“Aquesta crisi canviarà l’economia, però no el sentit d’un museu”

“Quan el 30 de gener Emmanuel Guigon (Besançon, 1959), director del Museu Picasso de Barcelona, presentava la nova temporada, no imaginava que el coronavirus trastocaria els seus plans. Mes i mig després, el museu, com la resta dels equipaments culturals de tot Espanya, va tancar les portes per evitar l'avenç de la Covid-19. Des d'aleshores, aquest home inquiet es queda, com tothom, tancat a casa, trobant a faltar els seus passejos diaris de 10 quilòmetres i, sobretot, estar envoltat de les obres que Pablo Picasso va realitzar en la seva etapa barcelonina i que va donar el 1970 per crear aquest museu, l'únic que el malagueny va fundar en vida.

La setmana passada el Govern va anunciar que començaria la desescalada i que permetria obrir els museus el dia 11 amb aforament reduït d'un terç i control d'aglomeracions. “Les informacions són contradictòries d'un dia per l'altre. Els directors dels museus de Barcelona ens hem reunit cada setmana per videoconferència. Fins fa poc es parlava de reobrir per a La Mercè, però ara la idea és fer una obertura conjunta cap a meitat de juny. Seria l'ideal, però no hi ha res definit perquè cada un té les seves institucions darrere. El personal del museu s'anirà reincorporant a poc a poc. La reobertura no es pot fer un dia”, explica Guigon, molt ràpidament, a l'altre costat del telèfon. “El dia 11 pot estar bé per als museus petits d'una ciutat petita”.

Quan es reobri el museu al públic, res no serà com abans. “Hem de readaptar-nos, reduir l'aforament i canviar el recorregut perquè la gent no es creui; també vendrem les entrades per internet i, per descomptat, adoptarem totes les mesures higièniques i sanitàries necessàries. Amb un milió de visitants a l'any sabem gestionar les cues. Però tot això generarà molt treball”.

“L'exposició sobre joies se celebrarà a la primavera o a l’estiu de l'any que ve”

Guigon explica que la setmana passada va mantenir diverses reunions amb el seu equip, “38 persones que han estat treballant al màxim”, per engegar “el full de ruta amb les activitats i exposicions de l'any i dos grans projectes per a l'any que ve”. El 8 de maig de 1970 es va firmar la donació de Pablo Picasso a la ciutat de les obres que eren al pis de passeig de Gràcia de la seva família: 236 olis, 1.149 dibuixos, 17 carnets de dibuix, 4 llibres de text amb dibuixos i 40 obres d'artistes amics seus. Divendres es faran 50 anys i per commemorar-los estava previst inaugurar una de les grans cites de la temporada: Picasso i les joies d'artista. “És una exposició cara. Vaig pensar a reduir-la i celebrar-la a l'octubre, però com que s'ha fet molta feina i no estava segur que els préstecs internacionals arribessin, he decidit posposar-la fins a la primavera o l'estiu del 2021”, explica el responsable del museu, que apunta a la incertesa pel que fa a la possibilitat que la gent pugui viatjar a altres països en un termini curt de temps. “Tampoc ens podem gastar 500.000 euros per a 10.000 visitants. És com escriure un llibre meravellós perquè es quedi en un magatzem. És absurd”. Després de reobrir, el primer que ha de fer és desmuntar l'exposició Pablo Picasso, Paul Éluard. Una amistat sublim que van veure 300.000 persones. “Acabava el dia 15, però no la vam poder desmuntar pel tancament del centre dos dies abans. Encara bo que les obres no van sortir perquè s'haurien quedat retingudes a la frontera en algun magatzem. L'altre dia vaig enviar unes 50 cartes als prestadors dient-los que estaven totes bé, igual que jo rebo cartes que m’informen que també estan béles nostres obres al Japó, Londres i París”, explica.

“Del milió de persones que ens van visitar, 70.000 són de Barcelona, molts més que en altres museus de la ciutat”

I al cap d'un mes de la reobertura, segons Guigon, s'inaugurarà l'exposició Jamais, centrada en un objecte surrealista creat per Óscar Domínguez que va acabar en mans de Picasso i que es creia perdut, però que el pintor havia conservat sempre. És una exposició fàcil que tindrà molta repercussió mediàtica”, prossegueix.

L'aposta per la nova realitat del Picasso té a veure amb la donació del pintor a la ciutat. “El 18 de desembre de 1970 es va presentar aquest acte de generositat del pintor. La meva idea és fer una gran festa per celebrar-ho i subratllar la relació íntima de Picasso amb Barcelona, posant el museu en el centre, una cosa que sempre he fet des que soc director [2016], però ara més. Serà una mena de retrobament del museu amb la ciutat. Cal aprofitar aquesta oportunitat perquè Barcelona redescobreixi que aquesta col·lecció és seva”.

“La virtualitat no desperta la mateixa emoció que ser davant d'una obra. No és la mateixa mida ni la mateixa matèria”

Aquell dia s'inaugurarà una altra de les exposicions d'aquesta nova temporada, la que posa en relació 19 dels carnets de dibuix i notes de Picasso (dels 175 que es coneixen) amb moltes de les obres que els van inspirar, de Velázquez i Goya, entre d’altres. “Demanarem obres al Prado i la Reial Acadèmia de San Fernando, però m'hauré d'oblidar de les que havien de venir de París. Canviarà la mida, però no el sentit de l'exposició”. Guigon és conscient de la importància del turisme per al seu museu. “Sense els turistes, aquest centre no tindria la capacitat econòmica que té”. Però també reivindica els visitants locals: “Del milió de persones que ens van visitar, 70.000 són de Barcelona, molts més que en altres museus de la ciutat”. Per això li preocupa la falta de recursos: “Som una fundació municipal. Els edificis i la col·lecció són de l'Ajuntament perquè Picasso ho va voler així, per la qual cosa l'Ajuntament haurà de prendre una decisió sobre la situació. No es tancarà el Museu Picasso, és impossible”.

Per a aquesta temporada comptava amb un pressupost d'uns 10 milions d'euros, provinents, en la seva immensa majoria, de recursos propis. “Aquesta crisi canviarà l'economia, però no el sentit d'un museu. Sempre he dit que abans que el pressupost, el principal és el projecte”, diu Guigon, que té clar que un museu com el seu “no només són exposicions, sinó cuidar, enriquir, investigar i difondre”. I explica, amb orgull, com són els únics que compten amb un centre internacional d'estudis picassians.

Aquests dies en què els museus estan tancats, el món virtual ha esdevingut fonamental perquè aquests centres continuïn oberts. Però Guigon és categòric: “És evident que el món virtual és necessari, amb crisi o sense. Nosaltres hi hem apostat, però una reproducció o una visita virtual no et fa sentir la mateixa emoció que ser davant d'una obra d'art; no és la mateixa mida, ni la mateixa matèria”.

I acaba amb una reflexió. “És molt trist entrar en un museu buit on no hi ha ningú. Cal reinventar-se. Les obres del museu sempre són les mateixes i Picasso sempre és el mateix, però sempre es poden descobrir novetats sobre ell fins a l'infinit”.