_
_
_
_
Entrevista

Gabriel Rufián: “Em dic Rufián. Estic curat d’espants”

El portaveu d’ERC al Congrés assegura que ara li interessen més les opinions dels qui no pensen com ell, però aclareix que continua sent crític

Natalia Junquera

Va treballar una dècada en una empresa de recursos humans i assegura que “es menteix molt més a l'hemicicle que en una entrevista de feina”. Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 38 anys), portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, ja no és el gamberro que portava impressores o manilles a l'escó. Assegura que ara li interessen més les opinions dels qui no pensen com ell, però aclareix que continua sent crític: “Si em posen el comissari Villarejo al davant, li preguntaria quants Villarejos hi ha. És un cap de turc”.

Más información
La metamorfosi de Rufián
Rufián: “Cal abaixar el to, deixar a Vox segons quines coses”

Pregunta. “Tot el que sé de política ho vaig aprendre d'El Padrino”. Desenvolupi-ho.

Resposta. És una gran pel·lícula de ciència política. Els Corleone són un partit.

P. I qui és Marlon Brando?

R. Vito Corleone era un aconseguidor. N'hi ha hagut molts. Un és el rei emèrit.

P. I la fugida de Carles Puigdemont després de proclamar la independència, a quin film li recorda?

R. Agradi més o menys la figura de Puigdemont, és antidemocràtic que es persegueixi la gent per un referèndum. I no ha servit de res: els qui han estat a la presó no han deixat de pensar com pensaven i els que els votaven no han deixat de votar-los. Dit això, jo m'hauria quedat.

P. Va prometre que el seu partit reclamaria aquesta legislatura dos referèndums: un sobre l'autodeterminació i un altre sobre la monarquia. Són més republicans o més independentistes?

R. Tots dos haurien de ser normals, però a Catalunya tenim els números i a Madrid no podem ni fer una comissió d'investigació sobre el rei emèrit. A ERC preval decidir sobre l'autodeterminació. Encara que molta gent ens vota per qüestions socials. Les banderes ni curen ni donen de menjar.

P. Quin percentatge de vots veu suficient per proclamar la independència?

R. És un debat interessant. Que puguem parlar-ne ja suposa un pas endavant. Fa tres anys es parlava només d'empresonar.

P. “La legalitat espanyola cal violar-la, com Rosa Parks va violar la legalitat negant-se a cedir el seu seient a un blanc”, va dir el 2014. Ho veu igual? Va ser un error saltar-se-la?

R. Molts assoliments socials, com la jornada de vuit hores o el vot femení, s'han aconseguit amb desobediència civil, no perquè un polític els regalava. Vam prometre retornar el conflicte a la política amb una taula de diàleg en la qual ningú creia. I ho vam aconseguir.

P. Va ser un error trencar la legalitat?

R. Quan fa 40 anys que esperes que el semàfor es posi verd et guanyes el dret a saltar-te'l. L'ideal hauria estat negociar-ho, però el que teníem al davant era Rajoy. Va ser complicat fer una altra cosa.

P. Què espera aconseguir d'aquesta taula de diàleg tenint en compte que el Govern rebutja el referèndum d'autodeterminació?

R. Parlar. Si m'arriben a dir fa un any i mig que Pablo Iglesias seria vicepresident hauria al·lucinat. Qui sap el que ens oferirà el futur.

P. Què se li va passar pel cap quan el van esbroncar i li van cridar “botifler” a Catalunya?

R. Em dic Rufián; estic curat d'espants. Feia cinc nits que hi havia enfrontaments al carrer a causa de la sentència del procés. Si insultar-me va servir per calmar els ànims, benvingut sigui. Part de l'independentisme que forma part del centredreta liberal conservador no entén la nostra estratègia de diàleg. Però volem fer política, no màgia.

P. En els debats de l'estat d'alarma es parlava de moltes coses i poc del coronavirus.

R. Sí. Em vaig quedar amb una sensació trista. Hi ha hagut un auge del feixisme, li hem vist les dents. Que Vox entri al Parlament basc també és molt mala notícia. A Catalunya crec que passarà, i el parlamentarisme català, que viu molt aïllat, s'adonarà que l'alternativa al que tenim ara és molt pitjor.

P. Diu que és “moñas” perquè li agrada Alejandro Sanz. Té altres gustos inconfessables? Paulo Coelho? Un amic al Partit Popular?

R. [Riu] Odio Coelho. Sí que soc una mica maniàtic; repeteixo roba si em va bé aquell dia...

P. Aniria a fer canyes amb algú del PP?

R. Amb Andrea Levy. Tenim amics en comú. Cayetana Álvarez de Toledo va dir que faria una canya amb mi. Em costaria.

P. Desvincularà la negociació dels Pressupostos de les seves aspiracions independentistes?

R. Cal separar les coses. Entenem perfectament els temps de cadascú, però no et pots considerar un Govern progressista i tenir gent a la presó per les seves idees.

P. El Govern no posa ningú a la presó i les idees han existit sempre.

R. Però el Govern pot donar la raó a Amnistia Internacional o posicionar-se contra l'espionatge, per exemple. Els següents poden ser sindicalistes, feministes... Molta gent viu amb por que l'estiguin gravant. En els Pressupostos, tenen dos camins: el d'ERC i el de Cs. La reactivació de Cs com a actor polític és una mala notícia perquè no ha deixat de ser el que era: el de la foto de Colón. Encara que Edmundo Bal soni millor que Toni Cantó.

P. Veu reeditable un tripartit amb el PSC a Catalunya?

R. Hi ha molta terra cremada entre ERC i el PSC. Els ponts estan trencats.

P. És dels qui surt millor del confinament o es queda semblant?

R. En surto amb 10 quilos menys. Feia 10 quilòmetres al dia corrent del passadís al dormitori [assegura que casa seva té 40 metres quadrats].

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Natalia Junquera
Reportera de la sección de España desde 2006. Además de reportajes, realiza entrevistas y comenta las redes sociales en Anatomía de Twitter. Especialista en memoria histórica, ha escrito los libros 'Valientes' y 'Vidas Robadas', y la novela 'Recuérdame por qué te quiero'. También es coautora del libro 'Chapapote' sobre el hundimiento del Prestige.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_