El desencís de San Paolo

Primer va parlar Messi. En una actitud més personalista que de capità, l'argentí va arremetre públicament contra el secretari tècnic, Éric Abidal, després que el francès acusés la plantilla del Barça de ser gandula per entrenar. “Quan es parla de jugadors caldria donar noms perquè si no ens està embrutant a tots”, es va queixar el 10. I va demanar que cadascú “es faci càrrec de la seva responsabilitat”. En la prèvia del duel contra el Nàpols, Piqué va reivindicar la plantilla: “Durant anys els resultats de l'equip han sostingut el club”. I, una vegada consumat l'empat (1-1) a San Paolo, Busquets es va sumar a l'escarni: “No tenim una plantilla gaire àmplia, desgraciadament la planificació ha estat així”. Tres dels quatre capitans del Barça apunten a la direcció esportiva i per extensió a la directiva, també assenyalada per l'afició al Camp Nou després de destapar-se el Barçagate.

El vestidor adverteix sobre la mala gestió dels dirigents del club, mentre que aquests insisteixen que el poder el tenen els jugadors. La plantilla que més diners costa mantenir a Europa –la massa salarial del Barça és de 633 milions, una xifra que suposa el 66% dels ingressos–, s'ha quedat amb 19 jugadors, només 15 disponibles del primer equip, per visitar el Madrid al Bernabéu diumenge. A més, per al retorn dels vuitens contra el Nàpols no podrà disposar dels sancionats Busquets i Arturo Vidal. Als despatxos de la ciutat esportiva asseguren que no sempre han pogut portar reforços com ells haurien volgut. “Ara es queixen, però han boicotejat fitxatges”, subratllen. “Manen menys del que haurien de manar”, defensen fonts de l'entorn dels pesos pesants.

El Barça ha patit 20 lesions durant la temporada i Setién té quatre jugadors a la infermeria: Jordi Alba, Sergi Roberto, Dembélé i Luis Suárez. Al francès ja l'ha perdut per al que queda del curs, Suárez tornarà al maig, mentre que s'espera que els dos laterals tornin a treballar amb el grup al març. “Moltes de les lesions es produeixen perquè els entrenaments tenen una intensitat molt baixa respecte als partits”, es queixava un empleat de l'àrea esportiva en l'etapa de Valverde. Setién va intentar, d'entrada, recuperar l'ímpetu en el treball diari i fins i tot va apostar per la doble sessió d'entrenament en els seus primers dies. El càntabre insistia a tornar a les essències.

Valverde havia apostat per una idea similar. “L'estil també passa per tenir un joc de mitjos”, va anunciar el Txingurri el dia de la seva presentació com a entrenador blaugrana. I el tècnic càntabre, quan va fer la seva estrena al Camp Nou, va advertir: “Només puc garantir una cosa: el meu equip jugarà bé”. La mitjana de possessió de la pilota en els 10 partits de Setién al Barça és del 72,43%, superior a la que tenia l'equip de Guardiola (69,7%). L'exentrenador del Betis havia il·lusionat amb el seu projecte, un nou sistema (3-5-2) i la vella idea d'elevar la pressió en camp contrari, sumada a la seva voluntat de mirar a la Masia. “El planter és extraordinari, s'aniran entrenant amb nosaltres”, va dir Setién.

Ha tornat la línia de quatre, el Barça recupera menys pilotes per partit (55,8; l'equip de Guardiola en robava 58,1, per les 56,2 del de Luis Enrique i les 59,2 del de Valverde) i els jugadors del planter han perdut protagonisme. Quan semblava que es reconeixia en el seu mirall, contra el Nàpols el Barça de Setién va perdre encant. Compensar la falta de compromís defensiu dels davanters acaba per condemnar l'alineació. Li va passar a Valverde i també a Setién, que va apostar per quatre volants a San Paolo. I el Barça va perdre capacitat de sorpresa. Encara que l'equip de Setién té una mitjana de passades en camp contrari de 87,36, la xifra més alta de l'última dècada, el seu equip és el que encaixa més gols (0,9) i el que menys remata a porteria (6). A Nàpols, Griezmann li va donar vida al Barça a la Champions. Just el fitxatge que les vaques sagrades no volien.