El Govern fa marxa enrere en la reobertura de l’oci nocturn per l’auge de l’epidèmia

El Govern ha fet marxa enrere en el seu pla de reobrir l'oci nocturn a Catalunya. Gairebé 24 hores després d'anunciar que les discoteques i pubs tornaven a obrir —sense pista de ball i amb horari limitat fins a les tres de la matinada—, el Departament de Salut ha reculat en la seva decisió. El motiu principal: l'auge de la corba epidemiològica, que ha anat en augment aquests últims dies i acumula una incidència a 15 dies de 200 casos per 100.000 habitants. Els experts consultats havien advertit que la reobertura, tal com està la situació epidemiològica, era “temerària" i “perillosa”.

La pressió del sector de l'oci nocturn —es van manifestar i van advertir que estaven en joc 3.700 empreses i 37.000 treballadors— va precipitar aquest dimarts el gir de timó del Govern, que fa dos mesos va decretar el tancament de les discoteques. No obstant això, la reobertura no ha arribat a fer-se efectiva. S'esperava que aquest dimecres es publiqués la mesura al Diari Oficial de la Generalitat, però finalment no ha passat. “Des que es va treballar en la resolució, hem vist que l'índex de rebrot ha pujat i els indicadors dels propers dies preveuen que podria haver-hi més pujades”, ha explicat un portaveu de Salut.

Fonts properes a Salut han apuntat, a més, que hi havia “discrepàncies” amb altres departaments, com Cultura, Interior o Empresa, que també van prendre part en aquest assumpte. No obstant això, el temor que la població no entengués la decisió i que aquesta mesura posés en risc el compliment d'altres directrius sanitàries per contenir el virus, han precipitat el pas enrere de Salut. La decisió, ha indicat un portaveu, l'han pres la consellera Alba Vergés i el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i ja s'ha comunicat a la resta del Govern.

La proposta de Salut tampoc tenia el favor dels experts sanitaris. “És perillós permetre activitats que s'associen a una alta transmissió quan la transmissió en aquesta zona continua sent elevada. S’ha d'obrir l'oci nocturn en zones amb incidència baixa, on la potencial concurrència d'un brot es pugui controlar”, assenyala Alberto García Basteiro, epidemiòleg del centre d'investigació ISGlobal. A Catalunya la corba epidèmica continua creixent i la incidència acumulada a dues setmanes se situa en els 200 casos per 100.000. En l'última setmana, a més, la velocitat de disseminació del virus (la Rt, que mesura quantes persones contagia de mitjana un positiu) és d'1,21, per sobre dels valors que estima la comunitat científica (menys d'1) per mantenir a ratlla l'epidèmia.

"Per obrir discoteques, la incidència ha de ser molt més baixa i conscienciar molt més els joves. Obrir-les és un risc que no ens podem permetre. Ens pot complicar la vida", avisa l'epidemiòleg de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Joan Caylà. L'expert aposta per “donar ajudes econòmiques als empresaris” perquè aguantin aquests mesos de tancament.

Toni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic, també exposa els seus dubtes per la complexa situació epidèmica i les pròpies característiques dels locals d'oci nocturn: tancats, amb moltes persones i música elevada, que obliga a parlar més fort i més a prop dels interlocutors (així s'expulsen més secrecions respiratòries i aerosols que poden portar partícules virals i contagiar). “Cal garantir una bona ventilació i que es mantingui la distància. Fa falta un control per part de les autoritats”, insisteix.

Trilla diu que els botellons i la reobertura de l'oci reglat “poden ser vasos comunicants i que algunes festes es derivin a aquests locals amb control”, però García Basteiro es mostra més prudent. “Crec que el botellón el fa la gent que no pot anar a bars, per estalviar-se diners. Aquesta mesura no canviarà els botellons, sinó que afegirà un altre escenari associat a la transmissió”. L'epidemiòleg d'ISGlobal aposta per fer una prova pilot de reobertura de locals d'oci nocturn en un lloc amb menys de 30 casos per 100.000 habitants. “Provar-ho en ciutats grans amb alta transmissió, com Barcelona, em sembla una temeritat”, conclou.

Per la seva banda, Maria Teresa Puig, epidemiòloga del Sant Pau, admet que el pla de reobrir les discoteques genera “preocupació”. “Aquesta és una aposta arriscada. Les mesures de control sobre el paper són clares, però em preocupa que no es compleixin i que hi continuï havent botellons”, apunta. I rebutja, de fet, “que es normalitzi una pràctica tan nefasta com aquesta fins al punt que calgui buscar-li alternatives”.

“Un tema sensible”

Manel Cervantes, cap d’Infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, és dels pocs que té una opinió més conciliadora pel que fa a la reobertura de l'oci nocturn. “És un tema sensible perquè les dues patronals del sector han fet números i han dit que, si segueixen així, hauran de tancar per sempre. Hi ha molts llocs de treball en joc. El problema pot ser més gran del que tenim si segueixen tancats”, apunta.

L'infectòleg admet el seu escepticisme respecte al fet que es pugui vigilar bé el compliment de les normes de seguretat, però veu “raonable” intentar la reobertura. “Si no funciona, tornem enrere. Però vegem què passa i no criminalitzem totes les festes”.