Més corredores que corredors als carrers

Quan l’italià Gianni Poli va guanyar la marató de Nova York de 1986, va creuar la meta amb un temps de 2h 11m 6s i el mateix dia, la noruega Grete Waitz va ser la primera classificada de la categoria femenina, amb un crono de 2h 28m 6s. Els vencedors de l’última edició de la marató més popular del món, Geoffrey Kamworor i Joyciline Jepkosgei, kenyans tots dos, van rodar bastant més ràpid, 2h 8m 13s, ell, i 2h 22m 38s, ella.

Els corredors d’elit cada vegada galopen més veloços i acabar una marató en menys de dues hores ha deixat de ser ciència-ficció des que, l’octubre, Eliud Kipchoge completés els 42,195 quilòmetres al Prater de Viena a un ritme de 2m 50s el quilòmetre.

Però, els bons temps dels atletes top, gent amb un organisme privilegiat, amb uns pulmons majúsculs i unes cames immunes a l’àcid làctic, són l’excepció a la norma que impera en les carreres atlètiques: els participants cada vegada són més lents. L'estudi The state of running 2019 (radiografia de les curses, 2019) ha recopilat més de 100 milions de dades de 70.000 curses, entre 1986 i el 2018, i conclou que si bé mai hi ha tanta gent corrent, s'ha produït una caiguda dràstica del ritme per quilòmetre. El 1986 el temps mitjà d’un finisher de marató era de 3h 52m 35s, mentre que ara la marca mitjana supera les quatre hores i mitja: 4h 32m 49s.

L’estudi revela una dada que, fins ara, era inèdita: les dones ja són majoria a les curses. El salt ha estat espectacular perquè el 1986 la seva quota estava per sota del 20% a les llistes d’inscrits i en l’actualitat ja superen el 50%. L’informe detalla que la presència femenina és especialment significativa en les proves de cinc quilòmetres, en què sumen més del 60% dels dorsals. Per països, les dones trepitgen fort a Islàndia, els Estats Units i el Canadà. En canvi, a Suïssa, el Japó, l’Índia o Itàlia és on corren menys.

La publicació, patrocinada pel portal RunRepeat, és una enciclopèdia de dades de l’atletisme i s’autodefineix com “l’estudi més gran de la història de resultats de curses”. S’ha recopilat informació del 96% de les curses que s’organitzen als Estats Units i un 91% dels resultats de les celebrades a la Unió Europea, el Canadà i Austràlia, així com una gran part de les proves d’Àsia, l’Àfrica i Amèrica del Sud. La investigació exclou els resultats aconseguits pels atletes d’elit i se centra en “els corredors populars”.

Les conclusions diuen que, al llarg de les últimes tres dècades, hi ha hagut un augment notable del nombre d’inscripcions en curses de totes les distàncies, des dels cinc quilòmetres fins a la marató, si bé l’entusiasme es va estabilitzar a la baixa a partir del 2016, l'any més destacat. L'estudi posa en relleu que l'edat no és cap límit per posar-se les sabatilles i enganxar-se un dorsal al pit, perquè el 1986 la mitjana d'edat dels corredors era de 35,2 anys i les dades més recents el fan pujar fins als 39,3 anys. El factor aniversari té un efecte crida, segons les dades de l’estudi, perquè en entrar en una dècada nova i estrenar la categoria dels trenta anys o els quaranta, o el títol dels cinquanta, les possibilitats d’apuntar-se a una marató creixen un 13,3% o, en el cas de les dones, fins i tot un 15%. Els que són a la franja d’entre els 40 i els 50 anys noten un interès creixent per la distància mítica i el seu pes en la llista dels inscrits ha crescut del 24,7% fins al 28,6%. En canvi, el protagonisme maratonià dels que estan entre els 20 i els 30 anys es desinfla notablement, del 23,2% al 15,4%.

L’exploració exhaustiva de les dades de curses també permet dibuixar un perfil dels corredors per països. Aquí es destaca que els maratonians espanyols són els que arriben més ràpid a la meta, amb una marca mitjana de 3h 55m, seguits pels suïssos i els portuguesos. En el cas de les dones, les espanyoles són les quartes més veloces, amb una marca mitjana de 4h 14m, per darrere les suïsses, les islandeses i les ucraïneses.

L’estudi ho diu tot, però, potser per no rebentar les estadístiques, s’oblida de comptabilitzar els “mai més” que se senten després de traspassar la línia d’arribada.