El Festival Oui! porta a Barcelona una mostra del teatre francòfon contemporani

La quarta edició de la mostra estrena la secció 'Km0', que relaciona l'escena en català amb l'escena en francès

'Gibraltar' obre dimarts el festival.
'Gibraltar' obre dimarts el festival.

Des d'aquest dimarts fins al 16 de febrer, Barcelona obre les portes al teatre en francès (que no –només– francès) contemporani amb el Festival Oui!, que programa vuit obres inèdites a Espanya (sobretitulades en castellà) a l'Institut Francès, l'Institut del Teatre, Dau al Sec i Nau Ivanow, a Barcelona, i al Círcol de Badalona. A més, la mostra proposa trobades literàries amb autors i lectures dramatitzades que acaben de donar una idea completa de l'escena en llengua francesa.

"El teatre busca donar una altra llum al dia a dia", subratlla François Vila, fundador i codirector, amb Mathilde Mattier, del festival. "I això és el que volem reflectir a Oui!, un teatre social, proper, obert a diferents mirades sobre els problemes quotidians". Gibraltar, una obra sobre la immigració interpretada per dos actors de Burkina Faso (Jules Soguira Gouba i Bachir Tassembedo), n'és un exemple: "Tracta la qüestió des del punt de vista humà", diu Vila, "res a veure amb com ens arriba a través dels telenotícies, que la liquiden, sovint, amb quatre xifres. Aquí ens expliquen una història de debò, la del Salif, que va fugir a la recerca d'una vida millor". L'obra (que obre aquest dimarts el festival i que es pot veure dimecres al Círcol de Badalona) posa cara i nom a l'esperança. "No es tracta d'una comèdia, ni de bon tros, però reflecteix també situacions que són fins i tot divertides, perquè són així, passen".

Mi libro de la jungla, de Céline Brunelle, també se submergeix en la immigració, aquesta vegada, des del pas de Calais, porta del canal de la Manxa. "Dona veu a molts dels qui van ajudar els immigrants als campaments de Calais [el 2017], com la mateixa directora, en una recerca de testimonis reals dels fets".

El festival representa també una aposta per a joves dramaturgs i actors en llengua francesa. La dramaturga francoromanesa Alexandra Badea era pràcticament una desconeguda quan va presentar al Oui! fa dos anys Pulvérisés, una crítica del capitalisme, i s'ha convertit en una de les veus més destacades de l'escena francesa, segons Vila. L'any passat la vam veure amb Europe connexion i dissabte torna amb Je ne marcherai plus dans les traces de tes pas, "un crit de llibertat, una bufetada als dèspotes".

Vila aposta per un altre nom amb futur, Jean-Christophe Dollé, autor de Je vole... et le reste je le dirai aux ombres, obra en la qual es fica en la ment Richard Durs, el criminal de la matança de l'Ajuntament de Nanterre, al nord de París, del 2002, just en el moment en què se suïcida tirant-se des d'una finestra de la comissaria.

El festival estrena en aquesta quarta edició la secció Km0, un espai d'intercanvi teatral entre l'escena en llengua francesa i l'escena en llengua catalana. "Intentem relacionar als artistes francòfons amb els de aquí, de fet, més de la meitat dels espectadors de Oui! són catalans", diu François Vila. El cap de setmana veurem a la Nau Ivanow la versió en francès de Sé de un lugar (Né quelque part), la multipremiada obra d'Iván Morales del 2012. Bonnes ondes (sobre l'assetjament escolar), Llop le loup (per a infants) o el guardonat monòleg Onysos le furieux, completen el cartell teatral.

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica

Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Normas

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS