Laia Sanz, pura supervivència

Té 34 anys, un físic imponent i l'experiència dels nou Dakar anteriors en què ha competit, que ha finalitzat i que, també, ha guanyat. Perquè no hi ha hagut cap més dona des de llavors que millori els seus registres. Però a ella el que li val és la classificació general. De fet, va acabar novena l'edició del 2015. I amb qui competeix és amb els millors. Tot homes, per cert.

Laia Sanz participa en el campionat amb una KTM, enrolada a l'equip espanyol de Gas Gas. I es mou per aquesta prova amb la seva tossuderia habitual. Després d'haver fet un dels seus millors Dakar l'any passat, quan va acabar 11a després d'haver passat tres mesos de baixa per malaltia –va passar una mononucleosi, va contreure la febre Q i va tenir una neuropatia–, la catalana intenta recuperar el terreny perdut en les primeres etapes d'aquest any com a conseqüència d'una forta caiguda en la segona jornada. Es va aturar un moment a revisar el llibre de ruta i es va menjar una pedra que la va fer rodar per terra. Poca cosa més sap de la caiguda, perquè va perdre el coneixement i encara no ha recuperat la memòria.

“No recordo pràcticament res”, concedeix. “He vist vídeos dels qui m'estaven ajudant i no ho recordo. Suposo que em devia quedar una mica atordida. Va ser el pitjor dia perquè em passés una cosa així, era una etapa marató i no vam poder reparar la moto. Vaig anar dos dies amb el manillar tort i amb alguna peça trencada. I empassant molta pols. Va ser dur. Però soc positiva”, diu, asseguda a la taula de la seva autocaravana, on reposen un parell de tauletes de torró de xocolata. Imprescindible per recuperar forces.

Va estar competint amb dolor fins a la quarta etapa. S'havia donat un cop al maluc i caminava una mica coixa. La mà dreta, amb alguna rascada, es ressentia més per la duresa del ral·li –tantes i tantes hores a tota marxa, esquivant pedres, empassant pols– que no pas pel cop. “Han estat dies perillosos. I desagradables. Anava contínuament en un núvol de pols, així no pots anar al teu ritme. A més, veus com et va caient temps i més temps”, apunta. El dia de la caiguda va acabar la 37a i va cedir 43 minuts. Aquest dijous, en una etapa molt física, “pesada”, diu ella, va entrar a la meta la 26a, a 28 minuts del guanyador, Toby Price.

“El resultat no és súper”, assenyala, però sap perfectament què és el que ha de fer en les jornades complicades i fins a quin punt reservar-se per a quan vinguin escenaris més favorables. “Vaig acabar esgotada. Era tot fora de pista en sorra, amb vegetació i molts sots, tot molt ràpid i delicat perquè era fàcil tenir una caiguda. Si les etapes són així, passaran moltes coses, de manera que haig de continuar pel mateix camí”.

Sanz prefereix no recordar l'accident de dilluns, tot i que reconeix que és impossible evitar que l'afecti. “Les caigudes t'afecten. Vull acabar aquest Dakar i que vagi bé i costa tornar a anar a fons després d'una caiguda així”. Però avui ja pot dir que ha recuperat les bones sensacions sobre la moto. I torna al seu pla: no arriscar si no toca. A més, recuperar el somriure li costa poc. Menys encara ara que pot compartir l'experiència d'aquest ral·li amb la seva parella, Jaume Betriu, que està tenint un debut excel·lent. Va acabar 14è en la cinquena etapa, a 15 minuts del millor i ja és 19è en la general.

El nivell en la categoria de motos, diu Sanz, és “al·lucinant”. Les coses han canviat molt des que se'n va anar la dupla Coma-Despres. “Abans es corria pocs dies, s'atacava el dia que tocava atacar i la resta s'imposava l'estratègia. Els pilots s'esperaven. Ara cada dia se surt com si fos una màniga de motocròs, se surt al límit i hi ha 30 pilots molt ràpids. A més, d'entre els deu de davant qualsevol pot guanyar”. Ella –“Ja soc de les grans”, riu– no és entre els deu, però sí que és entre aquests 30. I intentarà demostrar-ho un any més. En un país on es mira les esportistes amb curiositat, uns; amb recel, altres, i amb enveja, algunes.

A Sanz els saudites li semblen “gent molt amable i acollidora” per les experiències viscudes aquests dies, tot i que no li van posar les coses fàcils a la seva arribada a Gidda, dies abans que comencés el Ral·li Dakar. “El primer dia, quan vam arribar a l'hotel, vaig anar amb el Sam [Sunderland, pilot de KTM] a veure el gimnàs i no m'hi van deixar entrar. Era el gimnàs d'homes. Em van portar a una altra sala, sola, i deu vegades més petita”. A l'Aràbia Saudita les dones estan discriminades en el seu dia a dia i la separació per sexes s'aplica a gairebé tot. Des del control de metalls de l'aeroport al gimnàs, com li va passar a la pilot de Corbera. Ella, acostumada a viure, conviure i competir amb nois des que era petita, no entén de rols. I ja pensa en un nou repte: córrer el Dakar amb cotxe. Fins i tot ja sap qui serà el seu copilot. Dani Oliveras, el copilot de Nani Roma, diu sense dubtar.