Macarena Gómez i el perquè del seu nas inquiet

Ni ella es podia imaginar l'enrenou que causaria la seva suposada operació per fer-se el nas més gros. Macarena Gómez (Còrdova, 1978) explica que ho va fer convençuda que la gent no s'ho creuria, però va resultar que fins i tot alguns amics seus li van trucar sorpresos quan fa una setmana va penjar a les xarxes una imatge del seu rostre amb un gran nas que sobresortia entre uns apòsits. “D'acord, tenia dubtes però ho he fet, després de molt de temps rumiant-hi m'hi he llançat i… m'he fet gros el nas!”, es justificava.

El nas era tan real que el muntatge va colar i el seu Instagram es va omplir de comentaris de tot tipus, als quals l'actriu cordovesa responia que ho havia fet “per sentir millor les olors”. Com en el conte de la Caputxeta, però amb un publicista al darrere, que va aconseguir una campanya rodona. No només les xarxes van treure fum, sinó que fins i tot la suposada intervenció va ser notícia. I uns dies després es va descobrir l'enigma. L'actriu s'havia posat una nàpia per a un vídeo curt, anomenat Smell film –emulant el concepte de fashion film–, fet per promocionar la gala dels premis anuals de l'Acadèmia del Perfum, que dimecres passat es van lliurar en un esdeveniment digital.

L'endemà que es descobrís tot, l'actriu, popular pel seu paper a la sèrie La que se avecina, explica a EL PAÍS que el seu marit, Aldo Comas, va ser dels primers a animar-la a participar en aquesta campanya. “Jo m'apunto a un bombardeig, m'encanta tirar-me a la piscina”, reconeixia somrient, i fins i tot relatava que ella es veia molt guapa amb aquest nas superlatiu. “Em sentia còmoda amb un altre nas, el vaig defensar, el vaig portar amb orgull”, reflexiona sobre com de convincent va quedar l'implant, i afirma que ni tan sols se'l notava malgrat que li canviava del tot el rostre.

No és l'única vegada que Gómez ha tingut nassos a la vida. Per a ella, n'han de tenir tots els que es dediquen al món de l'art. “Quan tens 14 anys i els dius als teus pares que vols ser artista... això és tenir nassos”, argumenta. De fet, els seus pares ho van acceptar molt bé i se'n va anar a estudiar art dramàtic a Londres, després de fer un curs acadèmic als Estats Units per aprendre anglès. “Però me'n vaig anar amb la intenció de tornar a treballar a Espanya”, matisa. Reconeix que ha tingut sort però també que ha pencat molt. “Em va sortir feina de seguida, però he trucat a moltes portes”, remarca, i no ha dubtat a fer tot tipus de papers tant al cinema com a la televisió.

Els focus són el seu hàbitat natural. No amaga que el joc i el show li agraden, i ha trobat la parella perfecta per explotar aquesta faceta. Amb Comas són habituals als photocalls i no passen desapercebuts, amb la seva indumentària, sovint conjuntats i amb tendència a l'extravagància. “Ens agrada divertir-nos, si anem a un photocall hi anem amb totes les conseqüències”, defensa. Té clar que ells volen “cridar l'atenció i la premsa vol contingut, és un teatret”, afegeix.

Encara que prefereix no parlar-ne gaire, admet que el seu marit té relació amb la família Casiraghi perquè va estudiar en una escola suïssa amb els fills de Carolina de Mònaco, i han assistit a alguns dels seus esdeveniments. “Jo m'adapto fàcilment a tot, soc igual de feliç en unes noces dels Casiraghi que si em portes al pub més underground de Londres a escoltar Television Personalities”, diu per restar-li importància. Això sí, deixa clar que “el divertit de les festes” és el seu marit. Es mostra molt encisada per ell, i explica que el va conèixer en una festa a Buenos Aires, on ella estava rodant i ell fent paracaigudisme, una de les seves grans aficions, que l'ha portat a crear una empresa de túnels del vent.

A més, amb Comas comparteixen la passió pel món artístic. “És una persona molt creativa i necessita treure de dins aquesta creativitat, si no explota”, puntualitza. Ha tocat unes quantes tecles, com la música, amb el seu grup San León. Durant el confinament, es va atrevir amb la pintura, ja pintava de petit, explica Gómez, i fins i tot va fer una exposició de les seves obres aquest estiu a Mallorca. L'actriu revela que té una mostra pendent d'inaugurar a Barcelona, però amb la situació actual no sap quan s'estrenarà. Ella no pot evitar declarar-se fan de les seves obres. “A mi m'encanta el que pinta”, diu.

A l'actriu l'apassiona treballar, ho repeteix sempre. Per això es passa la vida en un AVE Barcelona-Madrid. Ha rodat més d'una trentena de pel·lícules, on ha fet papers protagonistes o cameos, i fa 12 anys que és la Lola a la sèrie La que se avecina. De vegades li pregunten si no es cansa d'aquest paper, però ella defensa que, en una professió tan inestable com la interpretació, tenir una feina així “assegura estabilitat emocional i econòmica”. A més, és un personatge que fa amb molt de gust, i com que no té exclusivitat amb la sèrie, li permet treballar en altres projectes.

Encara que sigui un cul inquiet, el seu costat més familiar és al camp, en una casa prop de Figueres (Alt Empordà) on ha establert la seva residència amb el seu fill Dante, de 5 anys. Vivien a Barcelona, però abans de l'estat d'alarma es van instal·lar allà. Van passar el confinament envoltats de natura i aliens a la duresa de les restriccions a la ciutat. Ateses les circumstàncies, van decidir quedar-s'hi i el seu fill ara va a l'escola del poble. “Està molt content aquí”, reconeix, i afegeix que “tothom està anant cap al camp”. La casa que té al camp sembla més aviat una granja. Explica que tenen cavalls, emús, porcs, gallines i gossos. Tots de companyia, apunta.