La Fundació Miró lluita per superar la crisi i ser viable

L'any que s'acaba no ha estat fàcil per als museus de Barcelona, sobretot per a aquells que havien fet més esforç per autofinançar-se. És el cas de la Fundació Joan Miró, que generava entre el 70 i el 80% dels seus recursos amb les entrades dels visitants, majoritàriament turistes, que ara, amb la pandèmia, han desaparegut i no se'ls espera en els propers mesos. “El balanç és difícil perquè realment ha estat un any complicat i difícil, no només per a la Fundació, sinó per a tothom. Hi ha institucions que han tancat i que no obriran. Al març i l'abril estàvem en un moment en el qual pensàvem que, s'obrís quan s'obrís, nosaltres no podríem fer-ho, perquè la situació econòmica presentava un dèficit de 3,4 milions d'euros. Sabíem que podíem fer un esforç important, estalviant una part, augmentant una mica alguns ingressos, però sobretot que els visitants, que són la font principal dels nostres ingressos, ja no tornarien”, descriu Marko Daniel, director del centre.

L'estalvi dut a terme —sobretot per haver tancat l'edifici entre el març i el juny— i els sacrificis —enviar els 51 treballadors a un ERTO— han permès que, al final, el dèficit només fos de 2,2 milions, però han hagut de sol·licitar a les administracions més implicació. “Tot això va coincidir que estàvem demanant un nou model de col·laboració que parteix de la base que durant 45 anys els visitants, fonamentalment turistes, havien pagat per la protecció del patrimoni de la fundació i en una situació en què això ja no era possible, aquest patrimoni, que és públic, havia de rebre el suport públic”, explica Daniel.

Per sort, l'Ajuntament, la Generalitat i la Diputació ho van entendre i han ajudat amb una aportació extraordinària total d'1.970.000 —1 milió, 870.000 i 100.000 euros, respectivament— i el Ministeri té sobre la taula que l'aportació anual de 90.000 euros passi a 190.000, amb la possibilitat que acabi sent de 500.000 euros, una xifra insòlita en la implicació econòmica de l'Estat amb aquest centre. “La situació ara amb les administracions és més fluïda. A l'inici de la pandèmia, ningú sabia el que ens esperava. Ara estem en una situació de gestionar una crisi. Som com un ecosistema, cadascú amb el seu rol i les seves necessitats i cal atendre tots els afectats”, afegeix Daniel.

Però aquestes quantitats, que han permès complementar els salaris de la plantilla fins al 90% i no acabar l'any amb números vermells, no estan consolidades i la incertesa continuarà l'any vinent: “Necessitem un acord multilateral estable per blindar el funcionament de la fundació i que assumeixi el cost de la conservació i la preservació de la col·lecció i de l'edifici, un patrimoni públic de tots els barcelonins, que aquestes aportacions extraordinàries es converteixin en ordinàries, una cosa que donaria més regularitat a la nostra activitat”. Segons el director ja s'han presentat les necessitats per al 2021, semblants a les d'aquest 2020. “Aquest any ha estat difícil, però el que ve encara ho serà més”.

Pel que fa a continguts l'any es tanca amb dues grans mostres que la pandèmia no ha pogut cancel·lar: Miró: Constel·lació Antoni Llena, una selecció personal de Llena dels dibuixos de Miró, i No em sents, la primera mostra a Espanya de l'artista índia Nalini Malani, candidata als Global Fine Art Award com una de les millors exposicions de l'any. “Ha estat una gran alegria”, resumeix Daniel.

La situació que s'està vivint ha portat els responsables de la fundació a centrar-se en la gran exposició que obrirà les portes el 12 de març, Joan Miró i ADLAN, que reconstrueix l'empremta que aquest grup d'artistes i intel·lectuals, amics de l'Art Nou, va deixar en la història de l'art modern europeu i el seu paper en la introducció de la modernitat a la Barcelona dels anys trenta, amb una activitat que va irradiar cap a altres punts d'Espanya. “Va ser un grup de visionaris que volien regenerar la cultura catalana i que van agafar Joan Miró com a far i estendard”, assenyala el director. La mostra, comissariada per Jordana Mendelson, Joan M. Minguet i Muriel Gómez, estarà oberta fins al 4 de juliol. “Sempre s'ha dit que Miró no va exposar a Barcelona entre el 1918 i la gran antològica del 1968, i això és correcte si exclous els projectes d'ADLAN, en els quals Miró exposava els seus treballs abans de mostrar-los a les seves galeries de París. Així posava a prova la seva nova producció”, rebla Daniel.

Al mateix temps, l'Espai 13 acollirà la mostra de Lorea Alfaro i Jon Otamendi, que tancarà el cicle Gira tot gira. A més, la Fundació Joan Miró presentarà exposicions a partir de les seves col·leccions al Museu Rolin de Autun (França), a l'ambaixada d'Espanya a París i al Museu Can Mario de la Fundació Vila Casas (Palafrugell). El 2021 la Fundació actualitzarà part dels seus espais per diversificar-ne els usos i apropar-los als visitants. La Biblioteca s'especialitzarà en Joan Miró i en la història del museu, i l'arxiu es traslladarà a la sala octogonal de la primera planta, una operació que recupera les funcions originals de la torre del coneixement anhelada per Miró i Sert.