Separar més política i cultura i invertir 65 euros per habitant l’any, reptes del sector català

Marcar un horitzó de finançament que intenti arribar als 65 euros per habitant l'any (avui, són 34 euros) i augmentar la distància entre la gestió política i la cultura. Aquests són dos de la trentena de grans reptes i prioritats que s'hauria de plantejar la cultura catalana i que sobresurten de les conclusions a les quals ha arribat, després de dos anys i mig de feina de 108 professionals i creadors en 16 debats, el Fòrum Cultura 2020, iniciativa promoguda pel Cercle de Cultura, entitat sota el paraigua del Cercle d’Economia.

“Està molt bé que hi hagi concursos públics, però es detecta una demanda difusa en el sector d'anar més enllà, que hi hagi més distància entre la política i la gestió de la cultura: en els òrgans de govern dels equipaments, i especialment dels grans, hi ha poca societat civil i experts i molts representants institucionals; és una gran anomalia, i més si s'acara amb paràmetres europeus”, assegura Esteve León, vicepresident de la junta del Cercle de Cultura i coordinador de la taula de treball Polítiques culturals, una de les vuit en què es va dividir el fòrum.

Una mirada global al document, accessible en obert des del web de l'entitat i presentat dimecres a Barcelona, permet constatar que “el sector està desorganitzat: cadascú va a la seva a causa dels egos, el poc temps al que es poden dedicar les persones i la precarietat econòmica”, apunta Jordi Pardo, coordinador del fòrum, que en positiu va ressaltar “el gran potencial cultural de Catalunya, tot i que no està ben aprofitat” i la “densitat creativa”. Altres reptes fonamentals passen, segons els organitzadors, per la necessitat d'impulsar una llei de mecenatge i patrocini, així com avançar en les millores de fiscalitat: “Si no canvia l'actual model de patrocini arribarà fins on arribarà… i arribarà a poc”, sentencia León, per qui “el sistema normatiu actual de la cultura està obsolet, en fallida: el 70% de la despesa pública en cultura a Catalunya és a càrrec dels ajuntaments i, en canvi, el seu marge jurídic és limitadíssim”, exemplifica.

No gaire lluny d'aquesta mesura hi ha la potenciació del paper del Consell Nacional de la Cultura i dels Arts (CoNCA). En aquest punt, el document mostra la seva voluntat, segons Pardo, d'“estar obert al debat, que sigui una eina de treball i un punt i seguit”, ja que, fora de la condició sine qua non de la necessitat de revisar les seves funcions i criteris d'actuació, el text deixa obert tant que pogués dependre de Presidència de la Generalitat i no de la Conselleria de Cultura perquè així tingués més poder, com que depengués del Parlament, a imatge del Consell de l’Audiovisual, per tenir més independència política.

El text també reclama la necessitat d'impulsar una visió estratègica del conjunt del territori. “Caldria aturar-se a pensar què passaria amb Figueres sense el Museu Dalí, o Tàrrega sense la fira de teatre o Espluga de Francolí sense el Museu de la Vida Rural i la proximitat a Poblet; Olot destina el 10% del seu pressupost a Cultura des de fa gairebé 20 anys, independentment del color polític de l'Ajuntament, i això es tradueix en un impacte econòmic”, aporta Segimon Borràs, president del Cercle de Cultura. Enllaça així amb un altre dels punts forts de les conclusions: la necessitat de culturitzar altres sectors com l'economia, gestió urbana, educació, sanitat… “En particular la cultura s'ha de dirigir al sector econòmic i fer-li entendre que és una inversió, no una despesa”, creu Pardo, que qualifica la cultura de “proveïdora de dignitat, factor d'igualtat social i element que ho lliga tot”.

En qualsevol cas, per ella mateixa la cultura és un motor econòmic, coincideixen els promotors del fòrum: “La cultura crea més ocupació que l'automoció a la zona metropolitana de Barcelona”, sosté Pardo; un sector que en el seu moment daurat (2010) abans de la crisi movia unes xifres, entre despesa familiar i pressupostos, d'uns mil milions d'euros i donava feina a unes 196.000 persones, però que amb la crisi van arribar a reduir-se prop d'un 25%”, apuntala estadísticament León.

Els documents de treball de les diferents taules sobre les quals se sustenten les primeres valoracions del Fòrum Cultura 2020 es prestaran a les entitats que ho sol·licitin, així com als gairebé 140 socis, individuals i col·lectius, que conformen el Cercle de Cultura, entitat que té alguns projectes en cartera, pendents de trobar finançament, i que podrien passar per la creació d'una taula d'entitats, unes jornades sobre el govern de les grans institucions culturals o la creació d'un baròmetre que sistematitzi les grans dades que puguin prendre el pols al sector. Com a primer pas, ahir mateix el Cercle d’Economia va acollir una taula de debat amb la presència de Tena Busquets (directora del Teatre Principal i del festival Sismògraf), Daniel Martínez (president del Grup Focus), Joan Manuel Tresserras (exconseller de Cultura de la Generalitat), Francesc Vilaró (secretari general de Cultura) i Pardo, una convocatòria que va tancar la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga.