Un 2% dels propietaris de pisos acaparen un terç del mercat de lloguer de Barcelona

Les estadístiques assenyalen que cada propietari de pisos a Barcelona té, de mitjana, 1,5 habitatges. Però, com passa amb el repartiment de la riquesa en general, la d'immobles és molt desigual. El 2,3% de tots aquests amos controlen el 32,4% dels pisos de lloguer de la capital catalana. Es tracta de grans tenidors, persones o empreses que acumulen més de 10 habitatges, i la dada és una de les conclusions de l'últim informe elaborat per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona. Malgrat no tenir comparatives d'altres ciutats, la directora de l'estudi, Alba Vergès, ha afirmat aquest dijous que “el nivell de concentració és força elevat”, tot i que ha assumit la necessitat de matisar-ho, com la dada que entre les grans tenidors també hi ha administracions.

Els autors de l'estudi es basen en el fet que a Barcelona hi hauria 212.901 pisos de lloguer en mans de 100.020 propietaris. És a dir, que cada titular controla una mitjana de 2,1 habitatges. Però la mitjana d'immobles en mans de particulars és de tot just un 1,6, mentre que la resta de propietaris acrediten una mitjana de 5,7 habitatges a Barcelona al seu nom. Segons el recompte de l'estudi, els tres grans tenidors serien administracions públiques, que acumulen més d'11.000 habitatges, seguides d'empreses. En la posició 14 apareix la primera entitat sense ànim de lucre, amb 390 propietats, mentre que en el lloc 35 destaca la primera persona física en acumulació de propietats: 192. Després, en la 65, apareixen 134 pisos a nom d'una institució religiosa.

L'Observatori ha elaborat l'informe a partir de dades oficials, entre el cadastre i les fiances de lloguers presentades a l'Incasòl. L'informe avisa que hi ha 780.775 habitatges a la ciutat i també subratlla la “gran atomització del parc”, amb 514.978 propietaris. El 69% dels immobles els tenen persones i empreses que disposen d'un o sobretot dos immobles en propietat, amb predomini de persones físiques que han convertit els seus estalvis –o herències– en una propietat en forma de pis. Les empreses acaparen un 11,4% del parc, i un 1,6% del total està a càrrec d'administracions o entitats sense ànim de lucre. La resta està en mans d'un altre tipus de propietaris.

Però els grans tenidors també hi són. La normativa bàsica d'habitatge considera grans tenidors els propietaris de més de 10 habitatges. Amb aquest llindar, aquest tipus de propietaris controlarien el 17% del parc (108.264 habitatges). La normativa autonòmica és més estricta a l'hora de definir un gran tenidor: ha de tenir més de 15 habitatges. En aquest cas, tindrien el 13,9% del mercat.

Una qüestió que ofereix l'estudi és la funció social que fan les administracions públiques en acumular més habitatge de propietat en determinats barris de la ciutat. Per exemple, es converteixen en grans tenidors en aquells barris amb més dificultats socioeconòmiques, com Can Peguera o Torre Baró, tots dos a Nou Barris. Però també mantenen moltes propietats a Vallbona, Baró de Viver, la Trinitat Nova i la Marina del Prat Vermell.