García Albiol, un home d’ordre per a Badalona

Benjamín Vázquez, de 82 anys, s'asseu tot sol en un banc de la plaça de l'Ajuntament, on onegen les banderes a mig pal per les víctimes del coronavirus. Al seu despatx, Xavier García Albiol afronta el seu tercer dia com a alcalde: una xerrada amb el Govern sobre la desescalada, una entrevista amb periodistes, una reunió amb la Guàrdia Urbana per rebaixar una mica la densitat humana al temptador passeig marítim. Vázquez no sap que, si s’espera una mica, veurà sortir al balcó el seu ídol. “És el millor que ha passat per aquí. Dona la cara. I es preocupa per la seguretat de tothom”, afirma al costat d'un cartell amb què els veïns de Sant Crist recorden que les rampes mecàniques del barri –que permeten evitar els infernals pendents– fa 570 dies que no funcionen.

Albiol les va inaugurar el 2014, durant el seu primer mandat. Va ser un dels seus gestos per millorar les condicions de vida a la perifèria, on viu la majoria dels seus votants. L'any passat va guanyar a 24 dels 34 barris; a la resta es va imposar Guanyem. Tot i que no li va servir per aconseguir l'alcaldia a causa del cordó sanitari imposat per la resta de grups, el repartiment sobre el mapa mostra l'existència de dues Badalones, dividides per una autopista que és una cicatriu: per sobre de la C-31, als carrers que s'inclinen cap a la muntanya, hi ha els feus d'Albiol, que abans ho havien sigut del PSC i, encara abans, del PSUC. La perifèria es va inclinar cap a Albiol quan la immigració va oferir un nou paisatge als seus carrers, quan l'entorn urbà va patir un deteriorament progressiu i quan la inseguretat (la real, però també la percebuda) es va desbocar.

El mapa electoral mostra dues Badalones dividides per una autopista

Entre els veïns del centre, Vázquez és una excepció. És més fàcil trobar un perfil com el de María López, que tira el cap enrere vistosament quan se li pregunta per l'alcalde, que ha recuperat el ceptre després d'una carambola insospitada: Álex Pastor (PSC) es va saltar el confinament amb símptomes d'embriaguesa i després de la seva renúncia exprés els socialistes no van saber tancar un acord amb Guanyem. I Albiol torna a governar. “Això és fatal per a tothom, no hi fa res, aquí. Diu que desinfectarà Badalona. Això servirà a les barriades on sempre hi ha quatre vells que li fan cas”, diu López al bonic carrer de la Mercè, una estreta via amb plantes alineades a les portes de les cases que desemboca al mar. És propietària d'una botiga, però la seva dependenta és de la Salut. “Ella diu que sempre ronda per allà fent-se notar. Com que és tan alt..."

De la generosa presència d'Albiol en aquest barri en dona fe Rosario Cabañas. Una dia de Sant Jordi, abans de fer el primer salt a l'alcaldia, el va veure al passeig de la Salut repartint roses. Albiol era al costat de l'escultura en homenatge a Manolo Escobar, fill il·lustre de Badalona. “Vaig anar cap allà i me'n va regalar una”. Cabañas, nascuda a Cabra (Còrdova), no el vota per això, tot i que admet que va quedar enamorada d'un home “simpàtic” a qui ha vist tantes vegades que sembla una persona més en el decorat urbà: a les processons de Setmana Santa, al “mercat ambulant dels dimecres...”.

“Quan manava l’Albiol no hi havia tants robatoris”, diu una veïna

Si el veterà polític, de 52 anys, s'ha guanyat la seva confiança –i la de 37.000 veïns més– és, en part, perquè l'ha fet sentir més còmoda al seu hàbitat natural. “Amb Albiol em sento més segura. Quan manava ell no hi havia tants robatoris com ara”, diu abans de denunciar que el seu marit, el Manolo, ha patit dos atracaments en pocs mesos. Cabañas nota que els temps d'Albiol van ser millors. Per això esperava que tornés. “Tant de bo netegi una mica el carrer de tants lladres”.

Les estadístiques del Ministeri de l'Interior sobre criminalitat corroboren, en part, aquesta percepció individual: el quadrienni d'Albiol (2011-2015) va coincidir amb una caiguda en el nombre de delictes a Badalona. La delinqüència va despuntar amb cert ímpetu fa tres anys i continua a l'alça de manera pausada. Que aquesta bona ratxa tingués a veure amb el treball del seu equip al capdavant de la Guàrdia Urbana o que sigui conseqüència de molts altres factors ja és una altra cosa. Però, en seguretat, les percepcions compten. I Albiol ha aconseguit instal·lar-se en les ments de molts veïns com una mena de protector davant de delinqüents i incívics. La seva propaganda en té part de culpa. Divendres va difondre que la policia local havia evitat l'ocupació d'una antiga caserna dels bombers a Sant Roc. “Aconseguirem fer impossible la vida a les màfies que fan de l'ocupació la seva manera de viure”, va dir.

En l'aclamada The Wire, Thomas Carcetty es converteix en alcalde de Baltimore amb la promesa de restaurar l'ordre en una ciutat devastada per la violència i el crim. Badalona no és Baltimore. Però hi ha barris amb una alerta vermella en seguretat. Com Sant Roc. Els problemes de convivència que fa anys van esclatar en aquest barri van ser explotats hàbilment per Albiol. La seva agressivitat davant la immigració el va portar a judici per un delicte d'odi (en va resultar absolt), però va millorar resultats elecció rere elecció. En arribar al poder, Albiol va fer instal·lar una comissaria a la plaça. I encara hi és: un barracó prefabricat i solitari en un entorn hostil que, segons han denunciat els agents, no ofereix prou protecció ni és eficaç perquè rep molt poques denúncies.