“Aquest any fer l’Escena Poblenou era necessari i imprescindible”

No és la millor situació social, ni econòmica, ni tan sols ambiental per celebrar un festival d’arts escèniques, moltes de carrer. Però els responsables d’Escena Poblenou en cap moment han dubtat que es faria. “Passés el que passés, al març ja teníem decidit que el faríem per una raó ben senzilla: és necessari i imprescindible, una obligació, una responsabilitat cap a la ciutadania, cap a l’altre”, explica la directora, Ada Vilaró.

La 19a edició d’Escena Poblenou, per tant, se celebra entre dijous i diumenge (del 22 al 25 d'octubre) al barri barceloní amb 18 espectacles, 12 dels quals són estrenes, i tres tallers, tot respectant les mesures sanitàries establertes i centrant-se en els tres eixos que formen part de l'ADN del festival: el suport a la creació, la forta presència de dones creadores (el 80% de la programació està dirigit per dones) i la reivindicació de l'espai públic. Des d’espectacles de carrer fins a obres en procés de creació (dins del projecte Embrions), podrem veure propostes arriscades, crítiques o descarades tan diverses com Cabaret Punk, de Maria Stoyanova; Trilogia de Naxos, escrita i dirigida per Brigitte Vasallo, o Conversando con Cecilia, de Lídia Pujol, sobre textos de la cantautora desapareguda (en col·laboració amb la Sala Beckett).

La presència de la gent és essencial en aquests tipus d’espectacles. “El teatre de carrer s’alimenta de l’espontaneïtat de qui passa per allà”, diu Vilaró. “Però complim totes les mesures de seguretat, el teatre és un lloc molt segur, per això demanem a la gent que surti de casa, protegida, però que surti, perquè si ens deixem robar el fet de trobar-nos, ens posarem malalts en vida”, demana la directora, que va tornar la setmana passada a Barcelona després de representar a Canàries el seu darrer espectacle, 360 grams, que va estrenar a la Beckett i que podrem veure aquesta temporada a l’Escenari Brossa. “El teatre cura molt i encara és més necessari en aquesta situació de confinament perquè crea una comunió entre artistes i públic que ens aixeca els ànims”.

Ada Vilaró parla des del coneixement de la situació: “Companyies han suspès totes les seves gires o han hagut de modificar els seus espectacles. La normativa ha entrat dins de la seva dramatúrgia i s’han hagut de canviar coses. Ahir fèiem ja el pla Z, ens inventarem més lletres si convé. Hem d’anar surfejant l'onada que ve”.

“Jo sé que aquest any vindrà menys gent al festival, no seria realista negar-ho. Però ara mateix, el que és important és fer-lo. Si som sis, el farem per a sis. Perquè el ritual de les arts escèniques s’ha de mantenir. No amago, però, que el meu optimisme neix de la por: em fa tant de pànic que m’aixafi, que tiro endavant convençuda”.

I per fer-ho, reclama una mica de bogeria. “És molt necessària perquè ens fa somiar. L’hem d’esmorzar cada dia per no creure’ns moltes de les coses que ens expliquen i escoltar-nos més a nosaltres”, explica. “Hem de confiar més en la nostra intuïció i apostar per aquests somnis que tenim, hem de ser adults amb aquesta mirada de nens i nenes, que deia Joan Miró”.

Al festival trobem aquesta dosi de sana bogeria en l’espectacle de Maria Stoyanova: “Ha posat el focus en aquestes petites coses de cada dia que ens colen i que assumim i són com mantres negatius, que es repeteixen i ens adormen i que hem de qüestionar i decidir si les volem o si no les deixem entrar”. De moment, al festival Escena Poblenou la idea és molt clara: que no hi entri el virus. “Serà una manera de demostrar que la cultura és segura”, conclou Vilaró.