Marcel·lí Antúnez presenta les seves obres més socials

Des de fora l'Espai Isern Dalmau, seu barcelonina de la Fundació Lluís Coromina (Mallorca, 305), no crida especialment l'atenció, però a l'interior esperen unes quantes sorpreses. Tot i que la principal és la mostra de Marcel·lí Antúnez, Alsaxy-Marcel·làxia social, no es tracta d'un espai expositiu com els altres. De fet, abans d'entrar a les sales expositives pròpiament dites, el visitant travessa el despatx del cineasta Albert Serra, ja que la Fundació acull permanentment la seva productora Andergraun Film i de manera esporàdica altres entitats vinculades als àmbits d'acció de la fundació: art, natura i persones.

En la constel·lació d'espais de la Fundació Coromina, la seu dedicada al poeta, advocat i col·leccionista Isern Dalmau, funciona com un espai de coworking cultural i social que també organitza mostres d'art contemporani de temàtica social. És el cas de l'exposició que reuneix les obres més recents de Marcel·lí Antúnez (Moià, 1959), inèdites a Barcelona: Tracapelló, produïda a València el 2017, i Alsaxy, una instal·lació interactiva fruit de la residència que l'artista va fer el 2015 a Estrasburg.

Ja fa uns anys que Antúnez aborda problemàtiques de caràcter social, en obres que involucren en les seves dinàmiques creatives col·lectius en risc d'exclusió, com malalts mentals i migrants. El barri d'Hautepierre d'Estrasburg, on es va forjar Alsaxy, és una zona construïda a la finals dels seixanta, com a experiència urbanística on els carrers tenen noms d'escriptors i artistes. “És un gresol de races i cultures, on hi ha gent de mig centenar de nacionalitats diferents i és considerat un dels barris de França amb la proporció més alta de joves”, explica Antúnez, que va fer un taller i una performance amb format de cercavila amb els habitants del barri. El vídeo que relata aquella experiència s'exhibeix en una pantalla gegant que ofereix als visitants la possibilitat de participar en l'esdeveniment que es projecta a través d'un dispositiu de captura del rostre i quatre tapissos amb sensors, que li permeten activar les cinc parts del projecte. Al costat de la peça interactiva, que ofereix quatre visions del barri a partir de la història de quatre adolescents, s'exhibeixen també el making of del vídeo, alguns elements utilitzats durant el rodatge i dibuixos preparatoris muntats sobre un mural creat per a l'estrena de l'obra a Pittsburgh (EUA) el 2016. També s'exhibeixen quatre grans fotografies que ofereixen una nova perspectiva del treball d'Antúnez.

La segona obra, la pel·lícula Tracapelló, també inèdita a Barcelona, recull la memòria de la insòlita manifestació de carrer, que va tenir lloc el 28 d'octubre del 2017 a València per al festival Intramurs. En aquella atípica desfilada van participar un centenar de voluntaris amb vestits customitzats per ells mateixos, acompanyats per l'Orquestra Ciutat Vella de València. “És una acció que critica els abusos de la política i l'economia que patim els ciutadans. Està formada per tres parades en les quals s'executa la tramoia dinàmica anomenada Tracapelló, que dona nom a l'obra, formada per tres grans telons que es transformen a mesura que la desfilada i la meva crida avancen”, indica Antúnez, que conclou l'acció amb la construcció d'una falla i l'acció de cremar-la.

L'exposició és emblemàtica del llenguatge de l'artista, un dels fundadors de La Fura dels Baus, el treball dels quals malgrat centrar-se en l'art d'acció es desenvolupa en múltiples suports que articulen un univers multiforme, format per objectes, interfícies robòtiques, tècniques d'animació i centenars de dibuixos. “El dibuix és el primer pas en la formalització d'una idea”, conclou l'artista, que exhibeix també alguns dels seus quaderns.