El ‘drama’ del castellà a TV3

“M’he sentit la persona més odiada de Catalunya. Ha estat guapíssim. Ara què faig sense que m’insulteu? De guionista a genocida en un dia”. Dani Amor, creador i guionista de Drama ha escrit això a Twitter després de veure l’allau de piulades agres que han penjat telespectadors de TV3 perquè l’emissora ha programat aquesta sèrie de sis episodis on s’alternen diàlegs en català i castellà. Al mateix Toni Cruanyes també li ha tocat el rebre perquè va fer una piulada dient que a casa no paraven de riure veient el primer capítol i “llengua a banda, no ens escandalitzem per veure allò que anem a buscar a Netflix”. Aquest “llengua a banda” ha provocat rèpliques on li demanaven que se n’anés de TV3 o el tractaven d’espanyolet i de més coses irreproduïbles. Determinades piulades podien tipificar-se, sense necessitat de fer tombarelles jurídiques, com a delicte d’odi.

Al debat, sense esmentar Drama, s'hi ha afegit aquest matí, també des de Twitter, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, dient que “l’ús social de la llengua ha de començar per la televisió pública de Catalunya”. En declaracions a SER Catalunya ha afegit: "De vegades veig massa castellà a TV3". Una sortida a la palestra que no se sap ben bé què vol dir –monolingüisme militant?–, però que ha semblat molt “cuqui” tot i que insuficient als polemistes més encesos. La mateixa TV3, al Telenotícies migdia de dilluns, va presentar la sèrie al·ludint a l’existència del bilingüisme als diàlegs. Ho explicava planerament Dani Amor: “És la realitat que conec. Jo parlo castellà amb el meu pare i català amb el meu germà".

L’escalfor d’aquesta polèmica sobta. Fa quinze dies, la mateixa TV3 emetia un reportatge d’ETB, la televisió pública basca, titulat El virus de la corona. Un programa de prop d’una hora emès íntegrament en el castellà original sense cap aldarull notable a les xarxes socials. Per què? Potser perquè el tema agradava a la clientela ara mobilitzada (els business de Joan Carles I) i no se’n qüestionava la llengua d’emissió.

En el cas de Drama s’ha de tenir present, a sobre, que es tracta d’una producció de RTVE encarregada a El Terrat que l’emissora va programar al seu canal d’internet Playz orientat al públic juvenil. TVE la va penjar per a tot el seu mercat digital espanyol subtitulant els diàlegs que eren en català. Aquesta iniciativa, que lamentablement escasseja, podia ser vista aleshores com una normalització mediàtica de la realitat lingüística a Catalunya, on no tothom parla castellà. Aleshores no hi va haver queixes. Les queixes apareixen quan aquesta sèrie la programa TV3 i mostra una Catalunya bilingüe i, a estones, malparlada. Es protesta perquè trenca un imaginari monolingüe? Si aquests diàlegs haguessin estat en català i anglès, per exemple amb estudiants d’Erasmus, hi hauria hagut el mateix rebombori? És evident que una de les tasques de TV3 ha de ser el foment de l’ús del català, però... acomplirà aquest objectiu negant la realitat o carregant d’ideologia les intervencions en castellà? El català n'ha de ser la llengua vehicular i està molt ben administrada en la seva plasticitat de registres i varietats dialectals. Però això ha de portar a excloure poder sentir les altres llengües? La polèmica s’ha projectat cap a altres territoris: que si TV3 accepta massa barbarismes o criticant que s’entrevisti periodistes de Madrid en castellà. Es demana una televisió solament atenta a referents domèstics i no tots. Els que neguen una determinada quimera s’han de censurar. Malament rai. Tornem a demanar emmascaraments com a l’època d’Hotel Fawlty, aquella sèrie britànica de John Cleese on sortia un cambrer ignorant i pocatraça que era... de Barcelona. A TVE, no podien admetre que fos espanyol, i van fer-lo italià i a TV3 tampoc va agradar que fos de Barcelona i el van fer mexicà.