La passió de Luis Suárez per Barcelona més enllà del futbol

“Vaig plorar pel que m’estava tocant viure”. Luis Suárez va néixer a Salto (Uruguai), va viure una infantesa dura a Montevideo, li va canviar la vida a Groningen (Holanda), va destacar a Amsterdam, es va fer mundialment famós a Liverpool i es va enamorar de Barcelona. No va ser fàcil per al davanter uruguaià la seva escalada fins al Camp Nou, i encara menys el seu comiat després d’haver-se convertit en el tercer màxim artiller del club blaugrana (198 gols). “Arribar al Barça va ser un somni fet realitat. No m’imaginava arribar a aquests números”, va subratllar Suárez en el seu comiat. Quan els futbolistes parlen de somnis, semblen frases tretes del calaix dels tòpics. No és el cas de Suárez. Almenys quan fa referència a la capital catalana. Un vincle que va néixer quan ni tan sols s’atrevia a considerar-se futbolista. Ara li tocarà conquerir Madrid sota la batuta de Diego Pablo Simeone al Wanda Metropolitano.

A Luis Suárez li va canviar la vida quan va conèixer Sofía Balbi. L’actual davanter de l’Atlètic ajudava el seu avi a cuidar cotxes a Montevideo per guanyar-se unes monedes, mentre que el seu camí era errant a l’escola i el seu futbol no acabava d’arrencar en les categories inferiors del Nacional. Però la família Balbi, que no tenia problemes econòmics (el pare treballava en un banc), va haver de deixar l’Uruguai en la crisi del 2000. La destinació va ser Barcelona, primer l’Hospitalet i després Castelldefels. “Luis, tu pots. T’has de centrar en el futbol i arribar a jugar a Europa. És l’única manera per tornar a estar junts”, li va demanar la Sofía al Luis en el seu comiat a Montevideo.

Després de llargues converses a través de telèfons públics (Suárez feia trampes amb una targeta per abaratir les despeses), el davanter va demanar als directius del Nacional que l’ajudessin a viatjar a Barcelona per visitar la seva xicota. “Tenia 16 anys, el meu germà em va donar uns quants diners, uns 50 euros. No portava cap adreça, no portava res. Em van obrir la maleta per revisar-la i una tieta seva m’havia enviat un paquet per a un familiar i portava un número de telèfon. Hi van trucar i tot es va arreglar. Vaig tenir una sort immensa”, recorda Suárez.

A Barcelona, a Suárez no li interessava conèixer la Sagrada Família ni la Casa Batlló, volia anar al Camp Nou. De passeig per l’estadi blaugrana, l’uruguaià hi va veure una porta oberta. “No hi entris! No hi entris!”, li va cridar la Sofía. Ja era tard. Ella va córrer darrere d’ell. Encara conserven la foto que es van fer al camp blaugrana. N’arribarien moltes més. Calia esperar. El Nacional va traspassar Suárez al Groningen el 2006 i, després d’una temporada, va acabar a l’Ajax. A l’equip de Johan Cruyff va marcar 119 dianes en quatre temporades. Carta de presentació per aterrar al Liverpool i triomfar a Anfield. Ja ningú no dubtava de la seva capacitat com a futbolista, sí del seu caràcter díscol després de tres episodis agressius (va mossegar rivals), simbolitzat en l’incident amb Chiellini al Mundial del Brasil. El Barça va confiar en ell per al nou projecte que començaria a liderar Luis Enrique.

“És un nano genial als camps de futbol, humil, que va sortir de la pobresa. No el van escollir per filòsof, ni per mecànic, ni per tenir bones maneres. És un jugador excel·lent”, va justificar el llavors president de l’Uruguai, Pepe Mújica. “Acceptem els éssers humans des de les seves imperfeccions, dels seus encerts i errors i de la capacitat d’aprendre d’allò en què s’ha pogut equivocar”, va afegir-hi Andoni Zubizarreta, director esportiu blaugrana el 2014, quan el Barça va fitxar l’uruguaià. Luis Suárez i Sofía Balbi tornaven junts al Camp Nou.

Va ser a la gespa de l’estadi del Barça on Suárez va construir una altra relació vital en la seva vida. La que té amb Lionel Messi. Una mica sec, sobretot tímid d’entrada, l’argentí no és un paio fàcil de seduir. Els van unir el mate, les xerrades i una relació que es va enfortir a partir de la unió entre la dona de Messi, Antonella, i Sofía. Juntes van emprendre un projecte de moda, una botiga de sabates, que no va prosperar. Luis Suárez i Messi vivien al mateix carrer, només separats per una casa que en més d’una ocasió van intentar adquirir. Compartien trajecte fins als entrenaments, passaven les tardes a les platges de Castelldefels i no era estrany que estiuegessin junts. De fet, quan va rebre la trucada de Ronald Koeman per avisar-lo que no formava part del seu projecte, l’uruguaià era amb l’argentí a la Cerdanya. “Et mereixies que t’acomiadessin com el que ets: un dels jugadors més importants de la història del club que ha aconseguint coses importants tant en l’àmbit grupal com individualment. I no que et facin fora com ho han fet”, va publicar el número 10 a les xarxes socials. “No em va sorprendre que Messi em donés suport públicament, perquè el conec massa. Ja sabia el dolor que sentia”, va respondre Suárez.

L’uruguaià s’imaginava que el seu final al Barça era a tocar, també l’argentí. Tanmateix, els van irritar les formes de la directiva que lidera Josep Maria Bartomeu. “Fa sis anys que soc al Barça, prou temps per dir el que pensen. Millor això que filtrar que soc un dels que volen que marxi”, va dir queixant-se el 9 en una entrevista a EL PAÍS a l’agost. “Hi ha coses que no es van saber, però anar a entrenar-te i que et posin a part perquè no jugues el partidet d’11 contra 11...”, va insistir Suárez. Va aparèixer l’Atlètic i va acollir l’uruguaià. Amb la samarreta blanc-i-vermella es va estrenar contra el Granada i va firmar un doblet. “Aquells dies, dijous, divendres, dissabte i diumenge, fins que no va arribar l’hora del debut, van ser molt complicats”, va explicar Suárez, instal·lat ja amb la seva família a Madrid.

Per descomptat, no ha venut la seva casa de Castelldefels. Allà l’esperarà sempre Messi (si no se’n va del Barça). Com el 5 d’octubre passat, quan l’argentí va esperar l’uruguaià per viatjar junts a Sud-amèrica per disputar les eliminatòries. Hi ha coses que no canvien, com tampoc la influència de Sofía Balbi en la seva vida i l’afecte per Barcelona, jugui o no al Camp Nou.