_
_
_
_

“Volem un partit i no un club de fans”

Diputats i regidors de Ciutadans rebutgen el model de partit d’Inés Arrimadas i l’aliança amb el PP

Àngels Piñol
Inés Arrimadas, en un acte divendres a Barcelona presentant la seva candidatura.
Inés Arrimadas, en un acte divendres a Barcelona presentant la seva candidatura.Albert Garcia (EL PAÍS)

La majoria són a Ciutadans des de la seva fundació, abominen d’un pacte amb el PP, reivindiquen un model de partit que no sigui un “club de fans” i que es retorni la veu a la militància, i lamenten que s’abusi de la gesticulació. No demanen, diuen, res de l’altre món i recorden que el PSC té un consell nacional i el PP català celebra congressos. Això no passa a Ciutadans. Quatre dels 36 diputats del Parlament i regidors donen suport a la plataforma Ciutadans ets tu, que s’oposa al projecte d’Inés Arrimadas, que aspira a revalidar el seu lideratge en l’assemblea d’aquest març.

Más información
Ciutadans suspèn l'elecció de compromisarios per a la seva assemblea davant el caos en les votacions
L'adreça del PP busca reforçar a Acostar per al congrés de Ciutadans
A què es deu la caiguda de Ciutadans en les eleccions?

La votació per escollir els compromissaris estava prevista per abans-d'ahir però per un problema informàtic es va ajornar fins al dia 29. A la província de Barcelona li corresponen 26 delegats. Arrimadas rep el suport de 10 diputats –i una altra desena entre regidors i càrrecs orgànics– mentre que a la llista crítica només hi ha una diputada, María Valle, i vuit regidors. “Costa significar-se. Ho fem perquè la militància ho demana”, diu. “Volem tornar a l’origen, mantenir l’essència i ser nosaltres. És l’única forma per ressorgir d’una manera creïble”.

El corrent es va presentar fa un mes a Barcelona al voltant de Paco Igea, vicepresident de Castella i Lleó, que ha impulsat una esmena a l’estratègia i la reforma dels estatuts d’Arrimadas. Una desena d'agrupacions de Barcelona li ha donat suport, entre les quals la de Sarrià-Sant Gervasi, l’Eixample o Sant Vicenç dels Horts, on Cs governa amb el PSC. Critiquen que l’estructura del partit és vertical i l’opinió de les agrupacions no arriba a l’executiva. “No hi ha cap contrapès”, exposa el diputat Antonio Espinosa.

D'esquerra a dreta, Carmen de Rivera, María Valle, Antonio Espinosa i Sergio Sanz.
D'esquerra a dreta, Carmen de Rivera, María Valle, Antonio Espinosa i Sergio Sanz.

Ciutadans va semblar tocar fons el 10-N amb la patacada electoral, que va tenir com a conseqüència la renúncia d’Albert Rivera. Però el malestar es va disparar en una part de les bases quan Arrimadas va apostar per una aliança amb el PP mentre el partit està dirigit per una gestora. “Això va ser el catalitzador. El centre és l’únic espai en què som útils. I hem abandonat aquesta bandera”, lamenta Espinosa. “Et pots esgargamellar dient que ets de centre. Però no serveix si només pactes amb uns”, al·lega assenyalant els zero pactes amb el PSC. Creu que Cs pot remuntar si manté la seva coherència i alerta que en cas contrari pot desaparèixer. Aquesta reflexió mai no la va poder compartir amb Rivera o Arrimadas. “Després del 10-N, no hi ha hagut cap reunió del grup parlamentari per fer aquesta anàlisi”, revela. “Ni una reflexió col·lectiva amb temps i serenitat”.

No hi ha hagut cap reunió en el grup per reflexionar amb serenitat sobre el 10-N", diu Antonio Espinosa

Sergio Sanz, diputat, ja va impulsar al seu dia, sense èxit, preservar la socialdemocràcia dins del partit. I coincideix que la queixa és la falta de debat. “Ens ho diuen els afiliats. No hi ha llocs per parlar de totes aquestes qüestions”, afirma. “Volem un model participatiu i no un club de fans. Per això et quedes a casa i votes cada quatre anys”, diu, i recorda que en els primers temps almenys Rivera retia comptes. Contrari al pacte amb el PP, Sanz lamenta que s’hagi deixat de banda la idea de “ni vermells ni blaus” per reforçar un bàndol. “La majoria dels diputats són exvotants del PSC”, diu. La seva sensació és que el partit ha perdut qualitat discursiva i que abusa dels gestos. No li va agradar, per exemple, l’escenificació de dir-li “delinqüent” a Quim Torra al ple. “Es poden dir coses amb un to tranquil”, diu. Al juliol va remetre un escrit a la seva agrupació de Premià en què va lamentar l’ús de conceptes com el “sanchisme” o com s’eviten els debats del grup parlamentari. “La vostra opinió ens importa un rave”, diu revelant que aquesta va ser una de les respostes.

“Cal democratitzar el partit. L'afiliat només vota al coordinador. La resta ho decideix l'executiva”, lamenta Carmen de Rivera
“Volem un model més participatiu i no un club de fans. Per a això et quedes a casa i votes cada quatre anys”, diu el diputat Sergio Sanz

Miguel Ángel Ibáñez, regidor de Gavà, candidat a compromissari, sosté que Ciutadans ets tu és la llista de les bases davant l’oficialista. La seva tesi és que el debat no es redueix a si ha de ser el partit d’“Inés o d’Igea”. “Una cosa és l’estratègia i una altra, qui és el millor per dirigir-la. Una cosa és treballar a la Seat i una altra, pensar si el director general ho fa bé o no”, diu. En un acte divendres a Barcelona, Arrimadas va avisar sobre que s’utilitzi la participació com una excusa per implantar un model de baronies. Va ser taxativa: no dirigirà Cs si el partit canvia d’estructura.

Davant de 200 persones, la política va parlar acompanyada pels diputats Carlos Carrizosa, Lorena Roldán i Jordi Cañas. L’eurodiputat, que va rebutjar afegir-se als crítics, va abominar dels “malastrucs” i els “deslleials”. Carmen de Rivera, la diputada més antiga, admet que Arrimadas és la millor candidata però lamenta que no vulgui escoltar. Després d’afirmar que el Ciutadans del principi no s’assembla “gens al d’ara”, afegeix: “Cal democratitzar-lo. L’afiliat només vota el coordinador. La resta ho decideix l’executiva”. I rebutja el pacte amb el PP: “Em costa veure’l. No s’ha explicat per què hem perdut 800.000 vots i de sobte ofereixen Catalunya per Galícia”. Espinosa rebla: “L'Albert almenys li va dir al PP: ‘Espanya suma però la corrupció resta’. La Inés ha anat molt més lluny del que es va atrevir ell”.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_