Catalunya acumula un terç de les noves morts a Espanya

Catalunya acumulava ahir un terç de les morts diàries a Espanya. La comunitat suma dos dies amb la xifra de morts més alta d'Espanya. El Ministeri de Sanitat va informar ahir de 109 morts a la comunitat en les últimes 24 hores, la dada més alta. La xifra de curats, no obstant això, també és la més elevada, amb 422 persones que han rebut l'alta hospitalària. Els experts apunten al fet que les xifres dels últims dies reflecteixen l'augment de proves, sobretot, en residències, que fan aflorar unes morts que, al principi de la pandèmia, haurien passat desapercebudes.

Set setmanes després de l'inici de la pandèmia, el ball de xifres entre administracions continua i complica el recompte. El Departament de Salut trasllada diàriament al Ministeri la foto dels hospitals, amb casos positius i sospitosos, però Sanitat també recull la informació a través dels equips de vigilància epidemiològica de Salut Pública, que van amb retard respecte als dels hospitals i només compten aquells amb una prova PCR positiva. No obstant això, en tots els recomptes es reflecteix que el virus encara colpeja Catalunya. “Catalunya i Madrid són les que estan preocupant més. Hi ha altres comunitats on fa dies que no entra cap pacient a la UCI i gairebé no hi ha casos”, apunta Joan Ramon Villalbí, epidemiòleg i membre de Sespas.

Segons les dades recollides pel Ministeri, a Catalunya es van notificar ahir 109 morts, mentre que a Madrid, la comunitat que la segueix, se'n van registrar 62. Abans-d'ahir, van informar de 133 i 64 morts, respectivament. “La xifra de morts va sempre amb retard. Com que nosaltres anem per darrere de Madrid [Catalunya sempre ha anat amb 10 dies de retard d'evolució de l'epidèmia respecte a Madrid], estem encara veient casos de morts després d'una estada llarga a la UCI i també els casos a les residències”, assenyala Toni Trilla, cap de Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic de Barcelona. El metge resta importància a aquestes dades i diu que cal esperar a veure com evoluciona la corba i “si s'estabilitza a la baixa la xifra de morts”. Hi coincideix Benito Almirante, cap de Malalties Infeccioses de l'Hospital Vall d’Hebron: “Les morts no són lineals. Hi ha persones que moren quatre dies després de d'ingrés i d'altres al cap d'un mes. Cal veure quina és l'evolució. I la xifra total de morts continua sent més alta a Madrid que a Catalunya”. En efecte, Madrid registra 8.048 morts i Catalunya, 4.808.

Per comarques, les zones de Catalunya amb més mortalitat, se circumscriuen a la província de Barcelona. L'Anoia és la comarca amb la taxa estandarditzada més alta: 38 morts per 10.000 habitants. No és d'estranyar, ja que un dels principals focus infecciosos de la pandèmia es va registrar a Igualada, la capital de la comarca, i va obligar a confinar durant diverses setmanes els habitants de quatre municipis de la zona per evitar l'expansió del virus. La taxa al Bages és de 20 morts per 10.000 habitants i al Vallès, al voltant de 13 morts per 10.000 persones. L'altra cara de la moneda són les Terres de l’Ebre, on les morts per 10.000 habitants se situen per sota d'un.

Un altre element que pot explicar que Catalunya es mantingui amb força més morts que la resta de comunitats autònomes és el nombre de tests realitzats. “És molt probable que a Catalunya en les últimes setmanes s'hagin fet un munt de test a residències i hàgim passat a comptar com a casos persones que abans no haurien entrat a la llista. Això hi deu estar influint”, afegeix Villalbí. Almirante assenyala que Vall d’Hebron, per exemple, ha fet prop de 4.000 PCR a gent gran i treballadors de la seva àrea de referència. “El fet buscar més en poblacions vulnerables et dona més casos i més mortalitat. Hi ha hagut una recerca activa important en les últimes setmanes”, sentencia.

Segons el Ministeri, Catalunya té 47.755 persones amb una prova PCR positiva, 944 en les últimes 24 hores. La xifra de nous contagis registrats al territori suposa més de la meitat de tots els notificats ahir a Espanya.

En un escenari de confinament elevat i amb la mobilitat reduïda al mínim, els experts estudien on s'estan produint ara les noves infeccions. “Crec que hi ha tres fonts de contagi: les residències de gent gran són la més important; continua havent-hi contagis entre els sanitaris; i el tercer grup són contagis intrafamiliars, tenim molta agrupació familiar. Hi ha molta menys transmissió de tipus comunitari perquè la gent fa servir mascareta, la distància es respecta i la mobilitat s'ha reduït”, concedeix Almirante. “Els nous contagis que estem veient ara es van contagiar fa 15 dies. Són l'últim cicle de transmissió domiciliària perquè les condicions d'aïllament al domicili eren complicades. I també hi haurà casos de transmissió hospitalària i residencial”, afegeix Villalbí.

En qualsevol cas, els experts coincideixen que la tendència es mantindrà a la baixa a Catalunya i les noves infeccions i les xifres de morts cauran. “Ja hem acabat de fer proves a les residències i pot haver-hi casos nous, però és més difícil la transmissió perquè hem pres mesures per evitar-les”, explica l'infectòleg de Vall d’Hebron. “Si se segueix produint el descens en últimes setmanes, en dues o tres setmanes més, el nombre de casos serà molt baix i el de morts, també. I el més important és que els hospitals arribaran a buidar-se: nosaltres hem arribat a tenir 800 pacients i ara en tenim 200”, afegeix.

Villalbí aposta també per una baixada dels contagis: “Ara veurem una caiguda en picat perquè ja fa sis setmanes [del confinament] i això vol dir tres cicles de transmissió, perquè el període d'incubació és de 15 dies. La transmissió s'està esgotant”.