Ignasi Aballí s’encarregarà del Pavelló d’Espanya de la Biennal de Venècia

“Estic content i emocionat per poder fer un projecte al pavelló d’Espanya; un lloc tan significatiu i important per al món de l’art i que tantes vegades he visitat per veure projectes de col·legues i artistes. Ara, poder-hi dur a terme un meu em sembla fantàstic”, explica Ignasi Aballí (Barcelona, 1958), a l’altre costat del telèfon. L’artista és l’autor del projecte Correcció, comissariat per Beatriz Espejo (gran coneixedora del seu treball i col·laboradora de EL PAÍS) que representarà Espanya en la 59a Exposició Internacional d’Art que tindrà lloc del 23 d’abril al 27 de novembre del 2022, segons es va donar a conèixer aquest dijous des de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).

El jurat que ha escollit el seu projecte destaca la seva “idea d’allò erroni, amagat, impensable i inimaginable; una intervenció que trastoca la memòria en termes espacials i que modifica l’espai de l’exposició”; que ha estat present, de forma primigènia, en els últims treballs d’Aballí, que s’han pogut veure en exposicions com la que va protagonitzar al Reina Sofia el 2015, a la Fundació Joan Miró el 2016 i, sobretot, en la més recent de Blueproject, del 2019.

Más información

Ignasi Aballí a la recerca del temps perdut

“Aquest és un treball molt específic per al pavelló que només té sentit fer-lo allà, perquè té en compte l’arquitectura, el context de la Biennal i, fins i tot, de la mateixa ciutat de Venècia; i per tant, només existirà quan es construeixi a l’interior del pavelló”, assegura Aballí. “No és una exposició d’obres, tot serà nou i pensat per a aquest espai”. Perquè l’artista, segons explica ell mateix, replicarà l’edifici: “El que plantejo és una proposta arquitectònica en què doblaré el pavelló a escala 1:1, però girat 10 graus respecte a l’original, per alinear-lo i posar-lo en paral·lel amb els pavellons veïns de Bèlgica i Holanda. I d’aquí, el títol Correcció”.

Aquest nou edifici “crearà una nova arquitectura interior amb espais impossibles, absurds i inimaginables, de manera que per uns punts no es podrà passar i per uns altres sí, canviaran les obertures, els passadissos i totes les sales; es veurà d’una forma que no s’ha vist mai”, prossegueix l’artista.

La intervenció, sosté l’artista, “té molt a veure amb la mateixa ciutat de Venècia, tan escenogràfica, com si fos un decorat; on, a més, sense ser laberíntica està plena de carrers que desemboquen en canals que obliguen a donar la volta a la recerca d’un pas”.

La intervenció d’Aballí tindrà una segona part: “Una sèrie de peces de caràcter escultòric i tridimensionals en què s’insistirà en la mateixa idea, a partir del que és textual, però també de la llum”; unes obres que estan per definir “en funció de com resulti la intervenció principal”. Sí que està clar que hi haurà una obra central en què es modificarà, corregirà, la llum que entra per la claraboia que hi ha al sostre de l’edifici.

La comissària Beatriz Espejo explica que el treball que Aballí portarà a Venècia té molt a veure amb les seves últimes obres: “L’espai com un aspecte més ha estat present en els seus últims treballs; ell sempre ha utilitzat la correcció, creant obres en què repinta a base de típex; però després de dues exposicions importants, com les del Reina i de la Fundació Miró, havia de ser una cosa molt específica i dona un cop sec”.

Espejo veu en la proposta guanyadora d’Aballí ”un exemple de la seva pràctica que parteix no només d’un suposat error, d’un pavelló ubicat al mapa de Venècia de forma diferent, que girant-lo d’aquesta forma tan subtil, com en una ona expansiva, obre diferents línies de significat. No només qüestiona el mateix pavelló com a arquitectura útil. També fa una crítica institucional encoberta; perquè amb aquest edifici desdoblat volíem traslladar una imatge desencaixada d’Espanya; dues peces d’un puzle que no acaben d’encaixar, però, alhora, plantejar i veure les noves perspectives que es creen quan t’alinees i t’iguales amb el teu veí”.

Fins ara, hi ha maquetes digitals. “Per sort, aquest any tenim més temps que altres vegades; el fet de poder treballar amb any i mig et permet madurar-ho millor. La construcció no començarà fins que no acabi la Biennal d’Arquitectura l’any que ve. En aquell moment haurà d’estar tot ben planejat i el projecte més clar per poder portar-lo a la pràctica”, afirma Aballí.

El jurat que ha seleccionat el treball d’Aballí de les altres cinc propostes presentades ha estat format, a part de Beatriz Espejo, per Katya García-Antón, directora de la Fundació Office of Contemporary Art Norway; Javier Hontoria, director del Museu Patio Herreriano; Peio Aguirre, crític d’art, comissari independent i editor; Beatriz Herráez, directora de l’Artium, a més del director de Relacions Culturals i Científiques del Ministeri d’Afers Estrangers i de Cooperació-AECID, Guzmán Palacios, i la directora de Programació d’Acció Cultural Espanyola (AC/E), Isabel Izquierdo.