L’alternativa del pacient Koeman

A Ronald Koeman, que ara té 57 anys, se’l veu content aquests dies per Holanda. El cor li ha respost tan bé com el cap i la cama dreta després d’un gran ensurt que el va obligar a ingressar i ser intervingut la setmana passada en una clínica d’Amsterdam. Anava amb bicicleta amb la seva dona quan es va trobar malament, va sentir punxades al pit i li va venir una suor freda, símptomes preocupants sobretot per a qui corre el risc de tenir un infart —el seu pare va morir als 75 anys d’una aturada cardíaca. Un cop hagi descansat i estigui refet, Koeman no ha de tenir cap problema per tornar a entrenar Holanda amb normalitat.

Koeman fa molt bona feina en un moment especialment delicat, en una selecció que no és gens fàcil de portar, extraviada des que va quedar subcampiona al Mundial de Sud-àfrica 2010, derrotada per Espanya amb un gol d’Iniesta, i tercera a Brasil 2014. Ara torna a ser candidata a guanyar l’Eurocopa, el 2021, després de no haver-se classificat per la de França 2016 i no haver anat tampoc a la Copa del Món de Rússia 2018. Hi ha una nova generació encapçalada per De Jong, De Ligt i Van Dijk que ha pres el relleu del grup de Van der Saar, Van Persie, Sneijder i Robben i que funciona molt bé amb Koeman.

L’exjugador del Barça ja té un bon recorregut com a entrenador després d’haver passat per Vitesse, Ajax, Benfica, PSV Eindhoven, València, AZ Alkmaar, Feyenoord, Southampton i Everton. Quan dirigia el Benfica, la temporada 2005-2006, li va posar les coses difícils als blaugrana a la Champions —Simão i Karagounis van fer tremolar el Camp Nou abans que l’equip blaugrana arribés a París i cantés victòria—, i el 2008 va eliminar el Barça de la Copa del Rei amb aquell València que guanyaria el títol després que Koeman se les tingués amb els galls del vestidor de Mestalla que aleshores liderava Albelda.

Al Barcelona li han vingut bé els holandesos per la seva capacitat de prendre grans decisions quan la situació era dolenta

Ajudant al seu dia de Van Gaal, no s’ha assegut mai a la banqueta blaugrana com a primer entrenador, tot i que tard o d’hora se l’espera des de fa temps al Camp Nou. Koeman fins i tot es va fer posar una clàusula alliberadora en el seu contracte amb la federació holandesa per poder anar al Barça sempre que fos després de la propera Eurocopa. I d’aquí ve que rebutgés la proposta que li va fer el club barcelonista al gener per substituir Ernesto Valverde. Només es plantejarà tornar a l’estadi un cop s’hagi celebrat el campionat de seleccions previst ara per a 2021 després de ser suspès el 2020.

Koeman ja va poder fitxar pel Barça el 2003. Aleshores va ser la junta de Joan Laporta qui no va voler pagar la indemnització que demanava l’Ajax i el va descartar en favor de Frank Rijkaard, un bon entrenador encara que la seva feina quedés eclipsada per la llum de Ronaldinho Gaucho. La via holandesa sempre ha donat bons resultats al Camp Nou. Van Gaal no només va guanyar títols, sinó que va donar sortida al planter tot i la seva fixació per fitxar holandesos, i la vida del Barça va canviar amb Cruyff, de la mateixa manera que en el seu triomf com a jugador amb aquell 0-5 al Bernabéu hi va tenir molt a veure Rinus Michels.

Al Barcelona li han vingut bé els holandesos per la seva capacitat de prendre grans decisions quan la situació era dolenta: als grans mals, grans remeis. Acostumen a tenir el cap molt fred i actuen de manera desacomplexada, sense por, com recorda sempre Carles Rexach, que ha conegut tots els que han passat pel Camp Nou. “No es posen nerviosos i tenen una gran fortalesa psicològica”, acostuma a dir Charly, que sempre té bones paraules per Koeman: “Com a jugador era l’extensió de l’entrenador al camp, dominava la situació i tenia carisma”, resumeix Rexach quan recorda la carrera de l’holandès al Barcelona.

La mentalitat de Koeman va ser tan cabdal com la potència de la seva cuixa dreta a la seva etapa al Camp Nou. Va debutar com a interior dret a Valladolid, dia en què va semblar que Cruyff no sabia on posar aquell defensa ros del PSV Eindhoven que havia costat 1.200 milions de pessetes i que va acabar marcant el gol de Wembley que va donar la primera Copa d’Europa al Barcelona al 1992 després de superar una greu lesió al tendó d’Aquil·les al Calderón. Va tenir motius de sobres per claudicar i, en canvi, va vèncer l’adversitat i la competitivitat amb la fortalesa, la valentia i també l’encant d’una figura que evocava el personatge de Tintín.

A Koeman, expert i pacient, no li tremola el pols quan van mal dades i, per tant, se l’ha de tenir en compte com a candidat a entrenar el Barça, i més si s’ha de fer neteja. L’any que ve hi haurà eleccions a la presidència blaugrana i segur que la seva opció serà present, com la de Xavi Hernández i qui sap si també la de Quique Setién. No cal oblidar que el càntabre va ser escollit com el relleu de Valverde després de la negativa de Xavi i Koeman, tècnics diferents i alhora expressió dels millors moments viscuts pel Barça en temps de Cruyff i Guardiola. El seu secret és al cap i al cor després de demostrar que eren únics amb la pilota als peus.