La fe de Messi

Buit o ple de gom a gom, en silenci o bulliciós, ja fa temps que el Camp Nou ha començat a transitar en l'amarg descobriment que només compta amb la inspiració de Messi. Per descomptat, l'argentí també ho sap. Líder del Barça amb pilota i sense, al camp i al vestidor, ara ha evolucionat per fer efusives arengues als seus companys, com dissabte abans del duel contra el Nàpols. No acaba de confiar en l'equip. Però confia en ell. I en una eliminatòria a partit únic, com serà l'excepcional format de la Champions a Lisboa, Messi s'aferra més a la il·lusió que no pas al joc. Això sí, necessita al seu amic Suárez i un equip fiable en defensa.

Quique Setién va intentar imposar el seu estil. Ho va fer tan bon punt va arribar al Camp Nou, quan va assegurar que només podia prometre una cosa i era que el seu equip jugaria bé. En la seva presentació davant del Granada a la Lliga, el Barça va comptar 1.002 passades. Una declaració d'intencions que es va celebrar en un informe de la directiva, que assenyalava Ernesto Valverde com a responsable de les dures caigudes de l'equip blaugrana en les últimes dues edicions de la Champions (Roma i Liverpool), a més d'haver allunyat l'equip de les essències en el joc. Josep Maria Bartomeu es va basar en una conversa amb Busquets, Piqué i Sergi Roberto a l'Aràbia Saudita per acomiadar Valverde després de caure a la Supercopa d'Espanya, amb l'equip líder a la Lliga. Una decisió que va dividir el vestidor i va molestar Messi.

La mateixa fórmula que amb Valverde

El president del Barça va buscar utilitzar la mateixa fórmula quan dubtava sobre la continuïtat de Setién després del fiasco de la Lliga, però llavors els pesos pesants no van caure en el parany. No volien problemes en el grup ni que Bartomeu s'excusés en una conversa amb el vestidor per acomiadar un nou entrenador. El grup entenia que havia d'estar unit. “Al final, no ha canviat gairebé res en el joc”, entenen des del camerino blaugrana. El Barça de Valverde va registrar el seu rècord de passades el 2018 contra el València: 993, nou menys que el de l'equip de Setién contra el Granada. La mitjana de passades bones és un 15% superior amb el càntabre i l'efectivitat només un 2% millor. “Depèn de com està Messi”, subratlla un treballador del club. El 10 tenia una mitjana d'oportunitats creades de 2,52 amb Valverde per les 2,83 que té amb Setién.

Però el càntabre, fins a l'últim moment, va voler imposar el seu estil. En la setmana prèvia al duel contra el Nàpols, després d'haver rebaixat la tensió Messi en una conversa de tu a tu a la Ciutat Esportiva, Setién va tornar a provar amb el seu sistema preferit, 3-5-2, el mateix que havia utilitzat al Betis. Només li va durar una part de l'entrenament. Semedo, Piqué i Lenglet van ser els centrals i els carrilers, Sergi Roberto i Alba. Al mig del camp, De Jong i Rakitic i Riqui Puig. A dalt, Messi i Luis Suárez. “Tranquils, que acabarem jugant amb quatre al darrere”, va dir després de la pràctica un dels pesos pesants. “Els jugadors no estaven còmodes i la pressió no era coordinada. No era l'ideal per jugar-te-la tot a un partit”, expliquen fonts del club blaugrana.

Contra el Nàpols, defensa de quatre i Griezmann amb Messi i Luis Suárez. Més seguretat en la defensa i tots els referents al camp. El duel el tornava a guanyar la plantilla, com ja havia passat amb Valverde i fins i tot amb Luis Enrique. L'actual seleccionador va recular després d'un enfrontament amb Messi en la seva primera temporada a la banqueta blaugrana i a l'expreparador de l'Athletic li atribuïen estar massa pendent dels desitjos del 10. En qualsevol cas, Sergio Busquets, que no jugava contra el Nàpols però que va parlar en la prèvia, es va encarregar de remarcar que l'equip havia treballat molt després de les vacances.

Davant del conjunt de Gattuso, el Barça va comptar 537 passades bones, pràcticament la meitat que en l'estrena de Setién i menys de les que feia de mitjana l'equip amb Valverde (577). I la possessió de la pilota va estar dividida. El que no es discuteix al Barça és Messi. El 10 va marcar un golàs, li van fer un penal i va estar actiu tant a l'hora d'aixecar la moral dels companys com de fer-se respectar amb els àrbitres (li va negar la salutació al col·legiat turc). Sense notícies del seu nou contracte (va paralitzar al juliol la renovació), al de Rosario el mou la fe. I vol la seva cinquena orelluda. Sap, malgrat tot, que ho tindrà difícil a Lisboa.