“La música es queda, la pandèmia passarà”

No concep la seva vida ni la seva feina sense l'energia de la música. La directora artística del Palau de la Música, Mercedes Conde Pons (Monterrey, 1982) va néixer a Mèxic, va arribar a Barcelona quan era una nena i va aprendre aviat a estimar la música. La seva mare és pianista, va estudiar a l'Acadèmia Marshall, és humanista i gestora artística i va arribar al Palau el 2011, com a directora de la Revista Musical Catalana i coordinadora del cicle de joves talents El Primer Palau. L'any passat va canviar el seu rumb professional en el temple modernista com a nova directora artística adjunta després de la marxa de Víctor García de Gomar al Liceu. Malgrat els problemes que causa la pandèmia, veu el futur del Palau amb optimisme i defensa amb fervor el valor de la música per sobre de divismes i etiquetes. “M'agrada la música, sense etiquetes, tant el repertori simfònic com el lied, la música de cambra o el piano. I m'encanta descobrir repertoris que no coneixia. Per això vull un Palau de mentalitat oberta, imaginatiu, capaç de sorprendre, amb noms estel·lars i orquestres famoses, com sempre, però també amb nous valors i formats”.

Pregunta. El Palau ha estat pioner a l'hora d'articular una programació d'estiu a Barcelona que permet gaudir de la música en viu, a diferència del Liceu o l'Auditori de Barcelona, que han optat per mantenir les seves portes tancades al públic. Com valora la resposta del públic?

Resposta. La situació és dura i complexa. Ens afecta especialment la caiguda del turisme, que ha minvat els nostres ingressos per la reducció de visites guiades i lloguer de la sala. Ens movem, a més, amb molta incertesa, cosa que exigeix més capacitat d'adaptació en vista de cada canvi de situació. Però soc optimista perquè al Palau la música continua viva. Hem apostat majoritàriament per músics locals de gran talent, la nostra responsabilitat és donar suport tant als músics com al públic que necessita la música en viu durant aquesta situació d'excepcionalitat. I no només està tenint molt bona acollida, sinó que està posant de manifest el gran talent que tenim a quatre passes. És obvi que la situació actual genera un cert temor a acudir a esdeveniments en espais tancats entre un sector del públic, però també ho és que les mesures de seguretat que hem pres superen amb escreix les exigides per les administracions. Estan sent concerts en els quals malgrat la distància social es genera una connexió i un ambient d'intimitat entre el públic i els músics que fan que cada un sigui una experiència inoblidable.

P. La cancel·lació de la Simfònica de Göteborg, que era el concert inaugural de Palau 100, no serà, probablement l'única. Hi ha pla alternatiu de cara a possibles cancel·lacions de gires?

R. Les gires internacionals estan subjectes tant a la possible realització dels concerts segons les restriccions de cada país com a la gestió interna de cada orquestra. La Simfònica de Göteborg ha cancel·lat la gira per decisió pròpia, però fins ara no se'ns ha notificat cap altra cancel·lació i, per tant, mantenim la nostra programació del cicle Palau 100. Si es produeixen noves cancel·lacions estudiarem cada cas de forma individual i buscarem alternatives. Afortunadament, la nostra programació ofereix molt més que concerts simfònics.

P. Com afecta la pandèmia al disseny de l'oferta artística?

R. La pandèmia no canviarà la nostra manera de programar, perquè la diversitat i pluralitat de la nostra oferta ens permet continuar oferint grans obres del repertori. Pot ser que passem un temps en què sigui difícil escoltar un Mahler o Txaikovski amb cent músics a l'escenari, però no per això hi renunciarem. La música es queda i la pandèmia passarà.

P. La figura de Johann Sebastian Bach és l'epicentre de la temporada que comença al setembre. Bach, per cert, s'interpreta amb efectius reduïts, cosa que suposa un alleujament logístic en aquests temps.

R. Cert. Bach no implica grans grups de persones a l'escenari, però la seva elecció no té res a veure amb la situació actual sinó amb la commemoració de l'estrena espanyola de la Passió segons Sant Mateu, que va tenir lloc el 27 de febrer del 1921 al Palau. Just cent anys després, l'Orfeó Català torna a interpretar aquesta obra genial amb grans solistes vocals i músics de la Filharmònica de Berlín. Per aquesta raó, el cicle Bach aquesta temporada s'estén amb una programació molt potent que inclou, entre altres propostes, la Passió segons Sant Joan, dirigida per John Eliot Gardiner, els dos llibres d'El clau ben temperat amb Evgeni Koroliov i Piotr Anderszewski respectivament, o la integral dels Concerts de Brandenburg amb Café Zimmermann.

P. En la nova temporada destaca la presència de nous valors i més protagonisme de directores i compositores. El Palau es dirigeix cap a una programació més plural i innovadora, sense dependre tant dels grans divos com en el passat, i arriscant més en el repertori?

R. No renunciarem als grans noms, però tampoc no en volem ser esclaus. Volem obrir fronteres a nous artistes i talents emergents, noves maneres d'escoltar i gaudir de l'espectacle musical amb pluralitat de perspectives i diversitat d'estils. Tenim com a compositora convidada la finlandesa Kaija Saariaho, una creadora d'indiscutible trajectòria, i el català Marc Timón, un compositor molt polifacètic que s'està llaurant una carrera com a compositor de bandes sonores de cinema a Los Angeles. Quant a la presència femenina, no es tracta tant de defensar la paritat de gènere per si mateixa com d'estar oberts a donar suport al talent, sigui del gènere que sigui. Ens emociona poder portar Barbara Hannigan en la seva doble faceta de directora i cantant, però esperem que en els propers anys la presència d'una dona directora o una dona compositora no sigui un element a destacar per la seva singularitat, sinó que es converteixi en un fet habitual.

P. Per la seva experiència al capdavant del cicle El Primer Palau, que aquest any celebra els seus 25 anys d'història, coneix molt bé el nivell de les noves generacions d'intèrprets. Creu que un dels efectes "positius" de la pandèmia ha estat donar més protagonisme i visibilitat als solistes i grups locals?

R. Se sol dir que de les crisis sempre sorgeixen coses positives i tant de bo que aquesta crisi permeti emergir de veritat el gran talent que hi ha al nostre país. Tan important és que els programadors creiem en el talent d'aquí i el programem en majúscules com aconseguir que el públic confiï en la nostra aposta i hi comenci a creure. Existeix el trist costum de creure que el talent exterior, pel simple fet de ser estranger, és millor, i això és una rèmora important de què caldria desprendre's. Si la pandèmia hi contribueix, en podrem recordar alguna cosa bona.