La rata del Madrid-Barça

El Madrid de Pablo Laso s’ha convertit en un equip tan hegemònic que no en té prou amb guanyar a la pista, sinó que també necessita dominar el relat previ i el posterior al partit, i més quan es tracta de remarcar les diferències amb el FC Barcelona.

Els madridistes es fan admirar pel seu caràcter guanyador: porten 18 títols sobre 25 finals, i sumen cinc lligues, cinc copes i dues Eurolligues, un trofeu aquest molt preuat per la competència de rivals amb un poder adquisitiu superior, com el CSKA de Moscou. A més, tenen un joc variat i perfeccionat, una idea molt marcada del que volen i necessiten, i d’aquí ve que cada temporada sàpiguen fitxar molt bé malgrat l’amenaça de l’NBA: només cal recordar la sortida de Luka Doncic.

Aquesta aura d’equip imbatible no li dona dret, de totes maneres, a actuar amb tota la impunitat del món, com ha fet en el darrer enfrontament amb el Barça. No ha fet honor a la seva condició de club senyor ni de campió d’Espanya i Europa. El metge de l’equip blanc, Miguel Ángel López, va esperonar els jugadors amb una arenga reprovable i sorprenent en el món del bàsquet: va qualificar els blaugrana com “la més gran banda de rates de l’Eurolliga”. La paraula rata és curiosament la mateixa que va fer servir una part de l’afició quan va començar el partit disputat al WiZink Center de Madrid per referir-se a Nikola Mirotic, l’expivot madridista que l’estiu passat va fitxar pel Barça.

López va demanar perdó amb un comunicat, i ara està pendent de si és sancionat o no per l’Eurolliga. A l’espera de la resolució, en qualsevol cas, el conflicte ha derivat en una qüestió mediàtica després de la intervenció d’un periodista del Chiringuito. Nico Rodríguez va preguntar a Mirotic pels insults quan entrava al vestidor, i aleshores va ser apartat pel cap de premsa blaugrana Carles Cascante: “Tu creus que li has de preguntar això? De veritat, sisplau, una mica de rigor periodístic, tio”.

Sobre la intervenció del reporter i la resposta de Cascante es pot discutir molt o poc; el que sí que pot argumentar el cap de comunicació del FC Barcelona és que no era el lloc per demanar res a Mirotic simplement per una qüestió de respecte pels espais comuns. Als periodistes ens toca fer-nos forts i demanar explicacions a la sala de premsa, tant del WiZink Center com del Palau.

La volada que s’ha donat a l’incident, això no obstant, ha permès deixar d’enfocar el nus de l’assumpte, que són les declaracions de López i el context en què darrerament es disputen els Barça-Madrid. No és la primera vegada que passa un incident reprovable; només cal recordar les paraules de Felipe Reyes el febrer després de perdre a la Copa amb els blaugrana: “Quin puto robatori, ja van dos anys seguits; que ho senti tothom”. Rudy s’afegiria a les acusacions de Reyes abans que el responsable de la secció, Juan Carlos Sánchez, amenacés l’ACB de retirar el Madrid de la Lliga des de la mateixa sala de premsa on es disputava la fase final de la Copa, com si fos casa seva i no la seu en aquell moment de l’organització del torneig.

No es pot dir que sigui una actitud unànime, ja que jugadors com Sergio Llull es van pronunciar precisament en la direcció contrària a la de Reyes i Rudy. “No ens pot passar això després d’anar guanyant per 16 punts”, va dir Llull. La seva exclamació no va tenir la mateixa volada que la del capità del Madrid. Els equips vencedors, i el blanc va guanyar dijous passat el blaugrana, acostumen a tenir un mal perdre, com es va veure també el dia que el Barça va aconseguir el títol al Palau el 2014 amb una cistella de Lampe que va fer posar Laso de mal humor.

La rivalitat activa el gas sentimental i s’ha d’anar amb molt de compte amb les paraules, tant a Madrid com a Barcelona. Al Camp Nou ja s’ha viscut algun episodi ben trist, com va ser el del retorn de Figo. Aleshores es va qualificar el portuguès de traïdor, i un cap de porc va ser exhibit com a símbol de la ira al Camp Nou. Ara es qualifica de rata Mirotic. “Ja vindreu a Barcelona!”, ha respost, desafiant, el jugador del Barça, que ja es va queixar d’algunes informacions difoses abans del partit en el sentit que hi havia mala maror al vestidor del Palau, un escenari del qual també es queixa el Madrid, per intimidador i al seu parer, a vegades, fins i tot agressiu.

No es tracta pas de comparar, sinó de contrastar i advertir que el Madrid sempre sap com sortir del conflicte mentre que el Barça no para de ficar-s’hi; són maneres de fer i de veure-ho diferent. Però és clar que no té el mateix poder ni influència Bartomeu que Florentino. El més xocant aquesta vegada és que, de moment, el Madrid no hagi demanat disculpes al Barça ni hagi tocat el crostó a López (o almenys no s’ha sabut públicament), sinó que ha fet veure com si no hagués passat res. La notícia ja no és la rata sinó Cascante. La victòria i el relat pertanyen a l’equip de Laso, tan admirat pel seu bàsquet que faria bé també de cuidar les formes.