Històries de mar i cel

Un dels ingredients més interessants de la crítica de llibres és l’observació constant del paisatge literari a la recerca de noves veus, o bé de moviments que pronostiquin un nou camí, una mescla original.

De tant en tant apareixen descobertes curioses, com El bot del Dr. Bombard, llibre que s’arrisca en un terreny poc explorat i que avança una mica contra corrent. Pertany a la col·lecció Minimini (Mini Joies per a primers lectors), i sorprèn per la seva mida petita en un món d’àlbums de mida tirant a gran. Sorprèn perquè, tot i tenir una compaginació gairebé d’àlbum il·lustrat i una enorme entesa entre el text d’Oriol Canosa i la il·lustració de Jordi Sunyer, és més un breu relat il·lustrat que un llibre àlbum; sorprèn per la barreja de ficció i no-ficció, territori on l’autor ja ha demostrat en altres ocasions que se sent còmode, i sorprèn per la voluntat de distreure amb una bona història i també d’informar. L’edició que l’embolcalla, de la petita Babulinka Books, és acuradíssima.

El relat està basat en una història real, la d’un metge francès que es va llançar a la mar amb un bot pneumàtic i va fer un naufragi voluntari, durant uns mesos, per demostrar a pescadors i mariners que sobreviure a alta mar era possible i calia aprendre a fer-ho. En el conte, el lector assisteix a la calma i a la sang freda del protagonista i a un catàleg de bèsties i situacions amb què es troba, bellament il·lustrades. En algun moment, és un relat que remet a El vell i la mar d’Ernest Hemingway, tot i que li manca un punt d’intensitat i té un final un pèl sobtat. A les darreres pàgines, el llibre es completa amb un annex informatiu sobre el personatge que va inspirar la història i les bèsties amb què es va creuant. Un llibre diferent i recomanable per a un ventall ampli de lectors afamats de literatura i de curiositat.

De tant en tant, en el camp acústic, arriben noves veus. És el cas de la nord-americana Sandy Stark-McGinnis i la seva opera prima, La noia ocell, jove òrfena que va de casa d’acollida en casa d’acollida sense adaptar-se i amb la idea que un dia fugirà tot volant com un ocell, tal com afirma l’autobiografia que porta a sobre i que cita en moments. Aquest punt és l’únic element de la història que, per la seva inversemblança, descol·loca el lector i esdevé superflu. És un text en tercera persona i molt abans dels onze anys que té la protagonista.

La vida de December canviarà quan és acollida per Eleanor, dona solitària que, com ella, és una apassionada de l’ornitologia. December, reservada i amb una gran càrrega de pors i recels envers els altres, amb l’Eleanor guanyarà en confiança i autoestima.

És una tendra i bonica història, amb metàfores atractives i paral·lelismes entre la vida de la protagonista i la dels ocells, amb punts d’informació sobre espècies d’ocells que captiven l’interès de la noia i amb un ritme tranquil i suau, com el vol d’una au. A destacar la descripció lenta i minuciosa del caràcter del personatge i la seva evolució pausada i subtil, sense més sotracs que els seus intents d’emprendre el vol des de les branques dels arbres, cosa que porta el lector a estimar el personatge i els pocs éssers entranyables que s’agombolen al seu voltant.

El bot del Dr. Bombard i La dona ocell són dues obres particulars que mesclen ficció i no-ficció, que aborden històries sorprenents per a un ampli ventalls de lectors i que ho fan amb un embolcall de regal.