La Filmoteca mostra el Cassavetes improvisador i independent

Director respectat pels amants del bon cinema d’autor que, a més de comptar amb rigor audiovisual històries, dissecciona amb encert ànimes i relacions humanes, el nord-americà John Cassavetes (1929-1989) va edificar la seva filmografia sobre dos conceptes: en el formal, per uns guions sòlids, en què hi havia l’escena amb el que passaria i el que s’havia de dir, però no com l’actor ho havia de fer, deixant-li un generós marge d’improvisació. Pel que fa al contingut, ell mateix ho va dir una vegada: “El meu cinema expressa clarament una cultura que ha aconseguit el benestar material, però que se sent incapaç de gestionar vides humanes. Necessitem reflexionar sobre la nostra capacitat d’estimar”. Decidit a portar-ho fins al final, paradigma del director independent, no va dubtar a guanyar-se com a actor els diners per fer unes pel·lícules que no trobaven gaire suport dels estudis de Hollywood. Una retrospectiva de moltes facetes, amb 14 pel·lícules i un documental, és el que ofereix la Filmoteca de Catalunya fins a finals de gener.

Hi haurà quatre dels films en els quals Cassavetes va mostrar la seva notable faceta interpretativa, com les taquilleres Els dotze del patíbul (diumenge 3, 19.15) i La llavor del diable (dijous 7 i dissabte 9), que li van permetre pagar les despeses de la seva Faces (1968), dissecció de la desintegració de dos matrimonis que va ser candidata a tres Oscar.

Cassavetes va debutar el 1959 amb Shadows, film independent rodat en 16 mm en què va posar en pràctica un mètode creatiu personal basat en la improvisació de tot l’equip que ha estat la clau del seu estil. La pel·lícula va tenir problemes de distribució als Estats Units, però a Europa de seguida es va reconèixer el seu talent, i va guanyar el premi de la crítica al Festival de Venècia.