Màrcia Cisteró i els regals de la vida

Màrcia Cisteró, una de les nostres grans actrius, havia de ser química, però va preferir passar-se la vida en un teatre que en un laboratori. Amb grans autors: per no desbordar la pàgina, aquí van Molière, Sòfocles, Txékhov, De Filippo, Valle-Inclán, Mouawad, Friel, Shakespeare, Wesker i Brecht, per quedar-nos amb 10 d'un repertori d'aquesta categoria. “Vaig tenir la sort que els meus pares em diguessin ‘si et fa feliç, endavant’, perquè ara no sé imaginar-me fent una altra cosa”, diu. “Recordo quan va arribar Broggi amb Luces de bohemia i jo li vaig dir: ‘No sé com ho farem, però sé que serà el que a mi m'agrada: jugar a fons, arriscant. Veure que estàs passant d'un personatge a un altre, i creant un ambient amb tot l'equip. Això és un regal!”. Broggi és Oriol Broggi, el director i fundador de La Perla 29, teatre de la Biblioteca Nacional de Catalunya. Màrcia Cisteró ha fet nou papers amb ell.

Ferran Utzet també és a la casa. “Crec que a tots dos els conec força i treballar amb ells és un plaer. Saben molt bé el que volen i et deixen fer el viatge”. L'actriu té frases clares i rotundes. “A mi que em posin obres que no sé com fer, però al final les fas i dius ‘olé tus huevos’, Cisteró”. I afegeix: “Just ara estic de ple amb El jardí, de Lluïsa Cunillé, a la Beckett, amb Antònia Jaume, dirigides per Albert Arribas, del 12 al 31 de gener. Quan la vaig llegir em va atrapar, em va encantar, i altre cop: Això com ho fas?”. Els personatges són una dona que havia treballat de jardinera i va desaparèixer, i la retroba una assistenta social amb la qual havia estudiat. “Les dues ens vam dir que és com un haiku d'escenes i monòlegs. Cunillé la va escriure fa temps, però és una estrena: en té tantes! Ha estat una feina molt intensa, com ho és sempre treballar amb Albert Arribas. Treballo per desxifrar la història, l'halo misteriós de les seves obres. I Cunillé respon amb un somriure igualment enigmàtic”. Al febrer, La nit de la iguana, de Tennessee Williams, que dirigirà Carlota Subirós al TNC.

El reverend Shannon és Joan Carreras. Cisteró serà la Hannah, la pintora itinerant, el rol de Deborah Kerr; l'avi Nonno, el poeta, el seu pare, és Lluís Soler. Nora Navas és la Maxine, la propietària de l'hotel, el rol que va representar Ava Gardner. Paul Berrondo és el Latta. “És una funció preciosa”, diu Cisteró, “i tot un repte”. I al març l'espera una telemovie: Federica Montseny, la dona que parla, de Laura Mañá. Explicaria moltes de les magnífiques històries de l'actriu. En resumeixo dues: “Un espectacle que em va tornar boja va ser The Three Lives of Lucie Cabrol, de Théâtre de Complicité, amb Lilo Baur. Em vaig dir: ‘Jo vull ser aquesta’. Vaig fer un parell de cursos amb el Lilo i em vaig sentir volar. En acabar em va dir: ‘No ho deixis. No ho deixis mai”. L'altra: Va treballar amb Anna Lizaran una sola vegada a El cercle de guix caucasià, de Brecht. Amb Broggi, al Nacional. “Teníem una escena molt curta, però quan em mirava em feia sentir que era una actriu. L'Anna i el Lilo han estat dos regals de la vida”.