“La crisi ens obliga a veure la tecnologia amb uns altres ulls, més enllà del pur negoci”

Imagina com hauria estat la crisi sanitària amb el veloç nou protocol de telefonia mòbil àmpliament desplegat. El director de l'Observatori Nacional 5G de la Mobile World Capital Barcelona, Federico Ruiz (Madrid, 56 anys), explica que hauríem notat molt menys la distància amb videotrucades “robustes” que haurien pogut servir per fer un primer diagnòstic a pacients, sense contacte. “No cal esquinçar-nos les vestidures, perquè cap país ho tenia”, exposa davant d'un terreny encara per sembrar. No obstant això, l'Informe sobre la regularització del 5G, que acaba de presentar l'Observatori, situa Espanya entre els primers països d'Europa en el desplegament del nou protocol de telecomunicacions, que comporta un desenvolupament tecnològic que Ruiz veu com una oportunitat de negoci en temps d'inseguretat arran de la crisi derivada de la pandèmia.

Ruiz explica que a “a les antenes 5G idealment cal arribar-hi amb fibra òptica” i Espanya ja té una xarxa més extensa que la d'altres països com el Regne Unit, Alemanya o França. L'enginyer de Telecomunicacions defensa que el canvi que suposarà el nou protocol ens situa “gairebé a la frontera” del que va ser el pas del 2G al 3G. Més enllà de telèfons mòbils a velocitats vertiginoses (ja funcionen en algunes ciutats), la promesa del 5G són les seves aplicacions en la indústria pesant, com la de les drassanes i l'automoció, en les quals “Espanya destaca”, igual que amb el nombre de proves pilot del nou protocol, com el corredor mediterrani 5G, que amb un pressupost de 16 milions provarà el cotxe connectat entre Figueres (Girona) i Perpinyà (França). El repte és que la connexió no noti el canvi de país.

“Es tracta d'unes regles de cortesia, de parlar un mateix llenguatge”, apunta Ruiz sobre el fet que els països europeus dedicaran al 5G les mateixes freqüències, o molt properes. A finals de juny s'havia de fer la subhasta als operadors de les freqüències que eren de la TDT (700Mhz) i que ara es faran servir per al 5G a Espanya. Finalment es farà a l'octubre. “La crisi ens obliga a veure la tecnologia amb uns altres ulls, més enllà del pur negoci”, considera Ruiz, que veu l'aprenentatge de la pandèmia com una oportunitat per plantejar un ús de les infraestructures tècniques que “trascendeixi” la connectivitat, amb uns ciutadans que no siguin només “clients passius” i opinin sobre quins han de ser els nous usos del 5G.

Preguntat pel veto del Regne Unit a la tecnologia Huawei per al desplegament de la xarxa 5G, Ruiz respon que l'Observatori Nacional del 5G no comenta “decisions d'estats”. No obstant això, assegura que la decisió —en línia amb la batalla entre la Xina i els Estats Units— és un recordatori que “hi ha una cursa tecnològica pel 5G i tots els seus components”, tal com passa amb els satèl·lits o amb la quàntica. Per aquest motiu, veu “absolutament essencial tenir certa independència tecnològica” a la Unió Europea i “cosir tantes peces” com sigui possible en el desenvolupament de la nova tecnologia. Veu difícil “tallar tots els llaços” amb els grans blocs tecnològics i creu que "seria lògic” que el Vell Continent liderés el 5G industrial. No obstant això, apunta que per a la “sobirania tecnològica” és important també tenir un paper important en les connexions que arriben als consumidors, aconseguir “grans volums de producció”. “La covid-19 ens ha recordat com és d'important poder controlar les cadenes de subministrament”, conclou.

Una de les novetats de la cinquena generació és que permet treballar amb “llesques” (slices). Això vol dir, explica Ruiz, que els operadors podran dedicar una part de l'espectre de freqüències a una activitat concreta en un àmbit geogràfic, com a una empresa o als ferrocarrils: “Algun dia és possible que els combois circulin amb cert grau d'autonomia, per la qual cosa la cobertura ha de ser perfecta”. No tot es mourà per la xarxa amb les mateixes condicions, com passa amb el 4G, es podran oferir diversos nivells de qualitat i fiabilitat. “Hi ha un enorme camp de proves i un enorme terreny per crear apps i solucions industrials de primer ordre”, considera l'enginyer, que sosté que “els països que sàpiguen desenvolupar programari i tinguin equips humans preparats estaran en un bon lloc per situar-se al costat guanyador”. En aquest sentit, l'enginyer aposta amb optimisme per bastir un nou teixit empresarial europeu al voltant del protocol.

Sobre les teories conspirativas sobre el 5G que han proliferat durant la pandèmia, Ruiz reacciona “amb sorpresa” perquè “no tenen cap base”. “Em va costar força entendre la raó mental de la gent que dona per certs aquests enganys”, conclou.