El pla urgent del Govern per desplegar fibra òptica no arriba a les llars

El Govern va aprovar a principis d'abril declarar com a obra d'emergència el desplegament de fibra òptica a 51 municipis per millorar l'accés a internet davant l'increment d'ús durant el confinament. Vint-i-dos dies més tard els treballs, que tenen un pressupost de 16,5 milions, encara no han començat. El Departament de Polítiques Digitales va explicar dimecres que està enllestint el calendari del desplegament. Les obres, en licitació, no acabaran durant l'estat d'alarma i, en tot cas, tampoc portaran l'accés a la xarxa a cap llar catalana, només a les portes de les localitats incloses al pla.

“Els hauria de caure la cara de vergonya. És immoral en ple estat d'emergència prioritzar aquesta inversió", afirma l'impulsor de la fundació sense ànim de lucre Guifi.net, Ramon Roca, que afegeix que “Telefónica arriba a tots els municipis d'Espanya, només falta connectar-hi les cases”. En aquest sentit, considera que la Generalitat —amb l'impuls de la xarxa pròpia Xarxa Oberta de Catalunya (XOC)— està duplicant una infraestructura ja existent per no arribar tampoc als nuclis aïllats. El Govern porta la fibra als municipis, però són els operadors locals els que s'han d'encarregar de l'última milla a un cost que, en la majoria dels casos, els resulta inassumible. A les cases apartades tampoc hi inverteixen els grans operadors perquè no els resulta rendible.

MDPlus-WaiFai és un operador que, amb seu a la Garriga, dona servei per aire al Vallès a nuclis aïllats. El seu propietari, Àlex Muñoz, explica que la connexió que ofereix és d'entre 10 i 45 MB. “Hem salvat els mobles, però aquests dies, amb el teletreball, els clients connecten molts dispositius”, explica. Nadal Sau, una clienta veïna de Samalús (Vallès Oriental), està molt contenta amb el servei, però reconeix que ha patit alguns talls i li agradaria tenir fibra. “Jo, súper innocent, m'ho vaig creure”, explica Sau sobre l'anunci del Govern que va portar, en una fase conclosa, la fibra al seu municipi. Viu a 300 metres del cablejat de la Generalitat, però no s'hi pot connectar. “Per donar servei amb la XOC hauria de pagar a l'empresa concessionària 1.690 euros, 396 euros mensuals i 35 cèntims per cada MB de tràfic. Encara que fos per a un sol client”, detalla Muñoz.

Eva Navarrete viu a Marata, una zona rural al terme de les Franqueses del Vallès, a tres quilòmetres de Granollers. Ens atén des de les golfes de casa seva. Només aquí té cobertura mòbil. Té ADSL però, segons ella, Telefónica ha abandonat el manteniment de la línia —ahir no li funcionava el fix— i aquests dies ho està patint especialment, teletreballant i amb les seves dues filles universitàries, que també fan ús de la xarxa. Navarrete ha aconseguit posar-se d'acord amb 40 veïns per desplegar una cablejat propi, mancomunat i connectat a la XOC, amb l'ajuda de Guifi.net. Cada llar haurà de pagar 1.500 euros. En total en necessiten 80.000, els en falten 20.000 i han demanat ajuda a l'Ajuntament. “Això no treu que potser al final Telefónica es decideixi i acabi passant al final també la seva pròpia xarxa, sense cost per al client”, opina Muñoz sobre la inversió.

Flix (Ribera d’Ebre) fa anys que reclama fibra. Per al poble, no inclòs en l'últim desplegament de la Generalitat, cap operador ofereix el servei. “Començo una videconferència i es talla tota l'estona, acabo trucant per telèfon i no puc compartir documentació”, explica Montserrat Martínez, que viu a Suècia treballant per una multinacional, però va quedar confinada a Flix en una visita familiar. “L'Ajuntament no col·labora gaire”, afegeix mentre explica que a Ascó, localitat veïna, el Consistori sí que s'ha fet càrrec de desplegar una xarxa pròpia, encara inoperativa. Ben aviat, assegura, la connectaran a un troncal de Telefónica. “És una mentida que ve des de dalt, perquè no arriba a totes les cases”, opina sobre la XOC el regidor d'Ascó de Noves Tecnologies, Joan Martínez (ERC-AM). De fet, el node de la XOC més proper és a Móra d'Ebre, a 17 quilòmetres.