“Messi surt a demostrar que és Messi”

Ronaldo Nazario tenia 21 anys quan va conquerir el món el 1997. Va ser la primera vegada que un futbolista sud-americà va guanyar la Pilota d'Or després que France Football, la revista que atorga el premi, superés les fronteres d'Europa. El Fenomen va repetir cinc anys després, el 2002, quan ja havia fet els 26. Va superar llavors la marca de Franz Beckenbauer, que havia trigat quatre anys, del 1972 al 1976, a tornar a coronar-se com el millor, quan tenia 31. Fins que van aparèixer Messi i Cristiano. CR7 va guanyar la primera Pilota d'Or el 2008 i la cinquena el 2017, als 31 anys. Messi va batre la marca del portuguès dilluns a París. “La primera vegada que vaig venir aquí tenia 22 anys i vaig venir amb els meus tres germans. Avui, 10 anys després, soc aquí amb la meva dona i els meus fills. No he deixat mai de somiar i Déu vulgui que em quedin molts anys en el futbol”, va demanar el capità del Barça en aixecar el seu sisè guardó.

Messi mira al futur abraçat al passat, com si encara anés agafat de la mà de la seva àvia Celia a jugar a l'escola de futbol del club Abanderado Grandoli, al barri de Las Heras de Rosario. “Seràs el millor del món”, li vaticinava la seva àvia. No es va equivocar. El que segurament ignorava era que el seu petit net aconseguiria allò que mai s'ha vist en la història del futbol: pujar al dalt de tot del podi en sis ocasions. “Un dels aspectes que caracteritzen aquest tipus de jugadors com Leo Messi és que continuen jugant com si encara fossin al barri”, analitza Inma Puig, psicòloga clínica, autora del llibre La revolución emocional, i que va treballar al FC Barcelona del 2003 al 2018. “I això és el que és difícil de debò”, continua Puig, “perquè la gent es posa pressió i això els paralitza. En canvi, el Leo segueix actuant com si tot això passés, perquè li dona confiança, però no oblida d'on ve ni on va”.

Más información

Bartomeu: “No hi ha cap més club al món que hagi tingut els èxits de l’equip de Messi”

Fotogaleria | Messi, una carrera en lletres d’or

Quan a Messi l'enviaven a comprar el pa a Rosario no deia ni piu. Agafava la pilota i sortia corrents. “Messi és mestissatge entre el carrer i l'acadèmia”, opina Jorge Valdano, també de Rosario i campió del món amb l'Argentina a Mèxic 86. “Fins als 13 anys va tenir una criança a l'Argentina que va ser important tot i que pugui haver estat desordenada. El carrer et deixa ser. I després tot això que va aprendre a Rosario ho va polir a la Masia. És un dels pocs casos al món de mestissatge formatiu”. A Andoni Zubizarreta, exporter i exdirector esportiu del Barça, li crida l'atenció l'última diana de Messi contra l'Atlètic de Madrid. “Si analitzes el gol al Wanda és el mateix que podria haver fet quan jugava d'extrem amb Rijkaard quan tenia 18 anys. És un detall singular, es reinventa, però continua sent el mateix”.

Messi ha pujat al podi de la Pilota d'Or 12 vegades. La primera, el 2007, va quedar tercer per darrere de Kaká i Cristiano Ronaldo. Va guanyar el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2015 i el 2019. Només el 2018 no va estar entre els tres millors. Havia guanyat la Lliga i la Copa amb el Barça, però es va acomiadar ràpid del Mundial de Rússia, als vuitens de final. “És un guanyador, no suporta perdre. És una bèstia competitiva. Sumat a la capacitat que té de sacrifici, fa que es converteixi en un esportista insuperable. I per això avui, als 32 anys, té el nivell que té. Hi va haver gent que va fer el mateix que ell ara fa 30 o 40 anys, però llavors no existia el nivell de professionalització d'avui”, assegura Xavi Hernández, company de Messi al Barça del 2003 al 2015.

“El futbol és una piràmide”, intervé Ramon Cugat, traumatòleg, especialista en medicina esportiva. "Hi ha molts jugadors a la base i molt pocs a la cúspide. No tots estan preparats per a la perfecció. I si ser a dalt de tot ja era difícil en el passat, encara ho és molt més en l'actualitat. Per exemple, el 1965 a Catalunya hi havia 6.500 futbolistes federats, avui n'hi ha 170.000. S'ha eixamplat la base de la piràmide i la cúspide segueix sent igual de petita”. Cugat, conegut a l'entorn del Barça per la quantitat de futbolistes que ha intervingut, analitza per què Messi ha resistit tant de temps a l'elit: “La longevitat dels esportistes té a veure amb l'alimentació, el descans, les cures i el treball diari”.

El de Rosario ha patit 20 lesions en la seva carrera. “A Messi no se li nota gens el desgast físic”, intervé Vicente del Bosque, exentrenador del Reial Madrid, campió del món amb Espanya a Sud-àfrica 2010. El 10 ha rebut 995 faltes en els seus 461 partits a la Lliga (2,15 de mitjana). CR7, 572 en 292 (1,95). “Ha après a cuidar-se”, justifica Zubizarreta. “El primer canvi gran pel que fa a la dieta i les cures el fan amb Guardiola. I després del Mundial 2014, perquè aquella temporada havia tingut diverses lesions musculars. És intel·ligent en tot”, afegeix el porter del Dream Team.

“Genèticament és un paio molt dotat, amb una qualitat muscular impressionant”, subratlla Del Bosque. I s'hi afegeix Valdano: “No hi ha res més important del que li van donar el seu pare i la seva mare. Però aquest noi no ha agredit mai el seu cos, al contrari. N'ha tingut cura. El Diego [Maradona], per exemple, ha viscut contra el seu cos i el Leo ho va fet al seu favor”. A Maradona li van donar una Pilota d'Or honorífica el 1995. Va ser la manera de compensar el Pelusa perquè durant el seu apogeu no havia pogut entrar en la disputa pel guardó. A Pelé, guanyador de tres Mundials i autor de 1.281 gols, li va tocar el torn el 2013. Amb Johan Cruyff ningú va haver de rectificar. L'holandès va rebre les seves tres Pilotes d'Or quan encara anava de curt: el 1971, el 1973 i el 1974. El mateix que Alfredo Di Stéfano, que es va consagrar com el millor d'Europa el 1957 i el 1959.

Quan Cristiano em va igualar, admeto que em va doldre una mica, ja no estava sol al cim

No és res comparat als que ha guanyat Cristiano Ronaldo, l'etern rival de Messi. El portuguès s'ha imposat fins a cinc ocasions: el 2008, el 2013, el 2014, el 2016 i el 2017. “Entenia que jo no el guanyés”, li va dir Messi a France Football, després de passar quatre anys sense rebre la Pilota d'Or. “Al Barça no complíem l'objectiu de guanyar la Champions i aquesta és la competició que dona més oportunitats d'endur-se el premi. Quan Cristiano Ronaldo guanyava els trofeus era perquè feia molt bones temporades i guanyava la Lliga de Campions i, a més, era determinant”. I al 10 blaugrana no li agradava gens veure com CR7 li pispava el ceptre del futbol mundial. “Quan el Cristiano em va igualar, admeto que em va fer una mica de mal, ja no estava sol a dalt de tot. Però en aquell moment ell tenia merescut endur-se la Pilota d'Or i jo no podia fer gaire més”, va reconèixer la Pulga. “La competència amb el Cristiano segurament ha estat un gran estímul per a Messi. Va ser un Barça-Madrid individual”, analitza Zubizarreta.

Messi, no obstant això, no s'anima a posar-se la corona del millor de la història. “Honestament, jo no sé qui és el millor futbolista de tots els temps”, va declarar el 10 del Barcelona. Xavi Hernández, en canvi, ho té clar. “És el millor de la història sense cap mena de dubtes”, assegura l'ara tècnic de l'equip de Qatar Al-Sadd. Valdano, en canvi, no posa l'etiqueta. “Mai vaig a dir que Messi és més que Pelé, Maradona, Cruyff o Di Stéfano, però mai diria el contrari”, sosté l'exjugador i exentrenador del Reial Madrid. “En un esport com el futbol, el col·lectiu està per davant de l'individual. Però això no treu que Messi sigui el millor i que es mereixi els reconeixements individuals”, subratlla Del Bosque.

Repte o amenaça

Salten 11 al camp, però al túnel de vestidors del Camp Nou tots miren el 10. “No només és la pressió del públic. És la pressió dels teus i els teus són molt bons. Estem parlant del millor en un dels millors equips del món”, entén Zubizarreta. “Aquesta pressió és terrible. Ell no surt a jugar un partit. Surt a demostrar que és Messi. Conviure amb això és brutal, però va néixer per això. El seu cos i la seva ment estan preparats per afrontar-ho. Sovint subestimem aquest tipus de personatges perquè confonem la il·lustració amb la intel·ligència: els que arriben al màxim nivell tenen una capacitat superior”, afegeix Valdano. I la psicòloga Inma Puig assenyala: “Per als millors jugadors la pressió és un repte. Pensen: ‘Seré capaç d'aconseguir-ho una altra vegada, seré capaç de tornar a guanyar?’. En canvi, els bons esportistes ho viuen com una amenaça: a veure si ara no soc capaç d'estar a l'altura. Aquesta és la diferència entre els millors i els bons: repte o amenaça”.

Pablo Aimar coneix bé Messi. Va compartir vestidor amb ell en la selecció argentina quan el capità del Barça encara era un pipiolo, a Alemanya 2006, i va integrar el cos tècnic de l'Albiceleste en l'última Copa Amèrica. “Són tan pocs, però tan pocs els esportistes que han aconseguit aquest nivell. De qui parlem? De Messi, de Cristiano, de Federer, de Nadal i de Lebron? Aquesta gent té una cosa en comú: la passió. Després de tot el que han guanyat i el que han fet per l'esport, continuen pensant que és un joc. I ho fan amb una professionalitat impressionant. Aquests paios penquen un munt per ser el que són”.

“Aquests esportistes no es cansen perquè hi ha un desig de perpetuar-se. Però no ho fan per les grans masses. Ho fan per ells mateixos, per la gent que els importa. Si aprofundeixes en alguns casos apareix un pare que va morir, un avi o un germà que no va poder ser tan bo com ell. Sempre hi ha un punt emocional darrere d'aquesta intenció de ser els millors. I al darrere d'aquesta emoció hi ha una persona, perquè si fos per ells mateixos ja estarien cansats”, tanca Inma Puig. I com si mai li hagués deixat anar la mà a la seva àvia Celia, a qui li ha dedicat tots els gols que ha marcat, Messi avui juga per als seus fills: “Volia que ells em veiessin guanyar la Pilota d'Or”.