El dilema de Messi

Amb 33 anys, després de 16 anys i 634 gols en el primer equip del Barça, Lionel Messi afronta la possibilitat de deixar el Camp Nou. En el seu últim contracte, signat el 2017, el de Rosario es va guardar la possibilitat de deixar el Barça a final de cada temporada. No ho ha utilitzat mai. El seu últim silenci (tenia temps de manifestar-se fins al 31 de maig), va allargar el seu vincle fins al juny del 2021. Avui, després de la immensa patacada a Lisboa, mancat d'un equip amb el qual pugui aspirar a conquerir Europa, al davanter argentí se li presenten quatre alternatives. I, al Barça, creuen els dits.

Fa temps que Messi li va comunicar al club que vol formar part d'un projecte guanyador. A diferència del que li passa amb la selecció argentina —va acceptar acompanyar una nova generació sense grans aspiracions—, el de Rosario al Barça vol guanyar. I, per conquistar títols, essencialment la Champions, entén que ha d'estar envoltat d'un equip competitiu. No és el que passa. Ni el que creu que passarà. Llavors, la primera opció que se li presenta al de Rosario és anar a les oficines del club i pactar la rescissió del seu contracte una campanya abans que expiri. Segons fonts properes a la junta, Bartomeu no vol passar a la història com el president que va perdre Messi, però si fos el futbolista qui mostrés el seu desig de marxar, no ho veuria amb mals ulls. I Messi intueix com pensa el president.

Amb els comptes del Barça en teràpia intensiva, el club s'estalviaria el salari de l'argentí, proper als 50 milions d'euros nets. A l'àrea esportiva, no obstant això, no es plantegen aquesta alternativa. Entenen que si el 10 se'n vol anar en aquesta finestra haurà de remetre's a la seva clàusula de rescissió. “Si se'n vol anar, que porti un club que pagui els 700 milions”, emfatitza, al seu entorn, el director esportiu, Éric Abidal. El context actual en la indústria del futbol no convida a pensar que hi hagi cap club amb la capacitat econòmica per afrontar la clàusula del davanter argentí.

La tercera alternativa que té Messi és l'espera. El seu contracte amb el club expira el juny de l'any que ve, i a partir del gener el de Rosario pot començar a negociar amb qualsevol club. Una opció a la qual es podria haver aferrat la darrera temporada. No obstant això, tot i que la campanya es va torçar per al Barça, i sobretot per al 10 des que es va acomiadar Valverde —“des del gener fins aquí ha anat tot malament”, es va queixar—, Messi va decidir no negociar la seva sortida.

Finalment, el capità pot renovar. Al juny havien començat les negociacions per estendre el vincle per dues temporades més (1+1). Però Messi, cansat que la junta l'utilitzés com el culpable de les decisions i sense un equip competitiu, li va demanar al seu pare i representant que les paralitzés. Messi pot signar el seu novè vincle amb Bartomeu o esperar que passin les eleccions i fer-ho amb el nou president. I així completar el seu somni: acabar la seva carrera al Barça.