El Barça femení, mirall del masculí

Quique Setién, l'entrenador del Barça, té un referent molt proper si vol conquerir el Camp Nou “jugant bé”. L'equip femení és avui el màxim favorit a tornar a guanyar la Lliga després de fer un bon futbol. És el líder amb set punts d'avantatge respecte a l'Atlètic, no ha perdut ni un sol partit –14 victòries i un empat–, només ha encaixat cinc gols i n'ha marcat 62. “L'equip funciona com una màquina. Juga amb una o dues velocitats per sobre dels rivals i el veig com el clar favorit per dominar la Lliga”, reflexiona Natalia Arroyo, seleccionadora de la Federació Catalana.

L'arribada de Lluís Cortés a la banqueta el gener de l'any passat ha estat decisiva perquè el Barça consolidés un estil basat en el control de la pilota i a portar la iniciativa. “L'equip té un futbol molt associatiu, dinàmic i amb molta mobilitat”, explica Cortés, que formava part del cos tècnic des del 2017 i va assumir el comandament en un moment delicat. “Vam haver d'incidir en la part anímica, emocional, de les jugadores perquè es creguessin que eren bones i perquè creguessin també en el que estàvem fent”, subratlla l'entrenador. “El nostre objectiu és buscar la millor versió de cada jugadora i això només es pot fer si elles s'ho creuen”.

Les blaugrana s'han deixat anar al camp amb el pla disposat per Cortés. “Cal trobar l'equilibri entre l'ordre que proposa l'entrenador i saber deixar a les jugadores la llibertat necessària perquè s'expressin”, argumenta. “El treball en equip és fonamental per millorar la qualitat i les aptituds de les jugadores”. Jordi Ferrón, entrenador de l'Espanyol, afirma que una gran diferència del Barça actual respecte al de la temporada anterior és la cohesió entre els tècnics i les futbolistes: “La temporada passada guanyaven perquè eren millors individualment, però aquest any ho són i a més fan un gran treball col·lectiu. Ara no només guanyen perquè segurament són l'equip amb les millors jugadores, sinó perquè han aconseguit jugar com un equip, i això és una molt bona feina de l'entrenador”.

El futbol de l'equip ha evolucionat molt aquest últim any després de mantenir els trets d'identitat propis del Barça i incorporar recursos. “Sempre intentem jugar al mateix: un 4-3-3”, defensa Xavi Llorens, entrenador de l'equip des del 2006 fins al 2017 i membre actual del cos tècnic. “Defensivament és un equip que treballa molt bé i se sap replegar. El mig del camp és molt competitiu, potent i sap donar calma i velocitat quan es necessita. I al davant, a més, tenim jugadores que desequilibren, verticals i amb facilitat golejadora”, radiografia Llorens.

La possessió i el govern del partit són tan importants com les jugades associatives per les bandes i la verticalitat. “Té ratxes de joc ofensiu molt importants”, explica Arroyo. “Acostuma a generar moltes ocasions en cinc o deu minuts per marcar les diferències i, d'altra banda, manté com a segell d'identitat la pressió intensa després de perdre la pilota”. L'agressivitat per recuperar la pilota els permet ofegar el rival a la seva pròpia àrea i facilita els atacs curts, amb tres o quatre passades, per construir el xut a porta. “No hem d'incidir tant en el fet que no hi hagi pèrdues, sinó que hem de ser conscients i tenir clar que perdrem la pilota i la perdrem moltes vegades; però el que hem de ser és capaces d'estar tan ben posicionades com sigui possible per poder-la recuperar ràpid”, explica Cortés.

El Barça ha incorporat grans jugadores internacionals, com Caroline Graham Hansen, una davantera desequilibrant, alhora que ha apostat per joves com Aitana Bonmatí i Candela Andújar. Asisat Oshoala, a més, troba fàcilment la porteria després de la seva cessió de la darrera temporada; les joves procedents del Barça B, com són Carla Armengol, Claudia Pina i Laia Codina, aporten qualitat i treball, i la reincorporació de Jenni Bell i Andrea Falcón, que l'any passat jugaven a l'Atlètic, marquen la diferència, sobretot la davantera, una golejadora contrastada (16, dos gols més que Oshoala).

“L'equip ha madurat", conclou Cortés quan se li pregunta per la final de la Lliga de Campions que la temporada passada van perdre contra el Lió. No és segurament el conjunt favorit de la competició, però el Barça, diu, “està preparat per lluitar i guanyar qualsevol partit”. Una posada a punt i determinació que el converteixen, en canvi, en candidat a guanyar la Lliga, títol que no guanya des de la temporada 2014-2015. “Crec que l'equip ha fet un creixement significatiu, no només pel que fa a la confiança, sinó també al joc i la competitivitat”, conclou Cortés.

“No ens posem límits sinó competir amb els millors”, rubrica el mànager Markel Zubizarreta en declaracions al Què t'hi jugues de Ràdio Barcelona. “No som favorits a Europa però podem guanyar a qualsevol”, afegeix. “Sí, aspirem a guanyar la Lliga després de quatre anys”. El joc ha seduït de moment els aficionats. La mitjana d'espectadors a l'estadi Johan Cruyff, estrenat fa poc, ha passat de 500 a 3.000. Malgrat les picades d'ullet que s'han fet per intentar fitxar Megan Rapinoe, el club entén que el seu lloc està cobert amb Lieke Martens, una de les pedres angulars del projecte.