Les bicis surten del traster i dels balcons

Fa només dos anys que l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 3 de juny com el Dia Mundial de la Bicicleta. Es reconeixia així “la singularitat, longevitat i versatilitat de la bicicleta, que fa dos segles que s'utilitza, i que constitueix un mitjà de transport sostenible, senzill, assequible, fiable, net i ecològic i que beneficia la salut”. Aquest 3 de juny del 2020 la bici té motius de celebració, tot i que agredolça, perquè la causa és la pandèmia del coronavirus, que s'ha cobrat la vida de més de 27.000 persones, només a Espanya.

A Barcelona, la crisi de la covid-19 ha disparat l'interès per la bicicleta com a mitjà de transport. El Gremi de Comerciants de Bicicletes xifra l'augment de vendes en un 30% des que va arrencar la desescalada. I els tallers de reparació no donen a l'abast: asseguren que reparen fins al triple de bicis. Les dades de l'Ajuntament indiquen que la bici és el transport que menys cau respecte a les xifres pre-covid: l'ús dels carrils encara se situa un 20% per sota, perquè la mobilitat no s'ha normalitzat en cap mitjà de transport.

Botiguers i mecànics parlen d'un cúmul de causes per explicar unes xifres a les quals no estan acostumats ni durant la temporada alta: gent que té por del transport públic i veu en els pedals un transport individual que permet respectar la distància; que han aparcat el cotxe o la moto; que s'havia passat al patinet i torna a la bici; o que s'ha animat en veure els carrers més tranquils i el cel més net. I atenció, també hi ha qui prepara rutes amb bici per a aquest estiu.

Des del Gremi, el seu president i ànima de la botiga Cicloturisme, Creu Agustina, explica que no para de despatxar o reparar “bicis de ciutat i per viatjar a l'estiu”. “L'activitat és tal que comencem a tenir problemes de proveïment de recanvis i accessoris”, un problema, assegura, extensible “a tot Europa”.

El frenesí es trasllada a la venda d'articles com cascos, cadenats o llums: “Tot el que està relacionat amb el ciclisme urbà”. Agustina creu que “aquesta vegada la bici ha arribat per quedar-se, per les limitacions que la crisi del coronavirus ha representat per a la resta de mitjans de transport”. És dels qui defensa obertament que “ha arribat l'hora de confinar el cotxe”.

Al taller Roda Lliure, tocant al barri de el Clot, Pablo del Guidice descriu primer la situació: “Una bogeria”. I després dona la dada: “Hem triplicat les reparacions, de rebre entre una i tres bicis al dia a donar cita a dues setmanes vista”. El perfil de client ho resumeix així: “Veí que treu la bici del balcó, que la utilitzava de tant en tant i ara la converteix en el seu mitjà de transport”. I com saben que la fa servir diàriament? “Perquè al cap d'uns dies ve a buscar un seient més còmode”.

David Casalprim, d'Espai Bici, una de les primeres botigues de ciclisme urbà de la ciutat, tampoc dona a l'abast: “Tenim més feina que durant la temporada alta: gent que recupera bicis del traster, que en compra de noves, que en busca d'elèctriques, plegables, que no vol anar amb metro, que va provar el patinet i torna, que sent que s'ha dificultat l'ús del cotxe i la moto…”. I després hi ha el perfil “del que viatjava, veu que no podrà fer-ho en un temps i s'ha passat el confinament mirant per internet, s'ho ha estudiat i t'encarrega una bici a mida”.

L'auge de la bici privada s'ha vist correspost també en el Bicing, la bicicleta pública, que ha guanyat 7.000 abonats des que va reprendre el servei després dels dies més crítics de la pandèmia. En paral·lel, l'Ajuntament ha pintat carrils bici tàctics en carrers que són eixos bàsics de mobilitat, com Pau Claris, Roger de Llúria o València, i en d'altres no tan bàsics, com Castillejos, Indústria, Rocafort o Girona.

La incògnita és ara fins a quin punt els nous usuaris es quedaran. Des del BACC, Carles Benito celebra aquest creixement: “Alguns nous usuaris es quedaran, tot i que part de l'augment s'explica per les ganes d'oci”. Malgrat tot, dispara alguns peròs: “Sense bones condicions per a la bici les flors es panseixen, no ha canviat res pràcticament en urbanisme i facilitats per agafar-la. Cal afrontar els reptes perquè la bici sigui protagonista: percepció de seguretat, aparcaments, igualtat de condicions”, situa. Admet que el canvi es nota al centre, “on la bici ja és força protagonista, hi ha carrers de l'Eixample on representa la meitat de desplaçaments”: “Però cal mirar el global, hi ha districtes sencers amb un ús de la bici inferior a l'1%”. Fa només tres mesos, les entitats ciclistes eren molt crítiques amb les polítiques sobre la bicicleta de l'actual regidora de Mobilitat.