ciutat, Osmanbey. Als agraïments del llibre apareixen diverses amigues locals –el pròleg el firma una d’elles, la professora de ioga kundalini Serra Gürkaynak–, el gerent de Gabfoods, Omer, que va començar sent el seu xofer, i els seus “monitos”, com anomena afectuosament els treballadors de la cuina del seu establiment.

La mort de la seva àvia, María Teresa Torrededía, el març passat als 84 anys, va ser un cop per als Palatchi Gallardo. Gabriela va publicar a Instagram un emotiu homenatge a la seva àvia: “Cada dimecres junts, el Nadal, els passejos per la Rambla, pel mercat. Em vas ensenyar a cosir, a cuinar, a cuidar dels altres... És injust com te n’has anat, sense poder acomiadar-nos. Què farem sense tu?”. Gabriela ofereix a Casa els secrets de la saviesa culinària deTorrededía, com la recepta d’un aperitiu d’escopinyes que li va ensenyar l’àvia per videotrucada, ella a Barcelona i la neta a Boston, on va estudiar Administració i Direcció d’Empreses.